Juan Antonio Gilabert
Fa poc temps, vaig veure una pel·li molt interessant titulada Presidente bajo fuego (en anglès, Angel Has Fallen). Els seus protagonistes principals són Gerard Butler, Nick Nolton i Morgan Freeman.
La pel·lícula en qüestió forma part d’una trilogia anomenada Bajo fuego (“Has Fallen” en anglès).
Les dues primeres pel·lícules són les típiques pel·lícules de terroristes estrangers que intenten matar el president nord-americà de torn. Però tot falla quan un dels agents del FBI o la CIA resulta ser un super soldat que salva la pàtria i el president i tot és meravellós.
Però la tercera de la saga trenca l’esquema i ara són terroristes nord-americans els que intenten matar el president perquè aquest no canviï la política imperialista d’EUA, ni prohibeixi la privatització de l’exèrcit, que ha donat milions i milions de guanys als empresaris que es a la seguretat privada.
A més, el president d’EUA és contrari a la política imperialista del seu país i es proposa implementar polítiques més socials. No només això, sinó que el protagonista té un pare desertor de la guerra del Vietnam, que li explica al protagonista, el dolent que és l’Estat i l’exèrcit. El protagonista és l’únic personatge de la saga que segueix l’estil. Ell és el que protegeix el president i salva el país de l’intent de cop d’estat des de dins.
Acció
Aquest argument és una revolució al cinema d’acció, que va agafant cos des que es va estrenar l’any 2005 Triple X 2, pel·li molt semblant a Presidente bajo fuego, només que el protagonista és un agent de la CIA, negre i dels baixos fons i utilitza els baixos fons de la capital d’EUA per aturar el cop d’estat realitzat per aturar els plans d’un president que també vol canviar el rumb militarista del país.
Ja han quedat enrere les pel·lícules en què només extraterrestres o estrangers intenten atacar a EUA. Des de la segona guerra de l’Iraq, on es va privatitzar l’exèrcit i les grans empreses van guanyar grans quantitats econòmiques. Després, va començar la crisi econòmica sota el mandat de Bush fill.
Cada vegada són més les pel·lícules d’acció d’EUA que ens mostren que l’enemic de la llibertat és la dreta o l’ultra dreta nord-americana, capaç de donar cops d’estat per defensar els seus guanys econòmics gràcies a les guerres imperialistes, mentre la classe obrera està cada vegada pitjor i confia que un president canviï les coses des de dalt.
Crec que per això aquestes pel·lis tenen molta audiència. El dolent d’aquestes pel·lícules és que ens mostren que a l’extrema dreta se la pot aturar des de dalt, amb un president bonista i si tot surt malament, sempre estarà l’heroi de torn i l’estat darrere…
El dubte que tinc, és com seran les pròximes pel·lícules d’acció després de l’assalt real de l’extrema dreta, enguany, al Capitoli encoratjat per un president en funcions.
