Juan Antonio Gilabert
Aquest 28 de febrer de 2022, Marx21 vam acudir a la manifestació per commemorar el dia oficial d’Andalucía a Cádiz capital, amb les Marxes de la Dignitat.
Aquest any la manifestació unitària de l’esquerra andalusa, no es va produir a Sevilla i hi va haver dues manifestacions per commemorar el 28 F. Una a Cádiz i una altra a Sevilla. Aquest any, s’han posat de manifest les diferències entre les esquerres andaluses.
La manifestació que hi va haver a Cádiz i on vam participar Marx21, va ser la tradicional de les Marxes de la Dignitat. Ens vam manifestar amb el lema ja tradicional però no menys clar “Pa, treball, sostre i dignitat”. Denunciant tots els mals que encara assetgen la classe obrera andalusa, com és l’atur, l’habitatge, el racisme vers les persones migrants, el medi ambient o la sanitat. A més, com cada any, denunciem tant el govern “trifachito” andalús com el govern estatal del PSOE-UP. Un altre lema fonamental de les Marxes de la Dignitat és “La lluita segueix, governi qui governi”.
Un punt positiu de cada manifestació de les Marxes de la Dignitat, des dels seus inicis, és que els sectors laborals en lluita pels seus drets, sigui el sector que sigui, encapçalen la manifestació darrere de la pancarta principal. En aquesta ocasió, es va poder veure la gent treballadora indefinida que el govern del “trifachito” vol acomiadar, amb el lema “fixesa”. Un altre grup va ser el de les i els zeladors de la sanitat pública andalusa que després de l’epidèmia de la Covid el “trifachito” vull acomiadar. Un altre va ser el de les persones treballadores de l’ajuntament de Cádiz, que malgrat tenir un govern “del canvi”, està fent retallades a la plantilla. Un altre va ser el de les i els treballadors públics de la muntanya andalusa, que van exigir estabilitat i més davant dels últims incendis a la serra de Màlaga. Tant el govern del PSOE com el del “trifachito”, han implementat retallades a les plantilles dels treballadors públics de la muntanya.
Després dels sectors en lluita, els sindicats anaven amb presència majoritària de la CGT i després les organitzacions polítiques a l’esquerra d’UP.
A més de totes aquestes lluites, Marx21 vam recordar la lluita feminista, la defensa de les persones migrants, la lluita ecologista i a més, per desgràcia i amb les bombes russes destruint Ucraïna, vam cridar OTAN no, Putin fora! Sense oblidar-nos que l’imperialisme és un problema mundial i que molts pobles pateixen l’agressió també vam cridar diferents lemes antiimperialistes. Amb el pas del temps, vam aconseguir crear un grup que seguia les nostres proclames.
La manifestació del 28 F va estar composta per unes mil persones, però va ser molt combativa i representava l’esperit del que aquest moviment havia representat. Al meu parer personal, es va cobrir l’expedient perquè el dia 28 F seguís sent un dia de lluita i reivindicació. Andalucía continua sent una de les comunitats amb més atur de l’Estat espanyol i a més, pateix el govern del “trifachito”, que està implementant retallades encara més dures que les que van fer els governs del PSOE.
Si les Marxes de la Dignitat volen continuar creixent o evolucionar a alguna cosa més combativa i anticapitalista, han de seguir marcant distància amb qualsevol govern d’esquerres o dretes, agrupant més sectors en lluita i deixar de banda els que van convocar la manifestació a Sevilla, que estan en una dinàmica amb el SAT al capdavant, de defensar el govern estatal de PSOE-UP faci el que faci. Ja fins i tot envia armes al govern d’Ucraïna i accepta tots els postulats de l’OTAN. Tant és així, que a la data que estic escrivint aquestes línies, ha aprovat incrementar la despesa militar sota les ordres de l’OTAN.
Juan Antonio Gilabert és militant de Marx21 Sevilla · Nota sobre el #28F a Sevilla
