Socialist Worker (GB)
Els banquers i els comentaristes econòmics ens diuen que ens estrenyem el cinturó. Però l’augment del cost de la vida és producte del seu sistema.
El Fons Monetari Internacional (FMI) diu a la gent que en redueixi el consum, ja que molts més passen gana i han de dependre dels bancs d’aliments.
L’FMI, l’assassí a sou del capitalisme global, ha advertit milers de milions de persones que s’han d’estrènyer el cinturó i estar preparats per a temps difícils. Les reunions de l’FMI i el Banc Mundial aquesta setmana van traçar de manera ombrívola com la Covid-19 i la guerra a Ucraïna augmentaran encara més els preus i pertorbaran l’economia mundial.
La directora gerent de l’FMI, Kristalina Georgieva, va dir que 143 països rebaixaran la perspectiva de creixement durant l’any que ve davant l’augment dels preus dels aliments i l’energia. Un informe recent de l’organització benèfica Oxfam diu que almenys 250 milions de persones més es podrien veure empeses a la pobresa extrema, definida aquesta com rebre menys d’1,80 euros al dia. Això eleva el total a 860 milions de persones.
El nombre de persones per sota del llindar de pobresa, de 5 euros al dia, ja supera amb escreix els 3.000 milions, gairebé la meitat de la població mundial. Oxfam va assenyalar que a mesura que la gent comuna pateix, la riquesa dels multimilionaris “ha experimentat el major augment de la seva història” amb una acumulació més gran per venir.
“Les grans corporacions semblen estar explotant un entorn inflacionari per augmentar els guanys a costa dels consumidors. Els preus i marges de l’energia creixents han portat els guanys de les companyies petrolieres a nivells rècord, mentre que els inversors esperen que les empreses agrícoles es tornin ràpidament més rendibles a mesura que els preus dels aliments es disparen”, ha dit Oxfam.
El pes aclaparador del deute i les demandes d’interessos dels banquers i les institucions financeres conduiran a més crides a l’austeritat. Però continua la resistència a la reducció dels nivells de vida al Perú, al Sudan i l’Argentina.
Milers d’estudiants a les principals ciutats d’Indonèsia van protestar dilluns, 18 d’abril, contra l’augment dels preus dels aliments. També es van enfurismar per una possible extensió del mandat del president Joko Widodo.
Els treballadors petroliers, agricultors, estudiants i treballadors jubilats han estat protestant a l’Iran.
“Sense una acció radical immediata, podríem ser testimonis del col·lapse més profund de la humanitat cap a la pobresa extrema i el patiment que es recordi”, va dir la directora executiva d’Oxfam Internacional, Gabriela Bucher.
“Aquesta perspectiva esfereïdora es torna més repugnant pel fet que bilions de dòlars han estat acaparats per un petit grup d’homes poderosos que no tenen interès a interrompre aquesta trajectòria”.
Hi ha dues maneres de sortir de la crisi que descriuen el FMI i Oxfam. Una és doblegar-se a les exigències dels patrons i que els que ja tenen gana mengin menys, que els treballadors facin més per menys. L’altra és lluitar, fer que els rics paguin i empènyer cap a l’enderrocament del sistema.
Aquest article va aparèixer a Socialist Worker, la nostra publicació germana a la Gran Bretanya.
