Xoán Vázquez
El passat 8 de març, el Senat estatal de Florida aprovava el projecte de llei conegut popularment com a “Don’t say gay” (“No diguis gai”).
Aquest prohibeix al professorat parlar lliurement amb els seus alumnes petits sobre l’orientació sexual i la identitat de gènere. També permet que els pares demandin als districtes escolars si senten que els seus fills i filles han rebut lliçons inadequades.
Les organitzacions LGTBI+ han criticat que el text (oficialment anomenat Projecte de Llei dels Drets dels Pares) no precisa què s’entén per “lliçons inadequades”. És un terme ambigu, que en admetre interpretacions subjectives fa que qualsevol discussió sobre el tema pugui desencadenar una demanda per part dels pares i, a la llarga, provocar que els educadors no es vulguin arriscar a abordar la qüestió.
Tot i que l’autor del text va retirar l’esmena que obligava els centres escolars a traslladar als pares informació sobre l’orientació sexual dels seus fills i filles, la veritat és que la llei continuarà tenint un efecte descoratjador en les i els menors LGTBI+ a l’hora de expressar la seva sexualitat, ja que el text envia un missatge terrible a la joventut que hi ha alguna cosa dolenta amb les persones LGTBI+, una cosa tan perillosa i inapropiada que han de prohibir-los i censurar-los a les aules.
Del “Save our children” al “Don’t say gay”
Florida té un fosc i intolerant passat pel que fa al col·lectiu LGTBI+.
El 1977, es va promoure a l’estat de Florida una ordenança que prohibia la discriminació per orientació sexual. Anita Bryant, cantant i model publicitària que havia estat Miss Oklahoma, es va convertir en la imatge pública i líder de la croada/campanya homofòbica Save Our Children (Salven als nostres Nens), que tenia com a objectiu inicial revocar l’ordenança i que va acabar sent una campanya en contra dels drets del col·lectiu LGTBI+.
La campanya va tenir èxit i va aconseguir traslladar-se a altres ciutats on s’havien aprovat lleis antidiscriminatòries. Aquestes campanyes van comptar amb el suport del poderós grup cristià conservador Moral Mayority.
Inicialment la campanya va agafar el moviment LGTBI+ desorganitzat. Però aviat aquest va reaccionar, organitzant, amb el suport d’artistes com Barbra Streisand, Bette Midler i Jane Fonda, un boicot a diversos productes i especialment al suc de taronja de Florida del qual Anita Bryant era la imatge publicitària, cantant en diversos anuncis. Aquesta campanya li va fer perdre tots els contractes.
Però Anita Bryant té un “digne successor” al governador de Florida, Ron DeSantis, que el juny del passat any va promulgar una llei que prohibia a les nenes i dones transgènere competir en esports femenins. Segons DeSantis, els equips o esports a Florida es basaran en “la biologia i no pas en la ideologia (…) les nenes jugaran esports de nenes, i els nens jugaran esports de nens.
Clima escolar hostil
L’Enquesta Nacional de l’any 2021 de The Trevor Project sobre la salut mental dels Joves LGTBI+ recull les experiències de gairebé 35.000 joves LGTBI+ de 13 a 24 anys a Estats Units.
Segons l’Enquesta, el 42% dels joves LGTBI+ van considerar seriosament intentar suïcidar-se a l’últim any, inclosa més de la meitat dels joves transgènere i no binaris.
L’últim informe de la UNESCO sobre la situació de l’educació no fa més que confirmar el que assenyala l’Enquesta Trevor, o sigui que el clima escolar continua sent innegablement hostil per als i les estudiants LGTBI+ que segueixen sent propensos a patir assetjament verbal, i violència psicològica i física per part dels seus companys i dels seus professors, siguin del sexe que siguin.
Això no només afecta la seva dignitat, sinó també el seu desenvolupament socioemocional i aprenentatge; i pot fer que les i els afectats abandonin completament l’assistència a classe.
Però malauradament Florida no està sola en aquest nou impuls vers la LGTBIfòbia
El juny de l’any 2013 la Duma russa aprovava gairebé per unanimitat la llei que permet sancionar la difusió d’informació sobre “relacions sexuals no tradicionals”.
Aquestes prohibicions ja estaven vigents a Sant Petersburg i en algunes regions del país, encara que se n’ha canviat la terminologia i ara es refereixen a la propaganda de les “relacions sexuals no tradicionals”, en lloc de la menció explícita a la propaganda homosexual.
La nova legislació permet sancionar els que difonguin informació per formar les i els menors sobre “orientacions sexuals no tradicionals”, per “presentar com a atractives les relacions sexuals no tradicionals” o per difondre “la idea tergiversada que les orientacions sexuals tradicionals i no tradicionals tenen el mateix valor social”.
Seguint l’exemple de Rússia, el 15 de juny de l‘any 2021, el legislatiu hongarès va aprovar una llei que no només contempla la prohibició de xerrades sobre educació sexual on es parli de l’homosexualitat o la transsexualitat, sinó que qualsevol tipus d’anunci publicitari o pel·lícula que tracti el tema serà censurat en horaris que es considerin infantils.
La Secció 28 de Thatcher
S’acaba de publicar a Gran Bretanya el llibre de Paul Baker ¡Indignant! que ens mostra la realitat de l’homòfoba Secció 28 aprovada el 1988 i que té una certa similitud amb el text de Florida.
La Secció 28 va ser l’intent de la primera ministra conservadora Margaret Thatcher de prohibir allò que ella considerava “promoció de l’homosexualitat”.
La realitat era que els conservadors volien acabar amb l’activisme gai als consells locals i esborrar qualsevol esment als problemes LGTBI+ a les escoles.
Igual que el text de Florida, la Secció 28 creava la por de plantejar qualsevol problema relacionat amb els drets LGTBI+. Les i els educadors van començar a autocensurar-se. Les escoles es van tornar cauteloses a l’hora de formular polítiques per a una educació inclusiva. Poc es va fer per desafiar l’assetjament homofòbic, per la qual cosa els seus efectes van ser desastrosos.
Encara que va ser revocada el novembre de l’any 2003, el col·lectiu LGTBI+ té la sensació que mai se n’ha anat, ja que la prevalença de l’homofòbia continua sent real. A més, la manera com les persones trans han estat tractades en els últims anys recorda la campanya de la Secció 28. Han vist difamació a la premsa, demonització i otretat, i la negativa a fer canvis racionals a la Llei de Reconeixement de Gènere (GRA) i al reconeixement dels drets legals de les persones no binàries.
Xoán Vázquez és militant de Marx21 a Madrid i co-autor del fullet Pride, política i protesta, publicat per Marx21.
