ES CA

Juan Antonio Gilabert

Arriben bones notícies des de Perú: la família Fujimori ha perdut el poder de què ha gaudit des de fa dues generacions.

Amb ajuda tant de les grans fortunes del país i com de les estrangeres, i sempre des de la dreta ultra liberal, han estat marcant el passat i el futur de país andí. Primer el pare i fundador de la dinastia i després la seva filla.

Alberto Kenya Fujimori va arribar al govern el 28 de juliol de 1990 i ara es troba a la presó per diversos crims contra la humanitat en la seva guerra del terror contra el grup armat Sendero Luminoso. En el seu govern, es van practicar polítiques privatitzadores de les principals empreses públiques, al mateix temps que va implementar el racisme institucional, deixant a les classes pobres i racialitzades al marge de l’Estat.

El seu llegat més significatiu va ser instaurar el model de lliure mercat que encara està vigent. A més, durant el seu mandat, va donar un autocop, donant-se a ell mateix més poder polític. El 21 de novembre de 2000, el congrés el va desbancar del poder per incapacitat moral. A hores d’ara, compleix condemna per crims contra la humanitat, després de ser jutjat.

El 6 de juny de 2021, es va celebrar la segona volta de les eleccions presidencials peruanes, a què van arribar Keiko Fujimori —seguidora del seu pare i defensora de la seu nefast llegat, que segueix vigent a Perú— i Pedro Castillo, professor de professió i sindicalista, pertanyent a l’esquerra indígena peruana i educat políticament en la lluita contra el fujimorisme.

Pedro Castillo va guanyar les eleccions, generant sorpresa i regenerant el panorama polític al país andí, ja que és la primera vegada que un candidat vingut de la serra (així es diu a la zona andina del Perú) i criat políticament en les lluites obreres, arriba al poder.

Això ha fet que les classes obreres i indígenes s’il·lusionin amb el nou president i que la dreta i el fujimorisme comencin una estrafolària campanya anticomunista, reflex de la por que hi ha entre l’empresariat peruà i internacional, que el nou president pugui fer polítiques socials que desmantellin l’obra d’Alberto Fujimori.

El president sortint, Francisco Sagasti, temorós dels possibles incidents, va llançar un missatge: “Faig una crida a tota la ciutadania perquè tan aviat acabi la jornada electoral mantinguem la serenitat i esperem els resultats oficials de les autoritats electorals. Invoco especialment als candidats i a les seves organitzacions polítiques a respectar escrupolosament la voluntat de poble expressada a les urnes.”

La dreta no fujimorista responia així, acabada la campanya electoral i les eleccions en segona volta, davant el perill d’una revolta des de l’extrema dreta peruana, que té por que el nou president canviï l’status quo.

L’arribada de Pedro Castillo a la presidència no es pot entendre sense les lluites socials que s’han viscut al Perú al llarg dels últims anys, radicalitzades per la crisi econòmica de 2008 i ara per la crisi sanitària de la Covid-19.

Al setembre de 2020, el parlament peruà, de majoria conservadora, va donar un cop d’Estat al president Martín Vizcarra per a, entre altres coses, donar-li el control de les comunicacions a l’empresa espanyola Movistar. Això va generar que la població sortís al carrer a defensar, no al president, sinó a l’Estat de dret peruà, enderrocant el cop i aconseguint que es produïssin les eleccions en què va guanyar l’actual president.

Tot això venia ja de lluny. Martín Vizcarra havia caigut en desgràcia per l’acusació de rentat de diners en una autopista cap a Brasil. Però els que van impulsar el cop d’Estat també estaven immersos en la corrupció.

Tot aquest sistema corrupte és el resultat de la constitució que va posar en peu Alberto Fujimori, la sentència carcerària també inclou condemnes per corrupció.

Fidel seguidora del seu pare, Keiko Fujimori ara també s’enfronta a càrrecs de corrupció.

Alçament

La repressió que es va viure durant el cop d’Estat no va aconseguir res. Les manifestacions es van convertir en un alçament, decidit a arribar fins al final.

Aquests cinc dies que van estremir a Perú van enviar un missatge més gran. Van arribar pocs dies després de la tornada d’Evo Morales a Bolívia i la derrota del cop allà. Dies després va venir el triomf del referèndum a Xile, que també va arribar com a continuació de l’aixecament de la tardor passada.

Al mateix temps, Colòmbia ha experimentat dos grans conflictes en els últims mesos que s’han convertit recentment en un motí contra la violència policial. A l’Equador, fa un any, novament van ser els carrers les que van parlar i van donar caça al govern de Moreno. Aquells que volien veure una onada de reacció a Amèrica Llatina després de la victòria de Bolsonaro al Brasil s’han quedat amb un pam de nassos.

Liberalisme salvatge

El que es generalitza a tot arreu és que la crisi política adquireix un caràcter més brutal i que els conflictes traspassen les fronteres parlamentàries i es porten als carrers, fins i tot a llocs que es consideraven baluards d’estabilitat. Al llarg de les últimes dècades, Perú i Colòmbia eren l’exemple del liberalisme més salvatge; el Perú era el més estable i menys problemàtic.

Però com ja sabem, amb les eleccions no se solucionen els problemes de la classe treballadora i tampoc se solucionen des del govern. Pedro Castillo és el símbol al Perú de la regeneració. No forma part de la corruptela política peruana i ve de les lluites al carrer.

L’organització que va fer president a Pedro Castillo, es diu Perú Libre i és una organització petit burgesa amb un programa capitalista reformista indesxifrable. Sorgit a la província de Junin, va ser fundat pel seu ex governador Vladimiro Cerrón, sense un programa socialista.

El programa electoral ha consistit en una mena de projectes més o menys progressistes, nascuts de les diferents lluites en què ha participat l’organització política. Perú Libre es declara marxista-leninista-mariateguista. El mariateguismo és una visió marxista indígena creada a partir de les idees de José Carlos Mariátegui, filòsof i polític peruà de començaments de segle XX. L’organització política MAS a Bolívia també està influenciada pel mariateguismo.

Perú, a l’igual que la resta d’Amèrica del Sud, està en una cruïlla. Estan tornant les protestes obreres i els governs d’esquerres, però només amb la lluita al carrer i una organització anticapitalista, des de baix, podrà a la fi aconseguir un futur digne per a tot el poble peruà. Estarem expectants.