Santi Amador
Recentment, hem assistit a una ofensiva ideològica de la dreta i la ultradreta espanyola qüestionant el genocidi indígena i la destrucció de civilitzacions per part de l’Imperi espanyol a Amèrica. Aznar, Abascal i els seus mitjans afins insisteixen que Espanya va alliberar els pobles indígenes d’un poder que fins i tot qualifiquen de “caníbal”, com va vomitar Toni Cantó el “defensor” de l’espanyol en una comunitat autònoma amb cap llengua cooficial que “competeixi” amb el castellà.
Des d’un absolut desvergonyiment i menyspreu per la veritat històrica neguen que hi hagués un genocidi, parlant que simplement Espanya es va fer més gran i va estendre els drets humans; paraules de dirigents de la ultradreta.
I és, no perquè ho digui el Papa o el president de Mèxic, que en realitat hi va haver un genocidi i una esclavització de la gent que va sobreviure. Ignoren, perquè no els interessa, que aquest extermini dels nadius americans va fer necessari el segrest i la mort de milions de persones del continent africà, ciutadans de segona encara a la majoria de països del continent americà.
Amèrica no va ser descoberta per Colom ni pels espanyols o altres europeus. 500 anys abans de la Corona espanyola, altres europeus havien fet incursions o fins i tot havien establert assentaments en alguns territoris, com ara l’actual Terranova, Canadà. Aquests primers colons d’origen nòrdic no van anar més enllà. Tot i així, milers d’anys abans, amb nombrosos balls de xifres —tot i que clarament demostrat que almenys fa 15.000 anys—, persones procedents d’Àsia van travessar l’estret de Bering entre Sibèria i Alaska o a través d’altres rutes van arribar a altres zones del continent americà.
Aquests pobles, com va passar en altres parts del món, van passar a través de diferents etapes. Inicialment van ser caçadors-recol·lectors; més tard es va produir el desenvolupament agrícola i en alguns casos es van crear grans civilitzacions que no havia d’envejar res en el seu desenvolupament —encara que eren societats dividides a classe— als pobles europeus.
Però, superant aquesta visió desenvolupista i eurocèntrica, podem afirmar que a Amèrica existien centenars de pobles i llengües amb un valor per si mateixos, més enllà de desenvolupar o no imperis com sí va passar en el cas dels Asteques o els Inques.
Tot i que no poden negar els fets, aquests revisionistes històrics argumenten que això va passar fa 500 anys i que crims els han comès tots els imperis, una cosa sens dubte certa.
Opressió
La diferència és que la invasió romana de la Península Ibèrica fa milers d’anys, o l’establiment de diferents regnes musulmans durant l’Edat Mitjana, no té conseqüències negatives sobre les condicions de vida de la població actual peninsular. Tampoc els fets violents, que sens dubte van tenir lloc, no se celebren com a festa nacional a cap dels estats “hereus” dels pobles comentats.
Avui dia, la població d’origen nadiu americà pateix una gran opressió. A Estats Units, viuen en reserves on la desesperació porta moltes persones a l’alcoholisme; a Canadà que presumeix de país model dels drets humans han aparegut centenars de cadàvers de nens i nenes —robats a les seves famílies i contra els quals es van produir abusos psíquics i físics— en institucions catòliques. Però ens diran que això era el que feien els colonitzadors anglesos o francesos i que els espanyols eren diferents.
Però mirem Mèxic, que l’aixecament zapatista del 1994 va posar en evidència la situació inhumana en la que viuen els seus pobles originaris; Colòmbia o Brasil, on els dirigents ultradretans promocionen la neteja ètnica; o el poble maputxe, perseguit a Xile i a l’Argentina.
Defensar la Hispanitat, els “èxits” de l’Imperi espanyol no té res de progressista. La lluita contra les grans empreses espanyoles que exploten els pobles multiètnics d’Amèrica debilita els mateixos capitalistes que ens exploten aquí. No hi ha emancipació de les i dels treballadors, així com dels pobles sota el paraigua del patriotisme, el refugi dels covards que pretenen amagar les misèries de tants paràsits sota una gran bandera.
Imatge: Detall del mural de Diego Rivera, La conquista o la llegada de Hernán Cortés en Veracruz, a México DF
