Viki Lara
Milers de manifestants van marxar pels carrers de Sevilla el Dia d’Andalucía, 28 de febrer, per la defensa dels serveis públics segons el mateix lema de la manifestació. Els convocants, els que podríem definir com de l’esquerra més institucional (Podemos, Izquierda Unida, Más País Andalucía) a qui es van sumar diversos sindicats com el SAT, sens dubte van ser capaços de mostrar múscul organitzatiu davant de la celebració oficial de lliurament de medalles per part del govern andalús.
Precisament, la raó fonamental de la manifestació era protestar contra les polítiques d’aquest govern que anomenaven en el manifest de les “tres dretes”, més conegut popularment pel “trifachito”: el govern de PP i Ciutadans amb el suport parlamentari de Vox.
Més concretament el lema de la manifestació feia referència a les polítiques de retallades dels serveis públics, encara que també indiquen que aquestes el que han fet és exacerbar problemes que ja venien dels governs anteriors.
Dèiem que les organitzacions que recolzaven aquesta convocatòria han aconseguit mostrar el seu múscul organitzatiu degut al concorregut de la manifestació. A més, estava conformada en blocs ben definits majoritàriament, identificats amb les seves corresponents banderes que portaven la majoria dels manifestants. Entre els blocs hi havia els esmentats anteriorment i altres també com el sindicat d’ensenyament, Ustea, CCOO i Adelante Andalucía.
Tot i això, la convocatòria no va aconseguir l’objectiu de tenir una veritable manifestació unitària, des del punt de vista d’atreure tots els moviments socials i organitzacions que lluiten per defensar els serveis públics.
Tot i les nombroses plataformes d’aquest tipus a tota la geografia andalusa, en defensa dels seus hospitals, escoles i altres serveis, i de plataformes de persones treballadores d’aquests sectors, en aquesta manifestació bo es van veure a molts d’aquests grups, entre ells un grup de pensionistes de Lepe, i algunes altres organitzacions per la memòria històrica.
Sens dubte, el problema de la doble convocatòria de dues manifestacions —aquesta convocada a Sevilla, i una altra a Cádiz per les Marxes de la Dignitat— hi ha tingut molt a veure, probablement desorientant moltes organitzacions socials que altrament haurien participat.
També que, a més de les divisions de l’esquerra a Andalucía, que han causat aquesta doble convocatòria, hi ha tensions entre les organitzacions que participen en el joc electoral, que poden haver volgut més visibilitzar-se a la manifestació, que visibilitzar les lluites en què molts dels seus militants de base hi participen.
La lluita prioritària està en el dia a dia dels moviments socials i de les persones treballadores en lluita pels seus drets, i esperem que els propers anys tinguem manifestacions veritablement unitàries i massives per lluitar pels serveis públics.
Viki Lara és militant de Marx21 Sevilla · Nota sobre el #28F a Cádiz
