ES CA

1. La invasió russa d’Ucraïna el 24 de febrer va ser un acte d’agressió imperialista i una violació del dret del poble ucraïnès a l’autodeterminació. Per a la població ucraïnesa, és una guerra d’autodefensa nacional. Alhora, des del costat de les potències imperialistes occidentals dirigides per Estats Units i organitzades a través de l’OTAN, és una guerra indirecta contra Rússia. La guerra és una invasió imperialista d’una antiga colònia i part d’un conflicte interimperialista entre EUA i Rússia amb els seus aliats. Estem en contra de les dues potències imperials. Expressem la nostra solidaritat amb el poble ucraïnès, i donem suport al seu dret a resistir-se davant la invasió. Mentres ho fem, també ens oposem a l’OTAN i la seva expansió cap a l’Est.

2. El caràcter interimperialista d’aquest conflicte és confirmat per la política del govern de Kíiv, que consisteix a arrossegar Occident a la guerra oberta. Aquest és, en efecte, el significat de la demanda constantment repetida que l’OTAN imposi una zona d’exclusió aèria sobre Ucraïna. Això inevitablement portaria les forces russes i les de l’OTAN al combat. Aquesta guerra podria convertir-se en intercanvis nuclears entre les dues parts, no només perquè el president rus, Vladimir Putin, hagi amenaçat directament amb represàlies nuclears, sinó per la superioritat convencional de Rússia a la zona de guerra. Estats Units i Rússia són, per molt, les potències termonuclears més grans del món. Una guerra entre ells destruiria la major part de la humanitat i deixaria els supervivents vivint amb prou feines una existència miserable i empobrida.

3. La responsabilitat d’aquesta situació aterridora recau fermament en els dos antagonistes imperialistes: EUA i els seus aliats per ampliar l’OTAN i la Unió Europea cap a l’est, cap a les fronteres de Rússia per expandir i consolidar el domini a l’oest d’Euràsia; Rússia i els seus aliats per intentar aturar aquest procés a través de la guerra, la conquesta i l’ocupació. L’espiral d’escalada és alimentada pels dos antagonistes imperialistes. Tot això està passant sobre les esquenes del poble d’Ucraïna. Les i els treballadors dels països afectats no tenen res de bo a esperar de l’imperialisme occidental o rus.

4. En conseqüència, exigim:
• Alto el foc immediat i retirada de les forces russes d’Ucraïna!
• Retirada de les forces de l’OTAN del centre i est d’Europa!
• No als enviaments d’armes a Ucraïna!
• No a les sancions contra Rússia!
• Cap escalada ni de Rússia ni de l’OTAN!
• Aturar la carrera armamentista: Gastar bilions per lluitar contra la fam, la crisi climàtica, la pobresa i la desigualtat, no per a la guerra i les armes!
• Cancel·lar el deute extern d’Ucraïna de $113 mil milions i enviar ajuda humanitària ràpida per al poble d’Ucraïna!

5. Els mals de l’escalada militar russa són obvis. Però, encara que l’OTAN ha decidit evitar la participació directa a la guerra, està intensificant la lluita perillosament. El subministrament d’armes a Ucraïna convida les represàlies russes. I les sancions econòmiques imposades a les institucions i els interessos russos són guerres mitjançant altres mitjans. Les sancions sempre colpegen la població civil. Encaixen amb la propaganda nacionalista de Putin i l’ajuden a reunir el suport popular. Quan EUA i la UE van utilitzar el seu domini del sistema financer global per aïllar el Banc Central de Rússia de les reserves de divises, Putin va reaccionar posant en alerta les forces nuclears russes. Confiar en la pressió econòmica suposadament per posar Rússia de genolls pacíficament pot, en canvi, provocar el desastre final. Les sancions i els embargaments només són l’etapa preliminar d’una nova escalada, que sovint acaba amb l’ús de mitjans militars. Això és el que va passar a l’Iraq des de 1990, a Iugoslàvia/Sèrbia des de 1992, Somàlia des de 1992, Haití des de 1992, Afganistan des de 1999, Geòrgia des de 2006, Líbia des de 1992/2011, Iemen des de 2014. A quasi totes les operacions militars recents d’EUA, aquest patró és evident: les sancions precedeixen els bombardejos.

6. També ens oposem a l’acumulació militar de l’OTAN; per exemple, la decisió del govern alemany de gastar 100.000 milions d’euros addicionals a “defensa”, Polònia duplicant la mida del seu exèrcit i augmentant la despesa militar al tres per cent del PIB, i l’impuls general per part de la UE per militaritzar-se. Rebutgem l’objectiu de l’OTAN d’augmentar la despesa en armes al dos per cent del producte interior brut en un moment de guerra, pobresa global, crisi climàtica, baixos salaris i infraestructura en ruïnes a escoles i hospitals, així com habitatges pobres i escassos. Les i els treballadors i les seves famílies pagaran el preu d’aquesta política de militarització i guerra.

7. Paga la pena subratllar que aquesta és una guerra que involucra principalment a Europa, Estats Units i Canadà. La Xina ha brindat el suport condicional a Rússia, però molts altres estats del Sud global es neguen a prendre partit, inclosos els estats del Golf, l’Índia, Indonèsia, Mèxic i Sud-àfrica. Això subratlla l’obscenitat de Rússia i Occident d’amenaçar la humanitat amb la destrucció per un conflicte regional.

8. Aquesta guerra tindrà un preu econòmic enorme, i no només per a les poblacions d’Ucraïna i Rússia. Els augments en els preus de l’energia i els aliments que ha causat estan elevant la inflació com a conseqüència, que ja estava al punt més alt en 30 anys. La determinació dels bancs centrals de continuar amb la seva política de pujar les taxes d’interès i retallar-ne la flexibilització quantitativa és un intent d’obligar les persones treballadores a pagar per una crisi que elles no han creat. Mentrestant, Rússia i Ucraïna són els principals productors d’aliments: la seva guerra conduirà que més persones morin de gana al Sud global.

9. La guerra ha provocat un enorme desplaçament de persones refugiades tant dins com fora d’Ucraïna. Un gran nombre de persones comunes a molts països han accedit a acollir aquests refugiats a casa seva. L’actitud relativament acollidora d’alguns estats membres de la UE contrasta amb la construcció de l’Europa Fortalesa per mantenir allunyades les persones migrants i refugiades. Diem: Les persones ucraïneses són benvingudes als nostres països, però obrin les fronteres a totes les persones refugiades i migrants! També ens oposem al creixement del racisme antirus, sovint encoratjat hipòcritament per polítics que molt recentment s’han mostrat contents de donar la benvinguda als superrics russos, i al racisme antinegre a Ucraïna i països veïns com Polònia, on a les persones africanes se’ls ha denegat el refugi.

10. El massiu moviment global contra la guerra que es va desenvolupar contra la invasió de l’Iraq ha disminuït en els darrers 15 anys. Ara necessitarà reviure sobre la base del reconeixement polític clar que la principal amenaça per a la pau mundial prové de les rivalitats de les grans potències militars. La campanya pel desarmament nuclear unilateral ha tornat a ser important, com ho va ser durant la Guerra Freda. L’OTAN no s’ha d’ampliar, s’ha de dissoldre.

11. El moviment contra la guerra a Rússia té una importància especial. Saludem el coratge de les i els manifestants i esperem que l’experiència d’aquesta guerra desastrosa augmenti el seu nombre. Mereixen la solidaritat mundial.

12. Aquesta guerra és un desastre des de qualsevol perspectiva ambiental. Les màquines militars rivals són enormes emissores de CO2. La interrupció del subministrament d’energia està encoratjant una producció més gran de petroli i potencialment una dependència més gran de l’energia nuclear. I fins i tot l’ús més limitat d’armes nuclears tindria múltiples efectes contaminants. A més, la guerra és una distracció de la tasca urgent de descarbonitzar l’economia mundial. El 27 de febrer, el mateix dia que Putin va anunciar que posaria en alerta les forces nuclears russes, el darrer informe del Panell Internacional sobre el Canvi Climàtic va advertir sobre l’efecte devastador que el canvi climàtic està tenint a les societats humanes, i el dany molt més gran que probablement causarà en el futur. Les i els socialistes s’han d’esforçar per unir el moviment contra la guerra i el moviment climàtic.

13. Aquesta guerra serveix com un nou avís que el sistema capitalista global ha deixat de ser útil. Cada cop més, tot el que promet a la humanitat és guerra, destrucció ambiental, malalties i empobriment. Els socialistes tenen la tasca de construir els moviments extraparlamentaris i l’acció als llocs de treball contra aquest sistema, ja sigui el moviment contra la guerra, el moviment climàtic, la lluita contra els feixistes o les lluites salarials als llocs de treball, i així enfortir i construir les seves xarxes i organitzacions. Ens tornem a comprometre a ajudar a assolir la revolució socialista internacional que finalment pugui lliurar al planeta de la maledicció del capitalisme. L’eslògan de Karl Liebknecht “el principal enemic és a casa” ha de ser la nostra consigna.

Coordinació del Corrent Socialisme Internacional
15 de març de 2022