Xoán Vázquez
“Els pecats ecològics danyen la llar de la humanitat”. Així de contundents van ser les paraules del capellà de Xestoso (A Coruña) durant la cerimònia celebrada el passat 10 d’agost, dia de Sant Llorenç, patró del vent. L’acte va tenir una enorme repercussió mediàtica i va servir per donar a conèixer la batalla legal que grups ecologistes, associacions ciutadanes i sindicats agraris lliuren al llarg i ample de l’Estat espanyol per frenar l’anunciada onada de nous parcs eòlics que estan tramitant les comunitats autònomes, als quals cal afegir altres que per la seva potència es tramiten en el Ministeri de Transició Ecològica.
L’Estat espanyol compta amb 21.419 aerogeneradors, distribuïts en 1.265 parcs eòlics a més de 1.000 municipis, el que el situa en cinquè lloc per darrere de la Xina, EUA, Alemanya i l’Índia.
L’Associació Empresarial Eòlica (AEE) és la veu del sector eòlic a l’Estat i l’encarregada de difondre les seves suposades bondats i d’ocultar els problemes que genera.
És una estructura amb més de 230 empreses associades, representa més del 90% de sector i inclou a promotors, fabricants d’aerogeneradors, consultors, advocats i entitats financeres, així com asseguradores, entre d’altres.
Tres són els mantres que el seu departament de comunicació repeteix any rere any.
El primer és que, en l’actualitat, l’energia eòlica cobreix el 22% de l’energia consumida. El que no diu és que els més beneficiats de l’efecte reductor de l’eòlica han estat i són els consumidors industrials.
Però l’augment dels preus de moltes matèries primeres com l’acer i materials necessaris per als molins (els xips) eleven els costos de la seva activitat i ja hi ha empreses que planegen incrementar els preus de les turbines per compensar.
Altres dels aspectes positius destacats per l’AEE és que evita l’emissió de 29 milions de tones de CO2. El que omet és que els parcs eòlics tenen un impacte directe sobre els usos ramaders, el paisatge i els hàbitats naturals de flora i fauna protegides, incrementat per les activitats de construcció i transport de materials necessaris per a la seva instal·lació, afectant també a aqüífers i fonts.
Cal assenyalar que tampoc tenen com a objectiu la sobirania energètica d’aquests territoris, sinó que són, un cop més, accions especulatives amb caràcter extractivista i destinades a l’exportació. Alguns estan en el que es coneix com a “zones de sacrifici”, àrees que pateixen l’impacte ambiental i social d’infraestructures necessàries per alimentar ciutats i indústries, en molts casos llunyanes.
El tercer és que el sector dóna feina a 30.000 persones.
Vulneració de la llibertat sindical, utilització “fraudulenta” de la jornada irregular, incompliment dels preavisos de cinc dies, hores extres no declarades, mala organització laboral i incompliment de les normes de prevenció de riscos laborals: aquestes són algunes de les condicions laborals que ofereix el sector.
Així, per exemple, en l’àmbit de riscos laborals s’ha vingut reclamant, des de diverses empreses del sector, un protocol d’estrès tèrmic que fixés com havien d’actuar amb les altes temperatures que es donen dins dels molins.
En alguns casos d’accidents laborals, la inspecció de treball, després de visitar la instal·lació, aclareix en el seu informe que “l’accident es va produir quan el treballador prestava serveis a l’interior d’un aerogenerador a una temperatura propera als 45 graus”. I aclareix també que, després de l’accident, “l’empresa no ha adoptat cap de les mesures de seguretat”.
Què transició energètica?
A l’octubre de l’any 2008, diverses associacions de quatre països de la Unió Europea van fundar la Plataforma Europea Contra els Parcs Eòlics (European Platform Against Windfarm – EPAW). Ara la plataforma té 1.615 membres de 31 països, pertanyents a 550 organitzacions.
L’objectiu de la Plataforma és ajudar els seus membres en les seves lluites contra un o diversos projectes eòlics específics o per denunciar la ineficàcia dels parcs eòlics per resoldre els problemes de la humanitat i del planeta.
A l’abril d’aquest any, col·lectius de Galiza, Asturies, Cantabria, Zamora, León, Palencia, Burgos, Euskadi, Navarra i La Rioja van impulsar l’anomenat “Fons per a la Defensa Jurídica de la Serralada Cantàbrica”.
Per als col·lectius que l’integren, la transició energètica cap a un model basat en renovables és un compromís ineludible, i aquesta transició ha de ser justa, socialment distribuïda i respectuosa amb la biodiversitat, la geodiversitat i el paisatge. Però no està sent així.
El model basat en megainstalaciones s’allunya completament d’aquest respecte necessari i de la justa distribució social, al temps que representa una amenaça certa per als últims espais verges.
Com assenyala Alberto Matarán d’ATTAC: “Els megaprojectes eòlics que ens venen com sostenibles, generen transformacions que atempten de manera directa contra lrenovables és un compromís ineludible, i aquesta transició ha de ser justa, socialment distribuïda i respectuosa amb la biodiversitat, la geodiversitat i el paisatge. Però no està sent així.
El model basat en megainstalaciones s’allunya completament d’aquest respecte necessari i de la justa distribució social, a el temps que representa una amenaça certa per als últims espais verges.
Com assenyala Alberto Matarán d’ATTAC: “Els megaprojectes eòlics que ens venen com sostenibles, generen transformacions que atempten de manera directa contra el dret al territori i amb el dret a existir de les comunitats on s’instal·len. Aquesta nova forma d’espoli inclou en molts casos pèrdues irreparables de la memòria biocultural que les poblacions camperoles han anat acumulant durant segles.”
Per això seria necessari un pla estratègic veritablement participatiu, crear comunitats energètiques locals, que generin l’energia que es necessiti al territori i incorporar l’excedent a la xarxa, però amb una producció màxima que no dupliqui el consum del municipi.
També veuen necessari repensar les localitzacions d’aquestes plantes en zones que no tinguin un valor agrícola ni suposin una degradació ambiental.
Deslocalització
Com a empreses capitalistes que cerquen el major benefici, les eòliques no podien ser alienes als processos de deslocalització. En un article publicat a Praza, Miguel Pardo ens parla del desmantellament del sector eòlic al nord de Galiza.
LM Composites, Gamesa, Danigal, Alstom… Són algunes de les empreses de la indústria vinculada al sector eòlic que van tancar a Galiza. Una llista a la qual s’unirà Vestas, després d’anunciar que cessarà la seva producció a finals d’any.
Siemens-Gamesa va anunciar el tancament després de comprar una planta a Portugal, a Aveiro, i Vestas ho fa després de construir un centre de I+D a Porto. Aquesta última planta va rebre suport financer públic de fons comunitaris, a més d’incentius fiscals.
“I és que Portugal facilita al sector eòlic sòl industrial gairebé gratis i localitzacions preferents a banda de grans vies de comunicació” assenyala Pedro Varela professor d’Economia aplicada de la USC. En fi, es tracta de la tradicional deslocalització per incrementar els beneficis.
En relació a aquest tema la professora d’Economia i experta en energia, Rosa Regueiro, va voler recordar que el decret eòlic del govern bipartit de la Xunta almenys fomenta la participació de la societat i de les comunitats locals. En els criteris de valoració per a la selecció de projectes es té en compte l’impacte socioeconòmic, les inversions en empreses i tecnologia, els llocs de treball permanents, les iniciatives per a infraestructures bàsiques i la participació pública.
