Chanie Rosenberg
L’èxit de la Revolució Russa de 1917 va permetre que les idees radicals sobre l’alliberament de la dona que havien estat germinant en temps prerevolucionaris es desenvolupessin, fossin àmpliament debatudes i materialment incorporades al món real.
Una revolució posa de cap per avall totes les nocions preconcebudes. Quan la recerca de beneficis dominava a la vella societat, suprimia les necessitats i desitjos de les masses de les quals s’extreien.
Aquestes mateixes necessitats i desitjos es convertirien en la força motriu de la producció a la nova societat socialista, satisfent les necessitats materials i, més fonamentalment, alimentant la personalitat humana.
Com va proclamar el destacat revolucionari rus, Trotski: l’èxit culminant de la revolució va ser el “despertar de la personalitat humana en les masses, que se suposava que no tenien personalitat”.
D’això se’n dedueix naturalment que cada revolució ha portat un augment monumental de les lluites i la consciència de les dones treballadores. Les dones han lluitat amb i en suport dels seus companys d’armes, els treballadors revolucionaris, i també pel seu propi alliberament de la seva doble càrrega com a treballadores i mares.
Així, van portar els líders revolucionaris a reconèixer que un gran canvi social és impossible sense l’aixecament de les dones treballadores. De fet, com va assenyalar Lenin, el criteri per mesurar l’èxit d’una revolució és quant hi participen les dones.
La lluitadora més important i audaç per l’alliberament de les dones a la revolució russa va ser Alexandra Kollontai. Nascuda el 1872 en una família aristocràtica, es va convertir en marxista activa el 1896 i es va unir al partit bolxevic el 1915.
Lluitadores
Juntament amb altres dones bolxevics, es va convertir en una de les principals lluitadores a favor d’alliberar les dones de classe treballadora de la seva doble càrrega. Va rebutjar en els termes més enèrgics qualsevol aliança amb les feministes burgeses, que parlaven d’enfrontar-se al que veien com el seu enemic comú, els “homes” com un bloc.
Kollontai va advocar per l’organització de les dones treballadores segons “línies estrictes de classe” al moviment sindical i socialista. La seva actitud es va basar en una visió materialista del resultat de la lluita de classes.
Ella va argumentar que la lluita de classes conjunta, de dones i homes, podia obtenir reformes per a les dones i també apropar l’alliberament final de les dones a través de la revolució socialista. Aquesta mateixa lluita de classes empeny les feministes burgeses que lluiten per la “igualtat de drets” a diferenciar-se cada cop més de les dones de la classe treballadora, amb l’objectiu de preservar la seva posició privilegiada. Va desenvolupar aquest argument de manera brillant a Los fundamentos sociales de la cuestión femenina, que va escriure el 1909.
En qualsevol causa que abracés, es va posar amb passió, energia i determinació per portar-la al límit de les seves possibilitats. En això, va estar molt en sintonia amb la creixent lluita revolucionària durant la Primera Guerra Mundial, la revolució de febrer del 1917 i la posterior revolució socialista d’octubre.
Kollontai era en aquell moment una de les lideresses bolxevics més populars i va ser nomenada Comissària de Benestar Social. Això li va permetre supervisar algunes de les lleis socials més avançades del món: igualtat de drets al matrimoni; simplificació del divorci; lliure decisió sobre anticoncepció i avortament; instal·lació d’escoles bressol, habitatges i menjadors col·lectius ben equipats, bugaderies, centres de reparació, etc.
La “separació de la cuina del matrimoni” i la cura col·lectiva dels nens com a obligació social van ser els principis rectors de la revolució, un èxit notable per al país més endarrerit d’Europa.
Les noves idees i pràctiques es van difondre a través de Congressos de Delegades de Dones Treballadores i Camperoles, seguint el model dels soviets i sota l’ègida d’un especial Departament de Dones dins del Partit Bolxevic, dirigit per Kollontai el 1920-21.
També va escriure extensament sobre les dones treballadores i la nova moralitat, el matrimoni, la família, les relacions personals i la prostitució, amb constants consells detallats i ànims a les dones treballadores perquè s’alliberessin de les seves cadenes. A més, va produir un torrent d’escrits sobre altres temes polítics d’actualitat, així com dues novel·les. Però, sobretot, va arribar a ser coneguda per la seva actitud envers les relacions sexuals, que va abordar amb més detall, profunditat i sentiment que ningú ho havia fet abans.
Però les revolucions en altres països, i sobretot l’alemanya, van fracassar i la Rússia soviètica va quedar sumida a la guerra civil i la invasió estrangera. La indústria va quedar devastada, la classe treballadora es va dissoldre i les ciutats van ser despoblades per la guerra i la fam: les grans esperances per a la construcció del socialisme i l’alliberament de la dona no es podien sostenir.
Però fer les coses a mitges no formava part del codi de Kollontai. Així com havia estat portada a dalt de tot amb la marea revolucionària en ascens, també estava desinflada i enfonsada pel fracàs de la revolució internacional.
La seva oposició intransigent a la retirada política i econòmica va significar que va ser marginada i va acabar en un lloc diplomàtic a Noruega. Va passar la resta de la seva vida com a ambaixadora a l’estranger, mantenint-se en silenci sobre els horrors de l’estalinisme i el que suposaven per a les dones.
Els alts ideals de Kollontai es van veure frustrats pel fracàs de la revolució a l’estranger i l’endarreriment extrem de la majoria de l’economia i la societat soviètiques. Com a resultat, com molts comunistes anteriors, el seu moment encara no havia arribat.
Kollontai es va esforçar per alliberar les dones dels grillons del capitalisme, perquè creixessin i florissin espiritualment, adoptant una nova moralitat de total llibertat i igualtat. Els seus esforços, tant teòrics com pràctics, van marcar un camí per al futur.
Aquest article el va escriure la Chanie Rosenberg, militant i fundadora de la IST (International Socialist Tendency) i del SWP (Socialist Workers Party), la nostra organització germana a Gran Bretanya, que va morir l’estiu de 2021, després de 80 anys de militància.