Santi Amador
La nit del dijous 19 de gener m’assabento de la mort d’Ángel Lozano. Vaig conèixer l’Ángel al cicle de lluites que va inaugurar el 15M, a la Sevilla de fa més d’una dècada.
Va començar la seva militància sota la dictadura franquista, sent represaliat per això. Va pertànyer a la LCR (Lliga Comunista Revolucionària), un dels grups que es reivindicava com la IV Internacional trotskista.
Va formar part de diferents moviments socials, com ara la lluita del moviment LGTBI+ o les lluites per l’habitatge. Es va bolcar al 15M, participant en les assemblees i manifestacions del moviment.
També en aquells anys militava a En lucha, organització revolucionària de la qual venim diverses de les persones que militem a Marx21, i el grup de llavors del corrent Socialisme Internacional (IST), del qual Marx21 forma part ara.
Ángel tenia els valors que realment els i les revolucionàries volem que siguin els d’una societat socialista. Sempre disposat a ajudar, ja fos a la militància o a qualsevol persona amb dificultats.
En aquells anys, tan meravellosos i convulsos alhora, vaig tenir la sort de viure un any i mig a casa seva, situada a l’antiga Carretera de Carmona. Com tants joves en aquells anys travessava dificultats econòmiques; la seva ajuda va ser clau per a mi quan em va obrir les portes de casa.
La darrera vegada que el vaig veure va ser el 28 de febrer de l’any 2017, en una manifestació coincident amb el dia oficial d’Andalucía. Com és habitual en aquesta data, també és una reivindicació de drets socials.
Recordo aquell dia que quan li vaig dir que era responsable de qualitat en una empresa em va dir, amb el seu sentit de l’humor, si estava putejant els pencaires. Per descomptat que no Ángel, ni en aquell moment ni ara com a treballador de l’ensenyament he oblidat quina és la meva trinxera.
El nostre millor homenatge és continuar en la lluita. Sempre als nostres cors, company.
