La millor manera de vèncer la invasió de Putin és una combinació de revolta del poble rus i un moviment a Ucraïna independent de les potències de l’OTAN.
Charlie Kimber
L’aliança militar de l’OTAN utilitza cada cop més la guerra a Ucraïna per estendre la seva pròpia influència imperialista i augmentar massivament els diners per a l’exèrcit. L’est d’Europa està inundant amb tropes i armes.
La seva intenció no és alliberar la gent de la regió, sinó convertir-los en els seus peons. I esperen que l’horror i el disgust, completament justificats de la gent comuna davant de la invasió de Vladimir Putin, ajudi unir-los al seu projecte.
Els grups de batalla de l’OTAN a Lituània, Letònia i Estònia gairebé es duplicaran de 3.400 soldats a principis d’any a més de 6.000 en un futur proper. Al voltant de 1.000 soldats britànics han arribat a Estònia. Gran Bretanya també va enviar a l’HMS Trent i a l’HMS Diamond per fer exercicis de l’OTAN amb helicòpters Merlin i avions de patrulla marítima RAF P8 Poseidon a la Mediterrània oriental.
Estats Units va desplegar recentment 5.000 soldats addicionals a Polònia i Romania. Les tropes franceses van viatjar a Romania aquesta setmana i s’està formant un grup de batalla addicional de l’OTAN per a Eslovàquia. Inclourà 1.500 soldats.
Els funcionaris del president Joe Biden també estan treballant amb el govern polonès en un acord per proporcionar a Ucraïna avions de combat polonesos. Això implicaria que Ucraïna rebi avions de combat de fabricació russa de Polònia, que alhora rebran F-16 d’EUA.
Útils
Aquests governs reben el suport de l’OTAN perquè són útils per mantenir la línia del front contra Rússia i perquè seguiran allò que exigeix Occident. L’OTAN no és una aliança defensiva, està dissenyada per impulsar les demandes d’Occident. I com a part d’això, l’OTAN augmenta massivament l’ajuda militar al govern ucraïnès amb l’objectiu de subordinar-lo al seu projecte global.
Dimecres, en una declaració, l’OTAN va dir: “S’estan enviant a Ucraïna milers d’armes antitanc, centenars de míssils de defensa aèria i milers d’armes petites i municions. Els aliats també estan proporcionant assistència financera i ajuda humanitària valorada en milions d’euros, inclosos subministraments mèdics per ajudar les forces ucraïneses.”
La llista de proveïdors d’armes inclou més de la meitat dels 30 membres de l’OTAN. Segons la declaració “Bèlgica, Canadà, la República Txeca, Estònia, França, Alemanya, Grècia, Letònia, Lituània, els Països Baixos, Polònia, Portugal, Romania, Eslovàquia, Eslovènia, el Regne Unit i Estats Units ja han enviat o estan aprovant entregues significatives d’equip militar a Ucraïna”. Afegeix que “Ucraïna ja ha rebut armes crítiques, inclosos míssils Javelin i míssils antiaeris, dels aliats de l’OTAN, així com milions d’euros d’assistència financera”.
Els subministraments d’armes de l’OTAN tenen un preu: suport incondicional a Occident. Aquests subministraments no van a qualsevol govern que s’enfronti a una agressió russa. No hi va haver tal suport per als txetxens quan van ser polvoritzats per Rússia.
Tot i les objeccions ocasionals sobre mètodes particularment sagnants, els governs occidentals van donar suport públicament a la primera guerra de Rússia a Txetxènia entre 1994 i 1996. I es van negar a reconèixer el reclam d’independència de Txetxènia. Aquesta guerra va provocar la mort de prop de 100.000 civils.
Va culminar amb la destrucció de Grozny, la capital txetxena. Segons l’historiador i general rus Dmitri Volkogonov, el bombardeig de la ciutat per part de l’exèrcit rus va matar uns 35.000 civils, inclosos 5.000 criatures.
Solament durant la Segona Guerra Txetxena de 1999 a 2000, després que l’amic d’Occident, Boris Ieltsin, fos reemplaçat com a líder rus, va haver-hi certa condemna occidental de la guerra. I fins i tot llavors no hi va haver armes per als txetxens. De fet, els que els recolzessin a Occident podien ser denunciats i empresonats per ser “terroristes”. Després, el primer ministre laborista britànic, Tony Blair, va volar a Moscou per recolzar Putin.
Armes nuclears
Encoratjat pel suport de l’OTAN, el president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, continua exigint que Occident imposi una zona d’exclusió aèria sobre el país. Aquest moviment conduiria gairebé inevitablement que les forces de l’OTAN abatreren avions russos i serien els primers trets d’una Tercera Guerra Mundial entre potències amb armes nuclears.
El president ucraïnès també ha demanat a l’OTAN que presenti la candidatura del país per unir-se a l’aliança. I insisteix que Ucraïna exigirà promeses d’intervenció militar dels països occidentals fins i tot si l’OTAN es nega a que el país sigui membre de l’aliança. Aquests moviments preparen imprudentment guerres futures, sobre una base encara més perillosa.
Socialist Worker s’oposa a la invasió russa d’Ucraïna. Volem veure aquesta invasió repel·lida com un cop contra l’imperialisme de Putin. La millor derrota per a la força invasora de Putin seria una combinació de rebel·lió del poble rus, motins a les forces armades i un moviment a Ucraïna independent de les potències de l’OTAN.
Res d’això no és impossible. Totes les persones han de sentir-se inspirades per les persones russes que s’han oposat tan valentament al seu propi govern, malgrat l’immens risc d’arrest, presó o quelcom pitjor. Aquest ha de ser el nostre model.
I en algunes de les àrees de les què Rússia s’ha apoderat a Ucraïna, com Kherson al sud del país, hi ha valentes manifestacions de carrer de centenars o potser milers de persones. Les protestes massives tenen un gran potencial per desconcertar les tropes russes i posar les bases per a l’organització contra l’ocupació.
Però com més subordinada estigui Ucraïna a l’OTAN, menys lliure serà, encara que els russos siguin expulsats. Serà una victòria per als militars occidentals, no per al poble ucraïnès. Una guerra que s’estengui no beneficiarà els ucraïnesos comuns. Als que diuen “cal fer alguna cosa” i diuen que l’OTAN és l’única resposta, diem que això empitjorarà les coses.
I els atacs brutals de l’OTAN i de la resta d’Occident a Iugoslàvia el 1999, l’Afganistan, l’Iraq i Líbia han creat un món on les poderoses classes dominants trepitgen altres països en la recerca dels objectius imperialistes. Putin segueix aquest patró.
Per això, mentre s’exigeix la retirada de les tropes russes d’Ucraïna, és crucial analitzar el paper de l’OTAN. I com els governs estan trobant enormes fons nous per a la guerra, fins i tot mentre espremen la salut, l’educació i els salaris.
Anys de lliurar armes des d’Occident
El suport militar occidental a Ucraïna és un projecte a llarg termini.
Un informe de recerca del parlament britànic publicat aquesta setmana, principis de març, subratlla com Occident ha encoratjat el govern ucraïnès mitjançant un augment del subministrament d’armes.
El programa d’armes és la raó per la qual ara els líders ucraïnesos pressionen per aconseguir una zona d’exclusió aèria i altres reforços directes de l’OTAN.
A causa de la crisi actual, la tecnologia assassina lliurada sense gaire soroll en el passat ara es pot proclamar obertament.
L’informe ens diu que des de l’annexió de Crimea per part de Rússia l’any 2014 i “la sol·licitud del govern ucraïnès, els aliats occidentals van augmentar significativament el suport. L’assistència militar a les forces armades ucraïneses ha estat una part clau del seu enfocament general”.
Al principi es va dir que tot això era suport “no letal”. Però l’any passat, “per primera vegada, diversos països, inclòs el Regne Unit, van començar a subministrar armament letal defensiu a Ucraïna”.
El 30 de gener d’aquest any el govern va confirmar que “s’havien subministrat 2.000 míssils antiblindatge”.
El govern va enviar vaixells de la Royal Navy a la regió del Mar Negre en nombroses ocasions per fer exercicis d’entrenament conjunts amb l’Armada d’Ucraïna, més recentment a l’estiu de 2021 com a part de l’exercici Cossack Mace.
El juny de l’any 2021, l’HMS Defender també va fer escala al Mar Negre en “una mostra de solidaritat amb Ucraïna i els aliats regionals de l’OTAN”.
Això va conduir a una possible batalla, amb el Ministeri de Defensa rus dient que s’havien fet trets d’advertiment.
El document també detalla el suport militar nord-americà a Ucraïna. Aquest va canviar més ràpid que els britànics al subministrament d’armaments letals.
“Ucraïna ha estat un dels principals receptors d’ajuda exterior i militar d’Estats Units des de principis de la dècada de 1990. A la primera dècada després de la independència, Ucraïna va rebre gairebé 2,6 mil milions de dòlars en ajuda.
“Des de l’inici del conflicte l’any 2014, el Servei de Recerca del Congrés d’EUA estima que EUA va proporcionar a Ucraïna més de 2,5 mil milions de dòlars en assistència de seguretat”.
Donald Trump va intensificar els enviaments, encoratjant el govern ucraïnès a desenvolupar la seva força militar: “L’any 2018, i novament el 2019, EUA va proporcionar a Ucraïna míssils antitanc Javelin. Entre altres coses, EUA també ha proporcionat rifles de franctirador, llançagranades propulsades per coets i dues llanxes patrulleres de guardacostes nord-americanes a l’Armada d’Ucraïna”.
Aquest gir cap al suport militar continu va continuar amb Joe Biden. “L’1 de març de l’any 2021, el Departament de Defensa d’EUA va anunciar un paquet addicional d’assistència militar de 125 milions de dòlars per a Ucraïna. El Departament de Defensa va declarar que aquesta acció reafirma el compromís d’EUA de proporcionar armes letals defensives per permetre que Ucraïna es defensi de manera més efectiva contra l’agressió russa.”
“El juny de 2021 es van anunciar 150 milions de dòlars més per a la Iniciativa d’Assistència de Seguretat d’Ucraïna, seguits d’un paquet addicional de 60 milions per a equips letals i no letals, inclosos míssils antiblindatge Javelin, al setembre de 2021.”
L’informe admet que, amb raó, “Rússia va dir que l’assistència militar occidental a Ucraïna era una provocació i va acusar Occident de donar suport a Ucraïna en la militarització de l’est de la mateixa i el desmantellament dels Acords de Minsk de 2014 i 2015, que haurien estat la base per a una solució política al conflicte allà”.
Però això no va aturar el subministrament d’armes perquè eren fonamentals per enfortir la presència occidental.
Els tractes de Zelenski amb el cap de l’energia de Trump
El suport militar va arribar alhora que els llaços econòmics entre el govern de Volodímir Zelenski i el règim de Trump.
L’any 2018, el secretari d’energia d’EUA, Rick Perry, va dir que Ucraïna podria ser el “Texas d’Europa”.
I l’any següent, dos dels partidaris polítics propers de Perry van obtenir un acord d’exploració de petroli i gas potencialment lucratiu del govern ucraïnès. Això va passar just quan el nou govern de Zelenski buscava ajuda militar d’Estats Units.
Ucraïna va adjudicar el contracte als partidaris de Perry un mes i escaig després que el secretari d’energia assistís a la presa de possessió de Zelenski. En una reunió durant aquest viatge, Perry va lliurar al nou president una llista de persones que ell recomanava com a assessors energètics. Un dels quatre noms era el seu antic partidari polític Michael Bleyzer.
Una setmana després, Bleyzer i el seu soci Alex Cranberg van presentar una oferta per buscar petroli i gas en un lloc controlat pel govern, anomenat Varvynska.
La seva proposta va ser milions de dòlars inferior a la del seu únic competidor. Però la seva empresa conjunta acabada de crear, energia ucraïnesa, es va adjudicar el contracte per 50 anys.
Aquest article va aparèixer a la nostra publicació germana a Gran Bretanya, Socialist Worker.
