El conflicte revela una competència a tres bandes entre les potències imperialistes més grans. A la votació de l’ONU sobre Ucraïna, 35 països es van abstenir, inclosos Índia i Sud-àfrica.
Alex Callinicos
El govern ucraïnès i els seus partidaris diuen que assistim al començament de la Tercera Guerra Mundial. En part, això és només un intent de convèncer occident per participar en una confrontació encara més perillosa amb Rússia. Però també ignora el fet que gran part del món no participa en el xoc entre la Rússia de Putin i una Ucraïna patrocinada per l’OTAN, Estats Units i la Unió Europea.
L’exemple més important és la Xina. El president Xi Jinping i Vladimir Putin van signar una associació “sense límits” just abans de la invasió russa d’Ucraïna. Però, encara que els mitjans de comunicació xinesos han estat molt crítics amb EUA i l’OTAN, és clar que a Pequín li preocupa patir les mateixes formidables sancions econòmiques que ha aplicat occident a Rússia.
Aquesta actitud és un símptoma de les complexitats de la competència a tres bandes entre les potències imperialistes més grans: Estats Units, la Xina i Rússia. Cal assenyalar, però, que gran part del Sud global es nega a prendre partit.
Mirem el debat sobre la invasió a l’Assemblea General de les Nacions Unides a finals de febrer. Uns 141 estats membres van votar a favor de la resolució que condemna Rússia. Només quatre (Bielorússia, Eritrea, Síria i Corea del Nord) es van unir a Rússia per votar-hi en contra.
Però 35 Estats més es van abstenir en la votació. Aquests inclouen la Xina, Cuba, Índia, Iran, Iraq, Pakistan i Sud-àfrica. Una gran quantitat de països africans es van abstenir o no van votar en absolut.
A més, suggereix David Adler al diari liberal britànic, The Guardian, hauríem de comparar el mapa dels Estats que voten per condemnar Rússia amb “un mapa del món molt diferent: el mapa de participació global en les sancions imposades a Rússia per Estats Units i els seus aliats. El contrast entre aquests mapes no podria ser més cridaner. EUA, Regne Unit, Canadà, Corea del Sud, Suïssa, Japó, Austràlia, Nova Zelanda, Taiwan, Singapur, la UE: més enllà d’aquesta coalició fortificada, molt poques nacions han optat per participar en la guerra econòmica entaulada contra el govern de Putin.”
“Al contrari, moltes de les nacions més grans del món, incloses la Xina, l’Índia, el Brasil, Bangla Desh, el Pakistan, Indonèsia i fins i tot Turquia, aliat de l’OTAN, s’han negat a unir-se”.
Adler creu que això podria marcar el començament d’un nou Moviment de Països No Alineats com el que es va desenvolupar a la dècada de 1950 entre els estats postcolonials que es van negar a prendre partit a la Guerra Freda. Crec que això és poc probable, atès que els motius de cada estat per no alinear-se són molt diversos. Però el que està passant il·lustra el declivi de l’hegemonia nord-americana,
Així, l’Índia maniobra en relació amb la lluita global a tres bandes. Està estretament alineat amb EUA contra la Xina, però Nova Delhi i Moscou han estat aliats des de la dècada del 1950, i Rússia continua sent el principal proveïdor d’armes de l’Índia.
El Financial Times informa: “El banc central de l’Índia està en consultes inicials sobre un acord comercial de rupies-rubles amb Moscou que permetria continuar les exportacions a Rússia després que les sancions occidentals restringissin els mecanismes de pagament internacional”.
El Golf és un altre exemple interessant. Històricament, estats com l’Aràbia Saudita i la Unió dels Emirats Àrabs han depès del Pentàgon per a la seva seguretat. Però la situació està canviant.
En primer lloc, les autocràcies del Golf se senten agreujades amb Washington. No han rebut el suport que volien contra els aixecaments àrabs i l’Iran. En segon lloc, Rússia s’ha convertit en una potència important a l’orient mitjà des que, aprofitant la retirada parcial d’Estats Units a la regió, va intervenir a la guerra civil siriana. Això ha fet que fins i tot Israel no vulgui ofendre Moscou. En tercer lloc, Rússia és un soci important al bloc de productors d’energia OPEP+.
Així que els Estats del Golf han ignorat les crides de Joe Biden per augmentar la producció de petroli i així abaixar el preu. I, segons Bloomberg, l’Aràbia Saudita considera acceptar el renminbi xinès per una part del petroli que exporta a la Xina.
Això destaca una de les raons per què molts governs estan recelosos de posar-se del costat d’occident.
Estats Units, juntament amb els seus aliats europeus, han utilitzat el seu domini del sistema financer mundial per colpejar durament Rússia. Això certament espanta molts estats. Però també els anima a cercar alternatives al dòlar per finançar el comerç. Així que la manca d’unanimitat real darrere d’occident és simultàniament una conseqüència tant del declivi econòmic nord-americà com de la supremacia financera nord-americana.
Aquest article va aparèixer a la nostra publicació germana a Gran Bretanya, Socialist Worker.
