ES CA

Els nostres representants ens estan fallant, el 1,5 ºC ha fracassat. L’acció més mediàtica fins a la data de Scientist Rebellion

Belén Díaz Collante

Quin sentit té documentar de manera precisa com disminueixen les possibilitats de la bona vida en aquest planeta, sense fer res sobre això? Quin sentit té comprendre a fons el moment en què estem i el que ha de venir, i no cercar la manera que aquesta informació arribi realment on necessitem que arribi?

El Congrés dels Diputats ja ha arribat aquest toc d’atenció. El passat dimecres 6 d’abril de 2022, un centenar de persones científiques i acadèmiques que pertanyem als col·lectius Scientist Rebellion i Extinction Rebellion (XR), vam realitzar una acció de desobediència civil no violenta llançant un tint vermell a la façana del Congrés. Vam simbolitzar així la sang de tots els éssers que avui moren a causa de la crisi climàtica i tot el que comporta: extinció d’espècies, conflictes bèl·lics, migracions i desplaçaments, assassinats de líders indígenes i activistes ambientals, morts per sequeres, onades de calor, incendis, pluges torrencials i inundacions… I alhora, totes les vides que podríem salvar amb cada dècima de temperatura mitjana global que evitem augmentar.

La sang falsa es netejava fàcilment amb aigua (la façana del Congrés va quedar impecable hores després); l’altra sang no se’ns treu del cap. I és que aquesta acció es realitzava amb motiu de la publicació del 6è informe del Grup III del Panell Intergovernamental d’Experts sobre Canvi Climàtic (IPCC), un sisè avís global que ja tardem a reduir les nostres emissions de gasos d’efecte hivernacle i abandonar el camí de creixement econòmic que ignora els límits biofísics del planeta. No tenim temps per a un setè avís. El compromís de limitar la temperatura a un augment de 1,5ºC durant l’Acord de París ha fracassat. Fins i tot l’escenari més optimista d’aquest darrer informe de l’IPCC ens porta més enllà d’un escalfament mitjà d’1,5ºC per al voltant de 2025-2030. Les nostres institucions no són capaces de protegir-nos, el pacte social està trencat. Per això acudim a la desobediència civil.

Va ser en aquest mateix edifici on, l’11 de setembre de l’any 2019 (ja fa dos anys i mig) es va aprovar, per majoria, declarar la emergència climàtica a l’Estat espanyol. Sis mesos després, es va declarar l’emergència sanitària i la resta de la història ja la coneixem. Les emissions no deixen de pujar, alhora que augmenten les pèssimes condicions de vida de milions de persones que viuen per treballar i mantenir un sistema de frenètic espoliació i consum d’energia i materials. No es prenen mesures justes ni a l’alçada de les circumstàncies del que implica una emergència climàtica. I els que ho entenem, tenim el deure moral d’actuar en conseqüència.

Totes les persones que hi vam participar vam ser identificades i propostes per a sanció administrativa (multa) que es podrà materialitzar en els propers mesos, no sabem si també amb citació judicial. Sí que hi ha hagut detencions a altres països, ja que aquesta era una convocatòria a nivell internacional d’accions com vagues, tancaments a facultats i centres de recerca, desobediència civil, etc. per mobilitzar la comunitat científica i acadèmica.

Sabem a allò que ens enfrontem, i tot i així ens asseiem a les escales del Congrés a assumir les conseqüències de fer el que creiem que és responsabilitat nostra fer. Perquè moltes altres persones al Sud global no tenen el privilegi de poder tenir un procés judicial amb garanties, o tan sols de mantenir-se amb vida després d’una acció així. Perquè la resta d’éssers amb qui compartim aquest planeta no parlen el nostre idioma per poder dir-nos “no teniu dret a fer-ho”. Perquè ens agradaria mirar els ulls dels més petits avui i no avergonyir-nos ni haver d’apartar la mirada.

Rebel·lió a Granada

El passat dilluns 4 ens vam tancar igualment més de 30 persones a la facultat de Ciències de la Universitat de Granada (UGR).

S’havien tancat totes les portes i bloquejat les sortides d’emergència, excepte dues que estaven reforçades amb seguretat externa contractada. Fins ben entrada la tarda l’equip directiu no va venir a reunir-se i negociar, i ja a les 21,30h de la nit rebem la notícia que treballarien, entre altres coses, a oferir per al proper curs una assignatura optativa sobre emergència climàtica i crisis ecosocial a tots els graus i màsters de la UGR.

Però l’èxit més gran és que desenes d’estudiants van comprovar de primera mà que, si ens unim i organitzem, podem aconseguir allò que quedava fora de la imaginació de cadascuna de nosaltres per separat. Vam aconseguir passar la nit a la facultat i demostrar que la desobediència civil no violenta, funciona. I seguirem exigint coherència i sensatesa als qui prenen les decisions i els qui estan en posicions de poder. Mantindrem activament el nostre compromís de protegir la vida.