El món viu un apogeu del racisme i l’extrema dreta, i l’Estat espanyol no n’és cap excepció.
Hi ha l’alarmant creixement de VOX, des de la seva entrada al govern de Castilla y León fins als seus intents d’aprofitar-se de la crisi del transport. Per descomptat, creixen en base a mentides i enganys, però si aquests no es combaten, colen.
I també hi ha el creixent racisme institucional. Els Estats europeus han declarat mesures excepcionals d’acollida per a les persones que fugen de la terrible guerra a Ucraïna: encara cal veure si compleixen les seves promeses.
Però alhora, aquests mateixos Estats —incloent-hi l’Estat espanyol amb el PSOE i Podem— utilitzen una brutal violència per blindar les fronteres contra les persones migrades i refugiades del sud global. El fet és que les mesures d’acolliment digne haurien d’aplicar-se a totes les persones, sense discriminació; sense importar si fugen des d’Ucraïna, de les bombes occidentals al Iemen, o d’un altre lloc.
Cal subratllar que l’auge de l’extrema dreta empitjora el racisme institucional, mentre que aquest racisme alhora dóna ales a l’extrema dreta.
Per tot això, hem de celebrar l’èxit de la protesta mundial contra el racisme i el feixisme, convocada per la xarxa WorldAgainstRacism, al voltant del dissabte 19 de març de 2022, amb motiu del Dia de l’ONU contra el Racisme.
Hi va haver unes 70 accions en una vintena de països diferents. Aquí incloem cròniques d’esdeveniments a l’Estat espanyol on van participar militants de Marx21.
Les protestes globals van incloure algunes grans manifestacions, amb un total de 12.000 persones a les tres marxes a Gran Bretanya; 10.000 persones a París; milers de persones en marxes a vuit ciutats gregues…; només per esmentar-ne alguns exemples. Altres esdeveniments van incloure concentracions, festivals multiculturals, actes públics, tallers, esdeveniments online…
Va haver-hi una extensió geogràfica impresionant, cobrint cinc continents, des d’Amèrica del Nord fins a l’est d’Àsia i Australàsia.
Cal destacar que aquest any, per primera vegada, la mobilització de #WorldAgainstRacism va incloure marxes a Sud-àfrica, on el nou moviment unitari, Kopanang, va celebrar tres marxes contra els creixents atacs xenòfobs que pateixen les persones migrades en aquest país, tant al carrer com a mans del govern de Congrés Nacional Africà.
Tot això només confirma que queda molta feina per fer contra el racisme i l’extrema dreta, a tot el món. També confirma que aquestes lluites unitàries no apareixen per si mateixes; fan falta activistes coherents que treballin per impulsar-les.
Notes d’altres accions: UCFR Reus · València Acull · Crida Contra el Racisme i el Feixisme Elda-Petrer · SOS Arrazakeria Gipuzkoa
Catalunya diu #ProuRacisme
Paco Priego, Marx21 Catalunya
El passat dissabte 19 de març es va celebrar una manifestació a Barcelona, en el marc de la commemoració del Dia Internacional de l’Eliminació de la Discriminació Racial, i de la campanya global #WorldAgainstRacism.
Organitzada, com cada any, per la plataforma Unitat Contra el Feixisme i el Racisme, sota el lema “Prou Racisme”, potser mil persones van recórrer la cèntrica artèria barcelonina de Passeig de Gràcia, en un to festiu, però alhora reivindicatiu, per confluir a Plaça Catalunya. Allí es va celebrar un acte final que, lamentablement, va quedar deslluït per una combinació de temps plujós i problemes tècnics amb el so.
Regularització
Durant tota la manifestació, i a l’acte final, van ser molt visibles les i els voluntaris que recollien signatures entre els assistents, per a la iniciativa legislativa popular que pretén aconseguir, al Congrés dels Diputats espanyol, la regularització de la situació administrativa de 600.000 persones migrades en situació d’irregularitat.
Sens dubte, la crisi d’Ucraïna va ser el tema central durant l’edició d’aquest any. La resposta ràpida i eficaç d’acollida, donada per les diverses autoritats de la Unió Europea, a la crisi de refugiats generada per l’escalada del ja veterà conflicte bèl·lic a la república ex-soviètica, però que la recent intervenció de l’exèrcit rus ja ha estès a tot el territori ucraïnès, contrasta amb les lamentables imatges vistes als camps de Grècia, o a la frontera polonès-bielorussa, on persones, que fugien de conflictes igual de sagnants, han estat reprimides amb brutalitat o, en el millor dels casos , amuntegades en camps en condicions infrahumanes, mentre esperen la loteria burocràtica que els permeti continuar el seu camí.
No es pot pensar res més que el color de la pell i l’adscripció religiós-cultural d’aquests nous refugiats, ha influït molt en que, aquesta vegada sí, s’hagi donat la resposta que s’hauria de donar en tots els casos. Això, encara més tenint en compte que darrere hi ha el mateix joc geopolític per definir zones d’influència, en una nova Guerra Freda entre potències.
Altres reivindicacions que es van fer sentir durant la jornada van ser la protesta contra el sobtat canvi de postura del govern espanyol respecte a la situació del Sàhara Occidental, que molts veuen com una traïció en tota regla al poble sahrauí; la situació que està vivint el poble gitano/romà a Ucraïna i en general, el gran oblidat en aquesta crisi; o la situació de la població afrodescendent al Brasil.
Problemes tots ells molt específics d’aquest moment en particular, però que no ens hem de fer oblidar que aquesta jornada se celebra des de fa 56 anys. Els conflictes van i vénen, però la lluita contra el feixisme i el racisme, que els aprofita per intentar introduir el seu verinós missatge al discurs públic, continua sent la mateixa, i tan necessària ara com quan es va instaurar aquesta jornada, per recordar-nos la lluita que mai no hem d’abandonar.
Paco Priego va sortir entrevistat al reportatge de la manifestació a les notícies de TV3: https://youtu.be/E_GkM2Ekszc
Web de UCFR Catalunya · World Against Racism and Fascism
Festival antiracista a Sevilla
Lolay Segura, Marx21 Sevilla
El 20 de març passat, per marcar el dia internacional contra el racisme, va tenir lloc el quart festival antiracista de Sevilla.
Ens vam reunir un any més, aquesta vegada a una plaça del barri de San Diego, un barri popular de la perifèria. Una plaça que no era un lloc de concurrència habitual del veïnat, com sí que va passar les vegades anteriors. Per això, l’afluència dels i de les veïnes va ser relativament baixa. L’Associació de veïns Andalucía va posar a la nostra disposició el seu local i el mobiliari de taules i cadires.
Abans de començar el festival, activistes d’Unidad contra el Racismo y el Fascismo Andalucía (UCFR), van repartir pel barri octavetes informatives de #StopVOX.
Al començament de l’acte es va informar d’un bar proper que estava col·laborant, posant a les taules estovalles antirumors racistes.
La participació de les organitzacions que han treballat perquè aquest festival fos possible va ser excel·lent. Es va plasmar, així mateix, el dia de la celebració del festival amb l’aportació de material (pancartes, cartells, etc.), la disposició de l’espai i la supervisió, en tots els sentits de l’esdeveniment.
A l’acte van participar músics de Senegal, rapers de Sevilla, una rapera de Cádiz, un poeta africà, un manter de l’associació de manters de Sevilla, i el diputat de Podemos Serigne Mbayé.
La presentació la van dur a terme, en col·laboració, un company i una companya procedents d’Amèrica Llatina, fet que va propiciar dinamisme i varietat. Hi va contribuir també el fet que, entre una actuació i una altra, sortissin dues persones del públic perquè una llegís un rumor, una fake (mentida que diu la ultradreta) i una altra, la veritat d’aquesta realitat.
Va estar molt animat amb criatures que jugaven amb globus amb paraules negatives i en explotar-los es trobaven que al seu interior hi havia papers amb termes positius pel que fa al racisme i la convivència.
També es va posar una taula de recollida de signatures a favor de la iniciativa legislativa popular per a la regulació administrativa de les persones sense papers.
En el context actual de creixement de la ultradreta és molt important que ens organitzem i mantinguem una lluita unitària per bandejar el racisme i el feixisme dels carrers i les institucions.
La lluita contra el racisme es reactiva a Astúries
Marx 21 Asturies
El passat dissabte, 19 de març, es va dur a terme el primer taller contra el racisme lligat a l’esdeveniment internacional World Against Racism (Un Món Contra El Racisme) a la capital asturiana d’Oviedo.
World Against Racism dóna veu als diferents esdeveniments que es fan arreu del món al voltant del Dia Internacional de l’Eliminació Contra la Discriminació Racial de l’ONU.
Una vintena de persones van omplir el local de l’Arcu de la Vieya a Oviedo; algunes persones van haver de romandre de peu durant l’esdeveniment per la manca d’espai.
Al taller, hi va haver debat sobre diferents qüestions i frases comunes que podien o no considerar-se racistes.
Des de la plataforma de Regularització Ja van explicar la seva postura sobre la necessitat de recollir 500.000 signatures per aconseguir portar al Congrés una Iniciativa Legislativa Popular, per regularitzar les persones migrants que viuen sense papers a l’Estat espanyol, entre elles totes les que van ocupar llocs de treball essencials durant la pandèmia.
Hi va haver lectures d’experiències per part de persones racialitzades, a més d’una breu xerrada sobre la necessitat i la importància de crear un moviment unitari des de baix compost per persones diverses —racialitzades i no, de diferents organitzacions i individuals— per lluitar contra el racisme i el feixisme a Astúries.
Organitzant
El grup d’activistes antiracistes que encara no té nom oficial ha duplicat el número després del taller. Seria important i interessant que aquest grup es consolidés, i pogués seguir i aprendre de les experiències dels moviments com a Unitat Contra el Feixisme i el Racisme (UCFR) Catalunya o UCFR Andalusia. És important que aquest grup pugui continuar proposant, organitzant i participant en esdeveniments que lluitin i plantin cara a l’auge del racisme i feixisme que promulguen organitzacions de l’extrema dreta com VOX.
Sembla que hi ha fam a Astúries pel que fa a la lluita unitària contra el racisme, i els comentaris de les persones que van assistir van ser molt positius, fins i tot de persones que han estat participant en els moviments socials des de fa temps i tenien un cert escepticisme que això no fos més que un altre esdeveniment anual que es quedés en un brindis al sol.
