Sarah Bates
Les múltiples revoltes, des dels vaixells fins a les plantacions, van ser fonamentals per acabar amb l’esclavatge.
A tot el Carib, les persones esclavitzades es van enfrontar als seus amos i van exigir l’alliberament. Carlota Lucumi, també coneguda com La Negra Carlota, va ser una d’aquelles esclaves.
Coneguda per alçar sense por el seu matxet, s’ha convertit en una mena de icona cubana moderna. Carlota, nascuda a l’Àfrica, va liderar heroicament el 1843 una rebel·lió des de la plantació de sucre Triumvirato. És probable que la segrestessin de nena en una àrea d’Àfrica que ara es defineix com Ghana, Togo, Benin i Nigèria.
Cuba estava dominada per colonialistes espanyols des que Cristóbal Colón la va envair el 1493. Però la gent de l’illa es va defensar. Van esclatar tres anys de resistència de guerrilla, en què la població local va lluitar contra les matances dels invasors espanyols.
Malgrat això, Colón i el seu exèrcit estaven decidits a conquerir una terra que seria fonamental per establir el domini espanyol a la regió. En temps de Carlota, el sucre i el tabac eren els principals productes que els terratinents espanyols explotaven i per als que necessitaven més mà d’obra esclava.
Comerç
Tot i que Espanya havia signat tractats el 1817 i el 1835 prometent abstenir-se del tràfic d’esclaus, la seva colònia cubana depenia del treball forçat. Carlota va ser una de les moltes persones segrestades del seu poble ioruba i obligada a collir canya de sucre en una plantació a Matanzas.
Decidida a escapar, va tramar un pla amb Fermina, una altra persona esclavitzada en enginys sucrers. Però el seu complot per rebel·lar-se va ser descobert després que Fermina fos capturada pels seus amos i tancada.
Carlota va fer servir tambors parlants, instruments de l’Àfrica occidental que poden transmetre missatges a grans distàncies, per comunicar-se amb altres plantacions. Per por de ser capturada, Carlota va entrar en acció i a través dels tambors va instar altres persones esclavitzades a unir-se a l’aixecament. Això va ajudar a donar-los l’element sorpresa, ja que els propietaris d’esclaus no entenien el significat dels tambors parlants, ni que es podien fer servir com a forma de comunicació.
Va alliberar Fermina i altres esclaus en captiveri, va cremar una casa que havia estat utilitzada per torturar esclaus i va obligar a fugir a l’amo de la plantació.
Carlota va entrar a la batalla empunyant el matxet que usava per collir la canya de sucre.
La filla dels capatassos, María de Regla, va testificar que Carlota exigia als esclaus que “la copegessin més fort perquè encara vivia”.
En el transcurs de dos dies, tota la gent esclavitzada d’almenys cinc canyars de la província de Matanzas es va alliberar. El mateix es va fer en diverses plantacions de cafè i hisendes ramaderes properes. Els rebels no només van prendre el control de les plantacions, sinó que les van arrasar i van executar els seus amos.
Durant els combats, els líders van ser capturats i Carlota va patir una mort particularment horrible: el seu cos va ser arrossegat per cavalls fins a quedar sense vida.
El 1843, el governador espanyol va portar tropes que ràpidament van dominar els esclaus. L’any següent, la repressió dels esclaus va aconseguir nous nivells i es va conèixer com a “Any de les fuetades”.
Els amos de les i dels esclaus cubans van fer servir la violència per castigar els involucrats en els aixecaments i per dissuadir aquells que poguessin pensar a unir-se a un en el futur. Però l’esclavatge finalment va ser derrotat.
Avui, una estàtua de Carlota s’enlaira sobre les plantacions de l’enginy sucrer Triunvirato, una de les institucions que ella va ajudar a posar de genolls.
