David Karvala
Una declaració important ha estat publicada a Cuba, una denuncia a les llargues penes de presó que s’apliquen a les persones acusades de manifestar-se a l’illa el passat 11 de juliol, fa exactament nou mesos. La declaració, signada per una sèrie d’activistes d’esquerra de Cuba i de tot el món, demana solidaritat internacional i una amnistia per a les persones que han estat condemnades injustament.
La convocatòria explica els antecedents de les protestes espontànies: des de la política d’agressió i bloqueig d’EUA fins a la incapacitat de l’administració del país per respondre a les necessitats de la gent corrent.
El cert és que el govern cubà inverteix més en hotels de luxe que no pas en reactivar la producció d’aliments; l’agricultura cubana està en estat de col·lapse. El pla d’austeritat, que va aplicar a principis de l’any 2021, ha implicat que molts béns bàsics ara només estiguin disponibles en moneda estrangera, inaccessibles a les persones cubanes més pobres.
Això explica per què les protestes, que van involucrar milers de persones a tota l’illa, es van produir especialment als barris més pobres amb una alta proporció de gent racialitzada i d’altres grups oprimits.
Les persones que es van manifestar —fartes de la caiguda del nivell de vida, en una situació agreujada per la pandèmia— van ser atacades per la policia i per matons progovernamentals armats amb pals. Fins a mil persones van ser detingudes.
Ara hi ha judicis massius en què s’apliquen sentències atroces de fins a 30 anys de presó. Un jove activista LGBTI+ que va transmetre la primera protesta en directe a Facebook va ser condemnat a sis anys de presó. Hi ha joves de 16 o 17 anys amb sentències carceràries i dones trans que corren el risc de ser enviades a presons d’homes.
Davant d’això, algunes persones d’esquerres guarden silenci, o fins i tot justifiquen la repressió. I la dreta critica hipòcritament la repressió a Cuba… mentre dóna suport a mesures encara més dures a altres països.
Solidaridad11J
Així que la crida publicada avui, Solidaridad11J és un pas positiu i necessari.
La iniciativa prové d’activistes i grups de la petita però creixent esquerra independent a Cuba. La seva crida es desmarca explícitament de la dreta pro-EUA i reclama una alternativa socialista genuïna per a Cuba, basada en la igualtat i la democràcia, totes dues molt escasses sota el sistema actual.
La declaració va ser signada per 5 col·lectius i uns 50 activistes de Cuba, que abasten una àmplia gamma d’opinions independents d’esquerres, amb una notable presència d’activistes LGTBI+ i afrodescendents. Aquestes persones van ser recolzades per més de 170 firmes de 35 països de tot el món.
Les i els signants internacionals inclouen Alex Callinicos, col·laborador habitual del Socialist Worker, publicació germana de Marx21.net; Brid Smith, diputada anticapitalista al parlament irlandès; Étienne Balibar, un filòsof marxista francès molt important; Gayatri Spivak, una destacada filòsofa del pensament postcolonial; Maria Carvalho Dantas, activista social i diputada al Congrés espanyol; Michael Löwy, sociòleg i filòsof marxista; Robert Brenner, editor de la revista socialista Against the Current; Vera Lúcia Salgado, candidata del PSTU, de l’esquerra radical, a les darreres eleccions presidencials del Brasil…
Cuba sempre ha estat sota la pressió de l’imperialisme, principalment el d’EUA. Aquesta declaració és un recordatori que la resposta a aquest problema no és aliar-se amb una altra potència imperialista; al final, totes actuen igual. La veritable resposta és la lluita des de baix i la solidaritat internacional, de les quals aquesta crida és un excel·lent exemple.
La crida va ser publicada l’11 d’abril de 2022 amb les firmes inicials, ara resta oberta perquè més activistes i organitzacions s’hi adhereixin.
La declaració: solidaridad11j.wordpress.com
Llista completa de signatures: solidaridad11j.wordpress.com/adhesiones
