Anzar Atrar
Els esdeveniments s’estan accelerant a Mali els últims dies després de l’expulsió de l’ambaixador francès, al qual se li va donar un ultimàtum de 72 hores per abandonar el territori.
Ara, és la presència militar francesa al país la que està en qüestió, enmig de la creixent demanda que abandoni el país. Cal recordar que l’exèrcit francès va arribar a Mali per reforçar la lluita contra els grups armats que amenaçaven de prendre la capital Bamako l’any 2013.
Més de vuit anys després, la població maliana creu que els soldats francesos no han complert la seva missió i no hi fan res per ella. Aquesta presència que se suposava que seria breu, es va convertir en una presència permanent.
Cal assenyalar de passada que la inseguretat a la regió del Sahel i la proliferació d’armes de guerra és conseqüència de la destrucció de Líbia per part de França i els seus aliats de l’OTAN l’any 2011.
Interessos francesos
França, on el 80 per cent de l’energia elèctrica és d’origen nuclear, té el Níger com el principal jaciment miner d’urani. Qualsevol desestabilització en aquesta regió podria causar un dany enorme a la producció d’electricitat a França.
A més dels jaciments de Níger operats per l’empresa francesa ORONA, s’han descobert importants reserves al nord de Mali, que ja és el tercer productor d’or més gran d’Àfrica. I resulta que aquestes reserves d’urani van ser descobertes a les dues ciutats de Kidal i Gao, on estan estacionades les tropes franceses per lluitar contra l’amenaça dels grups armats.
Sobreviure al nord de Mali
A les regions afectades pels conflictes hi viuen poblacions que depenen de l’agricultura familiar a la vora del riu Níger i de la ramaderia.
L’activitat humana impossibilitada pels saquejos que pateixen per part dels grups armats i dels abusos, dels quals es responsabilitza els soldats francesos (es denuncien morts i violacions), poblacions que ja vivien a la pobresa, han perdut l’únic recurs que tenien per sobreviure i se’n van anar a instal·lar als barris marginals de les grans ciutats veïnes.
Cal recordar que l’ONU va acusar fins i tot França d’estar darrere d’un atac que va provocar la mort de diversos civils.
És important entendre aquest element per saber després interpretar el suport d’aquestes poblacions, que ho han perdut tot, davant l’acostament de l’actual govern malià.
Cop militar
Durant el mes d’agost de l’any 2020, un grup d’oficials dissidents van donar un cop d’Estat contra el llavors president de Mali, Keïta, a qui van acusar de representar els interessos de França al país.
Per desmarcar-se de la política del seu antecessor i comptar amb el suport de la població que exigia la sortida de les tropes franceses dels seus països i la represa del control sobre les riqueses del país, el grup colpista va iniciar una escalada de tensió amb França, (que no reconeix la seva legitimitat), fet que va portar a l’expulsió de l’ambaixador francès la setmana passada.
Es va donar un ultimàtum de 72 hores al diplomàtic francès perquè abandonés el territori. Aquest gest, que es qualifica de “sense precedents” a l’Àfrica, reforça així el suport popular als militars al poder, amb manifestacions de suport fins i tot fora de les fronteres del país.
Mercenaris russos
Ja present a diversos països africans, el grup militar privat rus Wagner ofereix serveis militars, després del seu corresponent pagament.
Amb poca consideració pels mètodes, aquest grup ha esdevingut un aliat essencial per als règims que intenten escapar de la tutela de França. El problema és que els motius de l’imperialisme rus (o xinès) no són gens millors que els de l’imperialisme francès.
En aquest sentit, les protestes que s’estan desenvolupant contra l’imperialisme francès són més que justificades, però les banderes russes i xineses —així com les imatges del dirigent militar actual— que onegen a moltes manifestacions són una mostra de confusió.
A Mali, el grup Wagner va aconseguir fer retrocedir els grups armats i va permetre el retorn a les terres d’un bon nombre d’habitants. Aquesta victòria reforça la convicció que les tropes franceses no tenien com a objectiu desfer-se dels grups armats, sinó establir la seva presència militar a la zona.
També és important recordar que aquestes victòries contra els grups armats han estat possibles, en part, gràcies a l’autoorganització de la població, en particular dels caçadors de la zona que s’han agrupat per perseguir els gihadistes.
Per una ruptura total amb el colonialisme
La història ens ensenya que les victòries contra el colonialisme són importants a nivell psicològic perquè permeten a les masses comprendre que les victòries contra l’explotació són possibles. També podria resultar una millora en les condicions de vida si recuperen el control de la riquesa del país.
Però la història també ens ensenya que les victòries que s’aconsegueixen sense el poble, sense la gent treballadora són bastant superficials i no duren gaire: el temps que triga la burgesia nacional a ocupar el lloc de la burgesia colonial.
A Mali, com a tots els països que pateixen un ferotge imperialisme, cal una lluita contra les causes estructurals de la depredació a través de la mobilització popular i la unió dels oprimits de tot el planeta.
Sobretot, perquè els països imperialistes tenen palanques internacionals per exercir pressió, com és el cas de Comunitat Econòmica dels Estats d’Àfrica Occidental (CEDEAO) a l’Àfrica francòfona que va decidir un bloqueig, com a mesura de represàlia contra Mali.
