Sophie Squire
Centenars de milers de persones van sortir als carrers de Xile diumenge 19 de desembre. Celebraven la victòria del candidat presidencial d’esquerres Gabriel Boric i la derrota de l’ultradretà Antonio Kast.
Boric va guanyar pel 56% contra el 44% de Kast.
Boric, que es va fer famós liderant protestes contra la privatització de l’educació l’any 2011, es va convertir en el segon president xilè a rebre més de quatre milions de vots.
Aquesta elecció es produeix després de poderoses protestes massives contra el neoliberalisme i la desigualtat que van colpejar Xile l’any 2019.
Una demanda important a la qual el moviment va obligar, els que eren al poder a cedir, va ser la reescriptura de la constitució que havia estat en vigor des de la dictadura d’Augusto Pinochet el 1973.
Si Kast hagués guanyat, hauria estat un gran impuls per a l’extrema dreta. El seu pare era un soldat nazi que va escapar a Xile després de la Segona Guerra Mundial amb documents falsificats.
Antonio Kast s’oposa a l’avortament, al matrimoni entre persones del mateix sexe i volia abolir el Ministeri de la Dona i la Igualtat de Gènere.
Va comptar entre els seus partidaris amb el brasiler Jair Bolsonaro i va dir que donava suport al “legat econòmic” de Pinochet.
Entusiasta
Tal programa va significar que fins i tot molts que no estaven entusiasmats amb Boric el votessin per mantenir Kast fora.
Boric va prometre reformes a l’economia de lliure mercat, canvis en el sistema de pensions i protecció dels drets humans de les persones indígenes i LGBTI+.
Moltes i molts treballadors i pobres ara esperaran canvis. Però hi ha límits clars per al radicalisme de Boric.
Al llarg de la campanya electoral, es va mostrar ansiós per obtenir el suport de votants de dretes. Per això va exigir accions contra les “persones condemnades per incendi, per saquejos” durant l’aixecament d’octubre de l’any 2019.
Va explicar: “No es pot indultar una persona que va cremar una església o una pime, o que va saquejar un supermercat”. Amb això, Boric va ignorar el fet que la policia sol inventar-se aquests càrrecs.
A més, des dels disturbis de Los Angeles el 1992 fins a les protestes a Cuba del passat 11 de juliol, la gent treballadora pobra sovint s’aprofita de les protestes massives per obtenir béns que normalment se’ls neguen. Do0nar suport a la repressió contra aquestes persones és posar-se al costat del sistema responsable de la pobresa.
Boric va ser un personatge central a l’“Acord de Pau” de novembre de 2019 que va salvar el govern del president sortint Sebastián Piñera i que no va comportar cap acció contra els que havien liderat la repressió de les manifestacions.
També s’ha compromès a seguir les mesures d’austeritat al pressupost del 2022 i a implementar la “responsabilitat fiscal”.
Boric encapçala una coalició política que inclou el Front Ampli i el Partit Comunista de Xile. Però l’esquerra i la dreta al parlament tenen gairebé el mateix nombre d’escons, cosa que se suma als probables bloquejos per fer canvis a través dels mètodes convencionals.
Des de la caiguda de la dictadura de Pinochet el 1990, una successió de governs de dreta i esquerra han fallat les i els treballadors, així com els pobres.
Per això la gent es va aixecar a l’octubre de l’any 2019 contra la pobresa i la desigualtat. Però foren defraudats per les forces tradicionals d’esquerres que desviaren una revolta explosiva cap a les eleccions.
Es necessitarà un moviment als carrers i als llocs de treball, no al parlament, per obligar Boric a complir les seves promeses i anar molt més enllà.
Aquest article va aparèixer a Socialist Worker, la nostra publicació germana a la Gran Bretanya.
