Mentre que Occident i Rússia competeixen pel domini a Europa de l’Est, la nostra tasca és lluitar contra el sistema que els impulsa.
Tomáš Tengely-Evans
Per segona vegada, en menys d’una dècada, la rivalitat entre Estats Units i Rússia amenaça amb una guerra devastadora a Ucraïna.
El president rus, Vladimir Putin, ha reunit 100.000 soldats al llarg de la frontera amb Ucraïna. Encara que EUA segueix sent la potència imperialista més forta del món, està debilitada i Putin espera que una acumulació militar l’obligui a asseure’s a la taula de negociació.
Vol que el president Joe Biden asseguri que l’aliança militar d’Estats Units, l’OTAN, no s’expandirà més cap a l’est. Biden ha descartat una acció militar a Ucraïna, però està decidit a mantenir el domini nord-americà davant de Rússia.
Encara que cap de les parts vol una guerra perllongada, aquesta podria passar fàcilment. Això és perquè la crisi d’Ucraïna és un producte de l’imperialisme, un sistema global impulsat per la competència entre els grans estats capitalistes. Quan les tensions augmenten, una petita guspira pot desencadenar una guerra més àmplia.
Ucraïna és al centre d’una línia de tensió molt més gran, de rivalitat imperialista entre EUA i Rússia i moltes altres potències regionals. Comença al nord d’Europa a la frontera entre Rússia i els estats bàltics: Estònia, Letònia i Lituània. Des d’aquí, s’endinsa a Ucraïna, travessa la regió del Caucas, rica en petroli, a l’extrem sud de Rússia, i després s’estén cap a Àsia central. Les tensions estan augmentant al llarg d’ella.
EUA està decidit a defensar la seva posició al món, mentre que altres estats veuen el relatiu declivi nord-americà com una oportunitat per enfortir la seva posició. La derrota de l’imperialisme nord-americà a l’Iraq va assenyalar que era possible que les potències més febles fessin valer els seus interessos en contra dels desitjos d’Estats Units. Rússia és una d’aquestes potències.
El 1991, la Unió Soviètica es va dividir entre Rússia i 14 repúbliques més al llarg de les seves fronteres, inclosa Ucraïna.
Durant gran part de la dècada de 1990, Rússia va ser una ombra del seu antic poder. Però una combinació de preus alts del petroli i la mà de ferro de Vladimir Putin va enfortir l’estat rus. Va començar afirmant els seus interessos imperialistes en allò que anomena el seu “exterior proper”, les repúbliques que havien format part de la Unió Soviètica. Ucraïna, industrialment desenvolupada i un estat que actua de barrera davant Occident, va ser una de les més importants.
Expandir
Després de la Guerra Freda, Estats Units va trencar el seu compromís de no expandir l’OTAN a Europa de l’Est. L’any 2008, l’OTAN va acordar que Ucraïna i Geòrgia haurien d’entrar-hi. Rússia va envair Geòrgia per evitar que això passés.
També hi ha un aspecte econòmic a la rivalitat. La Unió Europea (UE), una aspirant a potència imperial alineada amb EUA, va intentar que Ucraïna s’hi unís l’any 2014. Rússia havia establert la Unió Duanera Euroasiàtica per competir amb la UE i enfortir-se davant la Xina a l’Àsia central.
L’any 2014, Ucraïna va buscar alinear-se més estretament amb Occident. En resposta, Rússia va prendre el control de la regió de Crimea d’Ucraïna i va donar suport a les milícies separatistes al sud-est. Aquest conflicte ressona des de llavors i ara ha tornat a esclatar.
Com hauríem de respondre des del socialisme revolucionari? En primer lloc, no hauríem d’acceptar hipòcrites afirmacions nord-americanes o britàniques de “protegir Ucraïna” de l’agressió russa.
El revolucionari Vladimir Lenin va argumentar que “A cada país cal donar prioritat a la lluita contra el xovinisme del país en qüestió, a despertar l’odi cap al propi govern”.
Aleshores, a Occident, el treball principal de les i els socialistes és unir-nos a l’oposició contra l’impuls de guerra de la nostra classe dominant.
En segon lloc, això no vol dir que “l’enemic dels meus enemics és el meu amic”, que els rivals d’Occident siguin d’alguna manera antiimperialistes. Com va continuar dient Lenin, els socialistes també havien d’apel·lar “a la solidaritat de les i els treballadors dels països bel·ligerants, a la seva guerra civil conjunta contra la burgesia” i contra el sistema bel·licista.
Construïm oposició als nostres governants, però com a part d’una lluita contra el sistema de rivalitats imperialistes que provoca la guerra.
Article aparegut el 21/01/2022 a la nostra publicació germana a la Gran Bretanya, Socialist Worker.
