Andrzej Żebrowski
Es neguen a acceptar l’estampida per recolzar l’OTAN i gastar encara més diners a la guerra.
La guerra a Ucraïna ha tingut dues conseqüències principals a Polònia. La primera és una gran quantitat de persones refugiades que arriben al país. La segona és la militarització creixent, recolzada per tots els partits parlamentaris, així com l’escalada de l’OTAN i Occident.
Més de dos milions de persones refugiades d’Ucraïna han entrat a Polònia com a resultat de la invasió russa. Algunes s’han mudat a altres països, però moltes altres no. Abans de la guerra actual ja hi havia entre un i dos milions de persones treballadores ucraïneses al país, sovint molt mal pagats i treballant en males condicions.
Juntament amb la campanya oficial de “Solidaritat amb Ucraïna”, hi ha hagut una gran quantitat de solidaritat amb els i les refugiades. No només les ONG, sinó també les persones que no estan afiliades a cap organització, ara s’ofereixen com a voluntàries amb ajuda material, inclosa la provisió d’habitatge i la prestació de diversos tipus d’assessorament.
Això és molt important històricament. Les persones ucraïneses eren la minoria més gran abans de la Segona Guerra Mundial i van ser brutalment oprimides. Ucraïna occidental era part de Polònia. La simpatia per les i els refugiats ucraïnesos no és automàtica. Ja algunes persones s’estan queixant. Això és una cosa que l’extrema dreta intentarà explotar mentre continuï la guerra.
En els darrers temps, tot i que el govern de dretes de Polònia està molt a favor que Ucraïna s’uneixi a la Unió Europea (UE) i l’OTAN, de tant en tant ha impulsat propaganda antiucraïnesa. Però ara s’argumenta que les i els refugiats ucraïnesos són bons per a l’economia.
Avui, moltes de les persones ucraïneses nouvingudes, que suposadament tenen el suport de totes les classes a Polònia, estan sent pagades, extraoficialment, molt per sota del salari mínim. Advoquem per la solidaritat entre les persones treballadores poloneses i ucraïneses.
La política de “portes obertes” del govern per a les i els refugiats ucraïnesos —però amb la gent negra sent empesa al final de la fila i sense els mateixos drets dins de Polònia—, contrasta marcadament amb la situació a la frontera amb Bielorússia. Allí continuen les repetides devolucions de refugiats no europeus. S’està construint un mur i actualment hi ha 200 persones encallades entre els dos països. S’han trobat almenys 20 cossos de refugiats al costat polonès des d’agost, i ningú no sap quants més n’hi ha.
Mentrestant, el govern va aprovar una llei que augmenta la despesa militar a almenys el 3% del producte interior brut i està duplicant la mida de l’exèrcit. Això va passar pel parlament sense cap oposició, fins i tot per part dels diputats més a l’esquerra del partit Razem (Junts). Razem està tan nerviós de ser vist com no prou pro-OTAN que recentment va tallar llaços amb el moviment Diem25 de Yanis Varoufakis, perquè Varoufakis vol que l’OTAN es retiri.
Les tropes de la Unió Soviètica, després Rússia, van estar estacionades a Polònia fins al 1993, és a dir, després del col·lapse de l’URSS el 1991. Avui dia, la majoria de la gent considera que les tropes de l’OTAN són una manera de prevenir la guerra en comptes d’una causa de guerra. Actituds similars són comunes a altres països occidentals, però Polònia n’és un exemple extrem.
Alhora, hi ha una ansietat generalitzada sobre la possibilitat que la guerra d’Ucraïna s’estengui a Polònia. Això és molt important. Tot i que tots els partits parlamentaris polonesos estan d’acord amb la santedat de l’OTAN, el govern està portant les coses encara més lluny. El líder del partit governant, Jarosław Kaczyński, va anunciar a Kíev que s’hauria d’enviar una “missió de pau” armada de soldats de l’OTAN a Ucraïna. Altres parts s’oposen a aquesta proposta d’escalada.
El nostre grup socialista ha tingut diverses reunions sobre la guerra d’Ucraïna i la nostra publicació mensual ha suscitat molt d’interès als carrers i a les manifestacions antiracistes i de dones dels caps de setmana passats.
Les manifestacions celebrades per “Solidaritat amb Ucraïna”, fins i tot fora de l’ambaixada russa, han estat dominades per crides a l’OTAN i la UE a fer més: més sancions, més armes i una zona d’exclusió aèria. Bàsicament, estaven organitzades per forces de la dreta liberals o progovernamentals. Advoquem per la solidaritat amb els ucraïnesos. El principi rector de les guerres interimperialistes és que “El principal enemic és a casa”, això vol dir que hem d’argumentar contra la creixent militarització de Polònia i l’escalada de l’OTAN/Occident. No vol dir que considerem el costat ucraïnès a la guerra com el principal enemic.
Estem planejant manifestar-nos amb lemes como:
- Solidaritat amb els ucraïnesos, posar fi a la invasió russa.
- Solidaritat amb les valentes protestes contra la guerra a Rússia.
- No a una “missió de pau” armada que entri a Ucraïna, no a l’escalada de l’OTAN i Occident.
- Totes les persones refugiades són benvingudes, no a la discriminació racista!
- No augmentar la despesa a l’exèrcit: gastar els diners en habitatge, educació i salut.
Andrzej Zebrowski és membre de Pracownicza Demokracja (Democràcia Obrera), l’organització germana de Marx21 a Polònia. Aquest article va aparèixer en anglès a Socialist Worker (GB).
