María de los Ángeles García Corbelle
L’autora és activista a Madrid i ens ha enviat aquest article, com una col·laboració.
Quan em pregunten per què sóc feminista, se m’amunteguen els motius al meu cap, i em genera una revolada a l’estómac per tot el viscut a través dels carrers i dels testimonis de dones que ja no poden, no volen, o senten que no paga la pena explicar la seva història, o denunciar.
Tot per aquesta societat, en la qual alguns i algunes semblen portar una bena que no senten que hagin de llevar. La vergonya, l’ésser jutjades, la por… fan que aquestes dones visquin en continu pànic, moltes van romandre a les seves llars, romanent callades.
El feminisme no és una moda, no és només el 8 de març; és una forma de vida, és inundar els carrers i viralitzar els testimonis.
Lluitem per una igualtat, no odiem als homes, només als agressors que per desgràcia tan sols fan créixer, estadísticament parlant, els feminicidis.
No volem ser superiors, com molts i moltes ens recriminen, tampoc volem representar a les que no volen ser representades, però no deixarem de seguir lluitant per una equitat en la igualtat de condicions.
I llavors… va arribar la pandèmia, i amb ella l’augment de feminicidis. No podia quedar-me quieta, i va aparèixer una finestra anomenada Tik Tok, en la qual podria mitjançant 60 segons reivindicar amb cançons, LipSync, etc. Aquella finestra em va portar moltes alegries i missatges privats de dones que necessitaven ser escoltades, i així vaig procedir. Però com amb tot, en aquesta vida també van arribar els haters i les amenaces; les desqualificacions i els insults.
Van intentar callar-me la boca, i van generar en mi un desgast físic i psicològic. Vaig haver de agafar-me un temps per encaixar totes les peces del meu puzzle i, amb el suport d’amistats enviant-me força i energia, vaig reprendre la meva lluita. Perquè mai ens silenciaran i no ens callaran la boca. Més val morir dempeus, que viure agenollada.
Us explicaré la història d’una dona, com tantes, d’una valenta, guerrera i lluitadora, la guerrera NMM, que després de patir per part de la seva exparella maltractament psicològic i físic, i denunciar-lo en diverses ocasions, ja que tenia ordre d’allunyament, per fi ha estat imputat a 3 anys i 3 mesos de presó. Es va saltar en diverses ocasions l’ordre d’allunyament, i per fi, quan va arribar la tan anhelada sentència i l’entrada a la presó era imminent l’agressor no s’ha presentat, estant actualment en crida i cerca.
Així que quan em pregunten per què sóc feminista, els dic per elles, per nosaltres, per les que malauradament perdran les seves vides a mans dels seus agressors, aquells que romanen impunes, aquells que passegen pels carrers com el millor veí, el millor amic, el millor treballador.
La lluita per la igualtat no és només de dones. Us volem a vosaltres, perquè vingueu de la mà, perquè junts puguem cridar, perquè cada dia se sumin més homes a la nostra lluita.
Així que, aquí estarem per als que intentin… tallar-los les ales, per als que intentin robar-los la veu, per als que intentin tractar-les com gerros.
Perquè elles mai moren, els seus noms mai quedaran en l’oblit.
Tant de bo un dia no hagi de mirar les estadístiques de feminicidis, ni escoltar en les notícies una víctima més de violència de gènere, i que per fi el 016, no soni…
Tant de bo un dia vegi equitat.
