Entrevista a Josep Bel, del sindicat COBAS.
Tu rebutges aquesta reforma, igual que ho fa COBAS, el teu sindicat. Quins són els vostres motius principals?
Els motius fonamentals són diversos.
El primer és que no recupera la capacitat de la Generalitat d’autoritzar o no els acomiadaments prèviament a un ERO, així com la reducció de terminis. Tampoc no s’acaba amb l’acomiadament lliure.
Abans, quan un jutge declarava un acomiadament improcedent al treballador, li corresponien 45 dies per any (màxim 42 mesos d’indemnització) i ho han deixat en 33 dies per any treballat amb un màxim de 24 mesos.
A més, abans, si guanyaves el judici, que sol trigar a sortir 1 o 2 anys, al final cobraves els salaris de tramitació. Això es va perdre amb la reforma del PP i ara tampoc no es recupera.
Un altre motiu de rebuig és la facilitat per fer acomiadaments en empreses amb molts beneficis quan preveuen que aquests baixaran una mica, cosa que consolida la facilitat per modificar les condicions de treball dels i les assalariades mitjançant trasllats o una jornada amb horari irregular. La flexibilització que sempre volia la “derechona” la vota aquest govern.
Tampoc hem recuperat tot el que hi havia abans sobre la negociació col·lectiva i s’han reduït els terminis per organitzar una resposta quan hi ha ERTOs en una empresa, que passen de 15 a 7 dies el període de consulta a la gent treballadora de les empreses de més de 50 treballadors i de 7 a 5 dies en menys de 50 de plantilla.
És cert, com diuen CCOO i UGT, que la nova regulació reduirà la temporalitat i la precarietat?
Sí, estadísticament redueix la temporalitat pel canvi a fixos discontinus que substitueixen els contractes d’obra i servei, de manera que el nombre futur de temporals sortiran similars en % als de la UE.
Tot i que ja veurem l’evolució en pocs mesos, no es reduirà la precarietat que sempre és un terme que agrupa el salari, els riscos i la salut laboral, els tipus d’horaris, forçar hores extra no declarades, no accedir ni a formació ni promoció, etc.
El contracte per temps indefinit fix-discontinu diu la nova llei que es concertarà per a la realització de treballs de naturalesa estacional o vinculats a activitats productives de temporada, o per al desenvolupament dels que no tinguin aquesta naturalesa però que, sent de prestació intermitent, tinguin períodes d’execució certs, determinats o indeterminats. Però no sabem què diran els jutges sobre què signifiquen períodes determinats o indeterminats a les noves sentències.
El pitjor és que aquelles empreses de treball temporal (ETTs), que volíem que desapareguessin per ser pur prestamisme laboral, han incrementat les seves funcions. Ara es podran celebrar contractes fix-discontinus entre una ETT i una persona contractada per ser cedida.
Igualment, les empreses poden formalitzar contractes per circumstàncies de la producció per atendre situacions ocasionals, previsibles i que tinguin una durada reduïda i delimitada.
Ara passarà que superant els 6 o 12 mesos sense ser fixos i la llei diu que hauries de ser-ho, ens seguirà passant el mateix, que molts que portaven temps temporals per estar en frau de llei no demanaven per passar a ser fixos per por i per la poca indemnització en portar pocs anys i sumar-se el cost de l’advocat. Cal doblegar el nombre d’inspectors de treball per acabar amb tant de frau.
És cert que reforça els instruments dels marcs estatals davant dels marcs autonòmics en la negociació col·lectiva?
La feblesa és molt alta en la lluita per convenis dignes a Catalunya. Ara es recupera la ultraactivitat d’un conveni per seguir en vigor, transcorregut un any després d’acabar la vigència i sense que s’hagi acordat un nou conveni, encara que les parts s’hauran de sotmetre a certs procediments de mediació.
I si hi ha pacte exprés, previ o coetani, les parts se sotmetran als procediments d’arbitratge regulats per aquests acords interprofessionals, i en aquest cas el laude arbitral tindrà la mateixa eficàcia jurídica que els convenis col·lectius i només serà recurrible conforme al procediment i en base a certs motius.
La regulació de les condicions establertes en un conveni d’empresa, que es pot negociar en qualsevol moment de la vigència de convenis col·lectius d’àmbit superior, tindrà prioritat aplicativa respecte del conveni sectorial estatal, autonòmic o d’àmbit inferior en molts casos.
És a dir, si ens organitzem a l’empresa i lluitem per aconseguir un conveni digne, aquest és el que preval, com sempre va ser a la història de la lluita de classes.
Com valores l’actuació d’Unidas Podemos al Govern? Ha complert amb els seus compromisos?
El desengany per a molts activistes del conjunt de l’Estat ha estat molt gran perquè el PSOE, després d’haver signat amb altres grups d’esquerres en diversos acords que derogaria la reforma laboral, ens hem trobat que va treballar amb la CEOE i Calviño per contra i no per una derogació d’allò negatiu que tenia la reforma del PP.
L’engany del PSOE és el més gran ja que l’any 2015, quan els representants sindicals de Cobas, CGT, ESK, CIG, etc, de molts territoris vam acudir al Congrés dels Diputats amb les vagues de les Contractes de Movistar, els del PSOE ens van proposar i van registrar una proposta de llei que igualava i obligava a tenir les mateixes condicions laborals la plantilla de l’empresa de contracta que l’empresa principal per a la qual treballava. Imaginar què significa per a contractes de SEAT, Nissan, Telefónica, Endesa, Agbar, Caixabank, BBVA, etc. Es tindrà el mateix conveni del sector, però no el mateix que l’empresa, no és el mateix el conveni d’hostaleria per a Kellys que el conveni de l’Hotel Princesa Sofía, per exemple.
Cal ser autocrítics per no haver organitzat una millor correlació de forces al carrer aquests mesos davant del lobby UE-CEOE. Ni CCOO-UGT ho va saber fer el 12 de desembre amb unes ridícules manifestacions, ni els partits com ERC, Bildu i BNG han organitzat res de lluita, ni la gent dels Unidos Podemos, ni els sindicats combatius hem tingut aquesta capacitat de mobilitzar, tan delmada pel sindicalisme subvencionat i amb el desànim de la pandèmia. Cal tornar a les assemblees i al carrer amb unitat.
Com es planteja lluitar davant d’aquesta situació? Hi ha possibilitats d’impulsar una resposta àmplia, més enllà de l’esquerra radical de sempre?
A Catalunya, sí que es planteja seguir per part dels 6 sindicats de la Taula però amb la nostra agenda i prioritats, amb els nostres punts bàsics per a la lluita, perquè el relat d’arguments el marquen els seus poders mediàtics i les agendes que ara seguiran amb altres lleis en altres temes greus com la llei d’habitatge que ha desil·lusionat la PAH, la nova llei mordassa que fins i tot Amnistia internacional critica per no derogar l’anterior, etc.
Pel que fa al SMI, valorem els avenços, encara que el Parlament va dir que a Catalunya ha de ser de 1.200€ i segons estudis publicats ja hauria de ser de 1.450€ al mes i no només de 1.000€ per viure dignament. Els descomptes d’IRPF etc. per a una persona soltera sense fills són que amb un salari de 1.500€ bruts, només li queden 1.200€ nets.
La pujada de l’IPC per sobre del 6% pot ser un detonant, ja que el 65% dels convenis no tenen una clàusula de revisió salarial i només els han pujat un 1%. Veurem la Marea Pensionista continuar lluitant al costat dels sindicats combatius per garantir l’IPC acumulat davant l’impost al pacte de Toledo de l’IPC mitjà, que ha significat la pèrdua del 3% l’any 2021, cosa que se suma a la pèrdua del 10% des de l’any 2008.
Els punts dels que van votar no al parlament o a la Taula sindical de Catalunya, al carrer els seguirem exigint en unitat amb tots els moviments socials anticapitalistes.