Astúries
Rubén James Vargas, Marx21 Asturias
A les ciutats asturianes de Gijón i Avilés va haver-hi manifestacions commemorant l’1 de Maig, dia del i de la treballadora.
La manifestació de Gijón va ser convocada pels sindicats CNT, CSI, CGT i SUATEA amb un recorregut des de la Casa Sindical hasta los Jardines del Náutico amb la consigna de “¡Nun pagamos les crisis! ¡Nun pagamos les guerres!”.
La d’Avilés va ser convocada pels sindicats majoritaris, CCOO i UGT, sortint des de la Plaza del Vaticano i fent un recorregut pel centre de la ciutat fins a l’ajuntament a la Plaaa España.
Un any més, aquestes dues manifestacions surten separades, a causa de les diferències que tenen els sindicats. Això és una mica trist, sobretot si tenim en compte que l’1 de maig hauria de ser el dia referent del conjunt de la classe treballadora.
A Avilés la manifestació va concloure amb ponències a la Plaça d’España on se sentien crides per a millorar els salaris “amb reformes fiscals perquè paguin els que tenen més”. També van demanar que el govern rectifiqués la seva posició davant del conflicte del Sàhara ja que incompleix resolucions de l’ONU. També hi va haver un posicionament contra la ultradreta —i especialment VOX: “Vox és feixisme”— per explicar que “l’extrema dreta a Espanya és la sucursal de Putin”.
Activistes de Regularització Ja hi van ser presents, recollint firmes perquè donin solució a les 600.00 persones migrants sense papers, que inclouen moltes que van fer treballs essencials durant la pandèmia.
Marx21 Astúries va ser present a la manifestació d’Avilés per proximitat geogràfica. Hi va haver molt interès en els nostres suplements “Unitat contra els ultres!”, “Dones Combatives” i “No a les Guerres!”. Tant que se’n van aconseguir repartir un total de 17 exemplars.
Això demostra que hi ha un clar interès per part de persones de la classe treballadora a oposar-se a la ultradreta, donar suport al col·lectiu de dones i una oposició general a la guerra a Ucraïna.
Sevilla
Viki Lara, Marx21 Sevilla
L’1 de maig d’aquest any, com és habitual a Sevilla, van tenir lloc dues manifestacions: la convocada per CCOO i UGT i la convocada pels sindicats combatius CoBas, CGT, CNT, SAT i USTEA, a la qual es van sumar partits i organitzacions d’esquerra, incloent companys i companyes de Marx21.
Aquest any la manifestació no va ser tan nombrosa com la dels altres anys, potser per la influència del primer dia de fira d’abril des de la pandèmia. Tot i això, els participants vam mostrar la mateixa determinació de sempre per lluitar contra l’explotació patronal i pels drets laborals.
Aquest any a més va haver-hi consignes contra la guerra, o com alguns manifestants vam emfatitzar: “contra les guerres”. El nostre càntic “Putin no, bases fora” —rebutjant clarament els dos bàndols imperialistes enfrontats a la guerra d’Ucraïna— va ser també ben rebut.
La marxa aquest any va partir de l’Avinguda de San Lázaro, d’un barri obrer i amb una gran presència de treballadors migrants. Per descomptat també la manifestació va mostrar clarament la solidaritat amb la classe treballadora “nativa o estrangera” per igual, a més de protestar pels problemes per accedir a un habitatge digne (“Dret a sostre”).
La manifestació va acabar aquest any a la Plaça de l’Encarnación, on es va fer la crida a continuar amb la lluita, incloent-hi la marxa a Rota contra les bases de l’OTAN del diumenge següent.