David Glanz
El nou acord militar de la Coalició d’Austràlia amb Estats Units i la Gran Bretanya, conegut com AUKUS, suposa un gran pas cap a la guerra amb la Xina.
L’acord farà que Austràlia es converteixi en el segon aliat, després de la Gran Bretanya, en accedir a la tecnologia de submarins de propulsió nuclear d’Estats Units. Actualment, només sis països compten amb submarins de propulsió nuclear i tots tenen centrals nuclears i armes nuclears.
Austràlia construirà a Adelaida una flota de com a mínim vuit submarins dissenyats per Estats Units per reemplaçar la classe Collins, actualment en ús, trencant el seu tracte amb França per construir els seus submarins a dièsel.
AUKUS abasta molt més, com l’ús d’intel·ligència artificial, les tecnologies quàntiques i la tecnologia cibernètica.
El primer ministre australià, Scott Morrison, va declarar que “l’entorn relativament benigne de què hem gaudit durant moltes dècades a les nostres contrades, ha quedat enrere. Hem entrat, sens dubte, en una nova era.”
Si bé no va nomenar a cap enemic comú, tots sabien a qui es referia.
El president d’Estats Units, Joe Biden, havia justificat la retirada de la guerra imperialista que va durar 20 anys a l’Afganistan per centrar-se en l’amenaça que suposa la Xina en el domini d’EUA al Pacífic occidental.
Ara, poques setmanes després que les seves tropes abandonessin Kabul, Morrison, Biden i el primer ministre britànic Boris Johnson van compartir escenari per preparar el proper conflicte.
Vergonyosament, el líder de l’ALP (partit laborista australià equivalent al PSOE a l’Estat espanyol), Anthony Albanese, no va dubtar a oferir el suport del seu partit a l’aliança AUKUS.
Plataformes
Morrison va presentar el nou pacte com una forma de garantir la seguretat dels australians. Però els submarins de propulsió nuclear estan dissenyats per fer la guerra molt més atractiva.
Poden portar més armes, romandre molt més temps patrullant sota l’aigua i són molt més difícils de detectar que els submarins convencionals, de manera que són plataformes ideals per llançar atacs sobtats amb míssils.
Tal com informa The Economist: “El Centre d’Avaluacions Estratègiques i Pressupostàries, un think-tank nord-americà, calcula que mentre que un submarí elèctric dièsel que salpés des de Perth, podria romandre ‘de missió’ durant 11 dies al Mar de la Xina Meridional, un submarí nuclear podria fer-ho durant més de dos mesos. Les noves naus proposades proporcionaran, per tant, ‘un veritable… poder d’atac’, afirma Malcolm Davis, de l’Institut Australià de Política Estratègica, ‘que és el que necessitem per dissuadir i respondre a un desafiament creixent del PLA [Exèrcit Popular d’Alliberament] de la Xina’.”
La propulsió nuclear també porta amb si mateixa una sèrie de nous problemes per Austràlia, que impliquen el maneig de materials radioactius i la seva eliminació final.
Com assenyala encertadament el líder del Partit Verd, Adam Bandt, això “posarà Chernobyls flotants al cor de les ciutats australianes”.
Si bé Morrison diu que no hi haurà armes nuclears, el combustible dels reactors dels submarins podria ser reutilitzat per a altres fins. El tractat de no proliferació nuclear permet als signataris que no posseeixen armes nuclears, com Austràlia, excloure el material nuclear de la supervisió internacional formal si es tracta d’un submarí.
The Economist assenyala que “l’urani enriquit als submarins, però, és el mateix que es fa servir per una bomba. I el que és pitjor, el combustible utilitzat als submarins britànics i nord-americans està enriquit a nivells especialment alts.”
Tot això tindrà un cost desorbitat. Els submarins francesos abandonats anaven a costar 90.000 milions de dòlars australians (56.000 milions d’euros), a més de despeses de manteniment, i és probable que les versions de propulsió nuclear siguin molt més cares.
Morrison descriu això com una victòria per a l’ocupació, però dedicar aquests diners a un canvi ràpid cap a l’energia 100% renovable de propietat pública, crearia almenys 130.000 llocs de treball verds en 10 anys, aprofitant moltes de les habilitats que els treballadors de les drassanes ja tenen.
Bases
L’anunci de AUKUS es produeix just abans de la primera cimera de líders del Quad, l’aliança entre Estats Units, Austràlia, el Japó i l’Índia, el 24 de setembre.
És un senyal de la creixent determinació de Biden d’envoltar i intimidar els dirigents xinesos.
AUKUS integra Austràlia encara més estretament en el sistema de guerra d’Estats Units.
Austràlia ja alberga dues instal·lacions vitals per a l’exèrcit nord-americà: North-West Cape, prop de Exmouth a Austràlia occidental, i Pine Gap, prop d’Alice Springs al Territori del Nord. El primer transmet senyals de ràdio a vaixells i submarins al Pacífic, mentre que Pine Gap forma part del sistema de control global de míssils i drones nord-americans.
En virtut d’un acord subscrit per l’ex primera ministra laborista Julia Gillard, fins a 2.500 marines nord-americans tenen la seva base a Darwin. El ministre de Defensa, Peter Dutton, va dir al juny que volia augmentar aquest nombre.
Els governants australians col·laboren amb EUA, no perquè siguin els seus lacais, sinó per apuntalar la pròpia influència i domini d’Austràlia a la zona. The Guardian va informar que “fonts britàniques van dir que les converses sobre l’acord d’energia nuclear van ser iniciades pels australians al març”.
I The Australian va informar recentment que Dutton ha estat pressionant a Biden perquè augmenti les visites de vaixells de l’armada nord-americana i perquè llanci un projecte conjunt en el qual Austràlia produeixi míssils guiats.
Morrison i Dutton porten molts mesos fent sonar els tambors de guerra amb la Xina i AUKUS representa un canvi significatiu en els seus plans.
Els treballadors d’Austràlia i la Xina no tenen res a guanyar amb el conflicte. Fins i tot un petit enfrontament podria escalar ràpidament, incloent l’ús d’armes nuclears. No hi hauria guanyadors.
El Electrical Trades Union (Sindicat d’Electricistes) va condemnar immediatament el pla dels submarins de propulsió nuclear.
Els sindicats, els i les activistes antinuclears i l’esquerra anticapitalista hem d’iniciar una campanya per deixar el programa AUKUS mort sota l’aigua.
David Glanz és militant de Solidarity, grup germà a Austràlia de Marx21. Aquest article va aparèixer al seu web.
