Adeola Johnson Nike
Fa 54 anys, el 4 d’abril del 1968, a Atlanta, King era assassinat.
Per commemorar aquesta gran pèrdua per a les i els antiracistes i revolucionaris, Yuri Prasad a la seva obra A Rebel’s guide to Martin Luther King argumenta correctament que és essencial rescatar King dels hagiògrafs.
Fins i tot Donald Trump cita King com a inspiració, però la nova generació d’activistes que cerquen suport en King per les moltes lluites per la justícia i la igualtat actualment, inclòs Black Lives Matter, s’enfronten a la mateixa violència policial brutal que van patir els i les manifestants a la dècada de 1960.
L’assassinat de King i els atacs de l’Estat indiquen l’amenaça que representava per a ells. Va ser un home d’immens coratge i, malgrat els nombrosos atemptats contra la seva vida, mai no va titubejar en la seva constant i esgotadora batalla per acabar amb el racisme.
La seva lluita no va produir el canvi que ell imaginava. Tot i això, va produir la classe mitjana negra que va culminar amb l’elecció de Barack Obama com el primer president negre d’EUA l’any 2008. Tot i les moltes limitacions del seu mandat, l’elecció d’Obama es va sentir com un èxit significatiu per a les persones negres que recordaven les lleis racistes i la segregació, conegudes com el sistema “Jim Crow”.
Moltes persones avui dia encara veuen King com la figura decorativa moderada del Moviment pels Drets Civils que va amb la gorra a la mà al govern nord-americà pregant per reformes. Ell i Gandhi són els tipus a què apel·la l’establishment per defensar la idea de protestes pacífiques.
Això contrasta fortament amb la manera com Malcolm X és retratat com el líder intrèpid i intransigent de l’Amèrica negra, que va predicar una estratègia més militant i violenta per aconseguir el canvi.
Tots dos eren fills de predicadors i oradors inspiradors. Tot i que al començament del viatge tenien punts de vista oposats respecte a l’estratègia i els objectius finals del moviment negre, al final de les seves vides estaven molt més d’acord del que mostren els llibres d’història.
Amb l’ascens de l’extrema dreta i Trump, la lluita de King és important per a les i els socialistes revolucionaris de tot el món avui en dia.
Avui a ciutats com Londres el mestissatge és el més gran de tots els temps, però la mort d’homes negres a mans de la policia és un temor constant per a moltes famílies. El bloc de pisos de la Torre Grenfell (un edifici en un barri obrer i mestís de Londres, on un incendi l’any 2017 va causar 72 morts, a causa de fallades en la construcció) incita molta gent a exigir justícia per als morts i els vius a habitatges superpoblats, insegurs i inhumans. Moltes persones migrants racialitzades perden la vida ofegades als mars al voltant d’Europa.
L’auge de la islamofòbia i el feixisme a Europa demostra que la situació és crítica i les forces d’esquerra han d’analitzar què cal per enderrocar el sistema capitalista que necessita dividir, utilitzant eines com el racisme per sobreviure.
Aquest llibre de Yuri Prasad ret homenatge també a les moltes dones valentes i excepcionals del moviment. Rosa Parks no era només una persona a l’atzar “que estava massa cansada per posar-se dreta”, sinó una veterana dels drets civils i havia estat involucrada al Partit Comunista d’EUA. Coretta Scott King també és respectada com una activista experimentada (com el seu marit) que va renunciar a una carrera prometedora com a cantant de formació clàssica per concentrar l’esforç de la família en la lluita.
Menys coneguda és Fannie Lou Hamer, una destacada activista que va ajudar a registrar-se per votar 63.000 persones negres. Ella relata la brutal pallissa que va rebre, mentre estava sota la custòdia de la policia estatal, per part de presoners negres. Aquest atac la va deixar a prop de la mort, però ella va continuar organitzant-se.
King, en manifestar-se en contra de la Guerra del Vietnam, va crear una bretxa entre ell, els liberals blancs i molts membres del Moviment pels Drets Civils que l’havien donat suport anteriorment. Va reconèixer que la guerra imperialista era una versió macro de la guerra als guetos i va implorar els soldats, majoritàriament negres, que veiessin els seus contrincants morens que lluitava pel Viet Cong com els seus germans que combatien el mateix enemic comú, l’Estat d’Estats Units.
Prasad analitza el que va causar el temor més gran a l’Estat nord-americà: King va començar a veure el poder de la classe treballadora nord-americana com una força per aconseguir un canvi significatiu. Una vaga de 1.300 persones treballadores de les escombraries a Memphis el va animar a començar a buscar ampliar la lluita per la igualtat a Estats Units amb la Campanya dels Pobres, veient que les i els treballadors podien i havien d’organitzar-se.
L’FBI temia que King fos un “marxista de tot cor” i es va posar les piles quan va començar a organitzar-se al voltant la Campanya dels Pobres.
Els músics Gil Scot Heron i Stevie Wonder van treballar plegats per fer de l’aniversari de King un dia festiu perquè d’aquestes lluites es va crear una mica del millor soul i jazz. Prasad proporciona una banda sonora per involucrar els lectors en el sentiment de l’època i es fa ressò de la immediatesa de les lletres del raper Stormzy que són un reportatge del moviment.
El discurs “Tinc un somni” continua sent un dels més importants mai pronunciats i ha estat samplejat centenars de vegades. L’estil d’oratòria de King ha estat copiat per tothom, des d’Obama fins a Jeremy Corbyn.
El nostre deure avui és crear un moviment on totes les persones siguem lideresses, lluitadores, grans oradores i estrategues polítiques perquè el somni de King es faci realitat.
La Guia per a rebels de Martin Luther King contribueix en gran mesura a ajudar-nos a fer això.
Aquest article va aparèixer a Socialist Review, publicació de la nostra organització germana a la Gran Bretanya.
