Aquest març, es torna a convocar una mobilització internacional contra el racisme i el feixisme. La crida parteix de la jornada de l’ONU contra la discriminació racial, oficialment el 21 de març, la data de la massacre de Sharpeville, a la Sud-àfrica d’apartheid el 1960.
Al llarg de la darrera dècada s’ha anat teixint una xarxa de moviments unitaris contra el racisme i l’extrema dreta, no principalment sobre la base de manifestos o comitès, sinó mitjançant accions coordinades al carrer, als nostres respectius territoris.
Fa uns quants anys, la xarxa va fer un pas més, en constituir-se com a World Against Racism and Fascism (Un món contra el racisme i el feixisme, WARAF).
Després de dos anys d’accions limitades per la Covid-19, aquest any el moviment es planteja tornar al carrer, principalment el dissabte 19 de març, i a més ciutats i països que mai.
El creixement de l’extrema dreta i la intensificació del racisme institucional demostren la importància d’aquesta mobilització.
I els resultats de les eleccions a Castilla y León (CyL), amb la pujada de VOX d’un a 13 escons, amb la possibilitat d’entrar al govern, injecten més urgència a aquesta jornada a l’Estat espanyol.
Desastre electoral
Tocaria una anàlisi més profunda de les eleccions a CyL, però aquí només hi caben uns breus apunts.
Cal tractar dos aspectes diferents: la caiguda de l’esquerra i la pujada de l’extrema dreta de VOX.
Repassem el que ha passat a l’esquerra més enllà del PSOE.
A les eleccions a les Corts de CyL de l’any 2015, Podemos va obtenir 10 escons amb el 12% dels vots, i Esquerra Unida va obtenir un altre escó, amb el 4%. L’any 2019, Podemos-Equo va treure el 5% i dos escons; mentre que IU, amb el 2,3%, es va quedar fora. Aquesta vegada, la candidatura conjunta d’Unidas Podemos ha obtingut el 5% i un sol escó.
És evident que hi ha un greu problema. Fa només 7 anys —quan Podemos encara provocava entusiasme i grans esperances— més de 220.000 persones a CyL, un de cada 6 votants, va donar suport a aquest espai polític d’esquerres. Ara només ho han fet unes 60.000 persones. Toca una reflexió seriosa sobre la trajectòria de Podemos, i com ha decebut tanta gent; una dinàmica intensificada ara amb la seva participació al govern amb el PSOE.
D’altra banda, s’ha demostrat que l’existència d’una opció electoral que s’autoanomena “esquerra transformadora” no frena la pujada de l’extrema dreta. Per fer això, caldria una altra cosa.
Lluita unitària
A principis d’any, algunes persones d’esquerres a CyL es van plantejar la necessitat de fer una campanya unitària de #StopVOX, almenys a les xarxes socials com Twitter, amb @UCFRCyL. Van suposar que, en mostrar el camí, més persones i forces progressistes a la comunitat se sumarien. La trista veritat és que aquests individus es van quedar gairebé sols en l’esforç.
Un d’ells comenta: “algunes persones portem anys proposant una estratègia unitària per tallar-li el pas a l’extrema dreta, estratègia que ja va funcionar contra el partit feixista PxC a Catalunya o a Gran Bretanya amb l’Anti Nazi League. Se’ns deia que era millor ni anomenar-los. Així, Unidas Podemos aprofundeix en l’ostracisme i l’extrema dreta serà govern, entre altres motius per l’estretor política de mires d’alguns, més obstinats a mantenir els seus partits i els seus procuradors que a lluitar de debò contra l’ascens feixista. S’ha demostrat que sense un treball llarg de fons i unitari de debò no és possible conquerir res.”
Sí que caldrà construir l’alternativa coherent i combativa d’esquerres que actualment no existeix. Però no podem esperar que aquesta esquerra arribi; cal impulsar ja la lluita unitària davant el creixement actual de VOX, ara mateix, a tots els territoris de l’Estat espanyol on encara no existeix.
19 de març
La convocatòria internacional per al dissabte 19 de març és una bona oportunitat per fer passos cap a moviments d’aquest tipus.
La xarxa internacional ha anat creixent durant els darrers anys, inicialment a Europa, però ara s’estén a països com Sud-àfrica o Brasil. Aquesta xarxa global és una mostra que és una lluita realment internacional i internacionalista.
D’altra banda, el fet de ser una acció mundial vol dir que, per modesta que sigui, qualsevol acció ajuda i contribueix a la lluita conjunta. A més, cada acció local ajudarà a construir el moviment unitari contra el racisme i/o l’extrema dreta que necessitem.
Així que des d’aquí animem cada persona a mirar què pot fer al seu barri o municipi, al seu lloc de treball o d’estudi. Pot ser qualsevol cosa, des d’una manifestació o concentració, fins a una acció simbòlica d’ajuntar a un grapat de persones per fotografiar-se amb cartells.
Davant l’amenaça feixista mundial, cal pensar globalment, però sobretot actuar localment, de manera urgent.
El lloc web de la xarxa internacional: worldagainstracism.org
Butlletí especial de Marx21: marx21.net/combatre-el-feixisme
