Xoán Vázquez
Després de diversos dies de manifestacions el president de Kazakhstan va ordenar a les tropes “disparar les i els manifestants sense previ avís” i va afegir que aquells que no es rendissin serien “abatuts”.
Després d’una setmana de protestes i repressió en aquest Estat de l’Àsia central, van arribar avions transportant tropes russes en suport del president Kassym-Jomart Tokayev.
Encara es podien sentir trets esporàdics a la residència presidencial a la ciutat principal d’Almaty divendres al matí, fins i tot quan Tokayev va afirmar que s’havia restablert l’ordre. Va anunciar que “continuarà una operació antiterrorista fins a la destrucció total dels organitzadors de la revolta”.
Els paracaigudistes russos van arribar al país mentre les forces de seguretat kazakhes continuaven reprimint l’aixecament.
Tokayev va al·legar que Almaty havia estat atacada per “20.000 bandits” i va expressar un “agraïment especial” al president rus Vladimir Putin. El ministeri de defensa rus va dir que els paracaigudistes i altres militars estarien sent traslladats amb avió al Kazakhstan “durant tot el dia” utilitzant 75 avions.
L’origen dels disturbis és el fort augment del preu del gas liquat de petroli (GLP), el combustible preferit per als automòbils a les regions occidentals del Kazakhstan.
A Aktau, la capital de la regió de Mangistau, la majoria dels automòbils estan equipats amb un tanc de GLP addicional perquè el GLP és molt més barat que la benzina.
La pujada de preus va portar la gent a les places de la ciutat petroliera de Zhanaozen el diumenge i el dilluns 2 i 3 de gener. Nurlan Nogayev, el governador local i exministre d’Energia, es va dirigir a la protesta i va prometre una revisió de la pujada de preus.
Però ja era massa tard perquè la ira s’havia estès per les places de tot el país, i no només pel preu del petroli sinó també per la manera com es governa al Kazakhstan.
Dimarts, 4 de gener, la gent va sortir als carrers a Almaty, la ciutat més gran del país, a la capital Nur-Sultan, Karaganda, Taraz i altres centres urbans.
Notícies del camp petrolier de Tengiz anunciaven que els treballadors estaven en vaga en solidaritat amb les protestes.
Es van desplegar milers de policies i forces especials mentre la multitud es reunia. Almenys 50.000 persones van protestar dimarts a tot el país.
Per dimecres, els manifestants havien envaït l’administració de la ciutat, l’aeroport i la residència presidencial a Almaty, fet que va portar les autoritats a declarar l’estat d’emergència nacional.
“Tinc 30 anys i no vull viure 30 anys més com a esclau”, va dir un manifestant en un vídeo que va circular a les xarxes socials.
En alguns llocs, les comissaries de policia van ser assaltades. A Aktobe, una ciutat kazakh a prop de la frontera del país amb Rússia, tot un departament de policia es va posar del costat dels manifestants. El vídeo mostrava manifestants que victorejaven els oficials donant-los la benvinguda quan sortien d’una comissaria de policia per unir-se a la multitud.
Un dels lemes dels manifestants ha estat, “Fora, vell”, una referència a Nursultan Nazarbayev. L’home de 81 anys que va renunciar a la presidència l’any 2019 després de tres dècades al càrrec, però que conserva el títol oficial d’Elbasy o líder de la nació.
Dimecres, multituds a Taldykorgan, una ciutat al sud del Kazakhstan, van enderrocar una estàtua que havia estat erigida en el seu honor l’any 2016.
No s’ha tornat a veure Natzarbaiev des de l’inici de les protestes i corrien notícies que s’estava preparant per volar a l’estranger per rebre “tractament mèdic”. Al voltant d’una dotzena d’avions privats ja han sortit del país els últims dies, i la majoria es dirigeixen a Europa o Dubai.
Dijous els manifestants es van enfrontar amb les forces de seguretat per segon dia consecutiu quan les forces russes van aterrar per recuperar l’aeroport. Els vehicles blindats de transport de tropes es van dirigir cap a la plaça principal mentre les tropes kazakhs disparaven contra la multitud.
El Ministeri de l’Interior del Kazakhstan va afirmar que 26 manifestants van morir durant els disturbis, 18 van resultar ferits i més de 3.000 persones van ser detingudes. Hi van morir divuit agents de l’ordre.
Tant Rússia com la Xina volen un veí estable i Rússia està clarament interessada a assegurar-se que el règim es mantingui al seu lloc utilitzant tanta força com calgui. Occident també vol mantenir l’estabilitat política per mantenir els guanys petroliers. La classe dominant britànica ha estat festejant els oligarques i dictadors de la regió durant anys.
La revolta ha passat de ser una protesta pel preu del combustible a un moviment que ha sacsejat un govern brutalment repressiu i ha provocat una invasió imperialista. Els i les socialistes revolucionàries hem de donar suport a la resistència i oposar-nos a la invasió russa.
Amics de Tony Blair i del príncep Andreu
Encaixat entre la Xina i Rússia, el Kazakhstan és el novè país més gran del món en termes de territori, però té una població de només 19 milions d’habitants.
Kazakhstan té les reserves més grans provades de petroli a la regió del Mar Caspi, produint al voltant d’1,1 milions de barrils per dia de cru. ExxonMobil i Chevron han injectat desenes de milers de milions de dòlars en camps petrolífers a l’oest del Kazakhstan, on van esclatar les protestes.
Un consorci liderat per Chevron ha gastat aproximadament 36 mil milions d’euros en un projecte per impulsar la producció al camp petrolífer de Tengiz. Els treballadors s’han unit a les protestes.
L’any 2019, l’Agència Nacional contra el Crim va confiscar tres propietats a Londres per valor de 95 milions d’euros que pertanyien a la filla i al nét de Natzarbaiev.
El gendre de Natzarbaiev, Timur Kulibayev, va comprar una mansió a Ascot a la família del príncep Andreu per 18 milions d’euros l’any 2007: 3,5 milions per sobre del preu de venda. No hi va haver altres postors.
Sir Tony Blair, un cavaller recentment anomenat, és un dels assessors occidentals ben pagats que han polit la imatge de l’expresident del Kazakhstan, Nursultan Natzarbaiev, i del seu règim autocràtic.
Narzabaiev va contractar Blair perquè l’orientés sobre quina estratègia seguir després que les forces de seguretat kazakhes matessin a trets 14 persones durant l’aixecament antigovernamental del desembre de 2011 al país. Els manifestants a la ciutat petroliera occidental de Zhanaozen exigien salaris més alts.
Blair va oferir un consell sobre un discurs que Natzarbaiev va pronunciar a Cambridge, on el líder kazakh havia d’exposar el seu cas a una audiència occidental d’acadèmics i dignataris.
Es diu que el govern de Kazakhstan va pagar a la consultora de Blair 13 milions de dòlars pels seus serveis.
Narzabaiev va incorporar les idees al discurs. Blair es va acomiadar escrivint: “Amb els meus millors desitjos. Espero veure’t a Londres! Sempre teu, Tony Blair.”
Peculiaritats de la revolta
En un comunicat cridant a la solidaritat amb la insurgent Kazakhstan, Tendència Socialista, el nostre grup germà a Rússia ha analitzat les peculiaritats d’aquesta revolta
“De moment, els treballadors de Kazakhstan estan presentant noves demandes: la renúncia de l’actual govern del país, preus més baixos per a l’habitatge i els serveis comunals, preus més baixos per als aliments i una solució al problema de la desocupació.
Les protestes kazakhes difereixen de les russes, que van tenir lloc a l’hivern i la primavera de 2021 i de les bieloruses, que van tenir lloc a l’estiu i la tardor del 2020, en un alt grau de violència vers representants de les autoritats actuals, una transició parcial de les forces de seguretat al costat dels manifestants, confusió dels policies, vagues nacionals, presa de les administracions municipals, demandes polítiques i econòmiques específiques, en lloc d’abstractes “per eleccions justes”, així com la manca de líders liberals en el protesta, que molt sovint busquen comprometre’s amb les autoritats i assumir càrrecs ministerials”.
A més, les i els companys de Tendència Socialista assenyalen que “per al desenvolupament exitós del moviment, les i els treballadors de Kazakhstan han de crear Comitès de la Revolució i/o Consells, en els quals estaran representats de forma independent. El que cal és una coordinació centralitzada basada en principis democràtics de treball, plantejant demandes en nom de les i els treballadors i dirigint els esforços als punts més febles del govern reaccionari.
Les i els socialistes revolucionaris que lluiten per la causa de la classe treballadora al Kazakhstan han de dur a terme una agitació i propaganda incansables, introduir una agenda socialista a la protesta i treballar en l’organització de les i dels rebels. Això només es pot fer estant directament present a les protestes i entrant en contacte directe amb les i els treballadors que van prendre els carrers”.
Aquest text es basa en un article de Simon Basketter aparegut a Socialist Worker, així com en textos de Tendència Socialista, el nostre grup germà a Rússia.
