Lolay Segura
Sylvia Pankhurst va ser una activista pel vot femení que va anar molt més enllà, per acabar com una important socialista revolucionària i ser clau en el moviment contra la I Guerra Mundial.
Va néixer a Manchester el 1882. Al costat de la seva mare Emmeline i la seva germana Christabel, van fundar en 1903 la Women’s Social and Political Union (WSPU), que va arribar a ser un emblema del moviment feminista en la seva lluita pel dret a vot de les dones. Se’ls anomenava les sufragistes.
Les sufragistes
El rebuig continuat dels governs a reconèixer el dret a vot de les dones va fer que moltes s’anessin sumant a aquesta lluita, tant dones de les classes mitjana i alta, com moltes dones obreres que unien aquesta reivindicació a les seves reclamacions pels seus drets en el lloc de treball.
La repressió contra les sufragistes s’anava endurint a mesura que el moviment s’enfortia. La policia les expulsaven dels actes oficials, les multaven, les perseguien i les arrestaven. Sylvia Pankhurst va ser detinguda nou vegades durant aquests anys.
Quan esclata la Primera Guerra Mundial, les líders del moviment sufragista Emmeline i Christabel Pankhurst plantegen que cal suspendre els reclams sectorials de les dones per donar suport al govern embarcat en la guerra mundial.
La vida de les dones treballadores va canviar dràsticament durant la guerra. Milions de dones van anar a treballar a fàbriques de munició i centenars d’elles es van unir per primera vegada a sindicats. A aquestes dones la guerra els va portar una certa independència econòmica però també un treball esgotador, fora i dins de casa.
Van sorgir clares diferències de plantejaments entre Sylvia i el moviment sufragista, incloent a la seva mare i la seva germana, que estaven fent campanya pel allistament a l’exèrcit. Les diferències també van créixer perquè Sílvia seguia donant suport a les lluites de classe. Tot això la va portar a trencar amb el moviment liderat per la seva mare.
El 1918, finalment, es va aconseguir el dret a vot per a la dona, però de forma restrictiva i només a algunes dones majors de trenta anys. Sylvia va denunciar això i també com quedava limitat, a més, a les dones de classe alta. No va ser fins a 1928 quan les dones britàniques van poder votar amb els mateixos drets que els homes.
La socialista
Sylvia Pankhurst es va adonar que la qüestió social és la clau per entendre la lluita per l’alliberament de les dones. Les seves experiències la van portar a transformar-se d’una feminista sufragista a una socialista revolucionària.
Alguna vegada va dir: “Voldria despertar a aquestes dones submergides en les masses perquè siguin, no només persones més afortunades, sinó combatents per propi compte…”
Ampliant les seves accions a diferents fronts, va començar a col·laborar amb el Partit Laborista Independent (un partit reformista d’esquerres) i es va implicar de forma molt activa a favor de la independència d’Irlanda.
Va fundar un diari en el qual es van publicar treballs de Marx i Lenin, així com articles sobre l’imperialisme i sobre les causes de la guerra. El 1916 el diari va condemnar les execucions de James Connolly i altres líders de la revolta de la setmana santa a Irlanda. Va publicar articles contra la guerra, contra la repressió i el reclutament, així com articles donant suport a vagues. Després de les edicions d’octubre i novembre de 1917, i després d’un escrit de Sylvia en el qual animava als soldats a no combatre, va ser suprimit i prohibit.
Sylvia va donar suport a la revolució russa de 1917. Va veure com la revolució ràpidament va introduir mesures per a l’alliberament de les dones, com el dret a l’avortament i al divorci, guarderies públiques, cuines i bugaderies comunitàries… Va visitar Rússia i al seu retorn va pagar amb cinc mesos de presó la simpatia “pro-comunista” que expressaven els seus articles.
Durant el turbulent període de revolucions i vagues massives després de la guerra, la Federació Socialista Obrera, el partit de Pankhurst, va ser la primera organització britànica que es va afiliar a la Tercera Internacional (Comunista), i Sylvia va ser una de les seves corresponsals a Gran Bretanya.
Va impulsar la campanya de solidaritat amb la revolució russa i contra les intervencions militars imperialistes, en les que la Gran Bretanya va tenir un paper destacat.
D’altra banda, després de la seu acostament inicial als bolxevics, el grup de Sylvia va acabar trencant amb la Internacional Comunista, perquè ella i els seus companys van rebutjar totalment la participació tàctica a les eleccions; el llibre de Lenin, La malaltia infantil de l’esquerranisme en el comunisme, va ser en part una crítica a les posicions de Sylvia.
Opressió
Amb tot, Sylvia Pankhurst va seguir lluitant i aprofundint en la seva consciència i va arribar a la comprensió de com els diferents nivells d’opressió es connecten: l’imperialisme, el racisme, l’opressió de les dones, l’explotació de la classe treballadora… Això la va portar a donar suport a la Revolució espanyola i a donar suport a la lluita contra els nazis a Alemania.
Va ser anticolonialista i va estar especialment implicada en la lluita d’Etiòpia (Abyssinia) contra Mussolini. Fins a la seva mort el 1960 a Etiòpia, va ser una lluitadora contra la injustícia i l’imperialisme.
Sylvia Pankhurst és coneguda en alguns àmbits únicament com sufragista, però ha de ser celebrada com una persona clau en les campanyes contra la Primera Guerra Mundial i com un membre important de la tradició socialista revolucionària.
Va entendre que aconseguir drets com el vot sota el capitalisme és una victòria, però l’alliberament de la dona no s’aconseguirà dins d’aquest sistema.
