Sam Ord
Les monedes digitals fetes per ser impossibles de rastrejar es van promocionar un cop com una alternativa democràtica als “diners reals”. Ja no és així.
Fins fa poc, el Bitcoin i altres moneda digitals es promocionaven com el futur dels diners i, per alguns, fins i tot com el futur del propi capitalisme. Lliures del control dels Estats i els seus bancs, eren un desafiament subversiu per al sistema, van dir.
Però ara, una enorme caiguda del mercat de divises digitals sembla haver esborrat moltes d’aquestes prediccions.
El valor del Bitcoin ha caigut en més del 50 per cent des del març, amb les majors pèrdues en les últimes setmanes. I la majoria de les altres monedes digitals han anat pel mateix camí.
El detonant de la gran devaluació sembla haver estat un anunci de Tesla, la companyia de cotxes elèctrics del multimilionari Elon Musk. Aquesta empresa va dir en un Tweet el mes passat que ja no comerciaria amb Bitcoins i que la preocupació pel medi ambient era la raó principal.
Tesla aviat va ser seguida per una declaració del Banc de la Xina. Van dir que estaven endurint les regulacions que prohibeixen a les institucions financeres brindar serveis relacionats amb els diners digitals. “Les monedes virtuals”, va dir el banc, “no estan recolzades per cap valor real”.
“Mineria”
L’aparent preocupació mediambiental de Tesla es deriva de la forma en què les monedes digitals necessiten una enorme potència informàtica per a la seva creació i comercialització, i per garantir la seva legitimitat, un procés anomenat “mineria”.
Funcionen mitjançant una tecnologia descentralitzada anomenada blockchain que registra les transaccions. S’han necessitat enormes bancs de servidors informàtics d’alta potència, situats en magatzems gegants, per processar-los mesura que augmentava el seu valor de canvi.
Algunes estimacions situen l’ús d’energia del Bitcoin com més gran que el de tot el país d’Argentina. Però és poc probable que la preocupació mediambiental de Musk sigui la seva principal motivació; després de tot, ell és el propietari de SpaceX, l’empresa que vol utilitzar quantitats massives de combustible fòssil perquè els humans puguin colonitzar Mart.
Una explicació més versemblant és la forma en la qual el valor de les monedes digitals és propens a grans canvis seguint els patrons d’inversió.
Estrellat
Quan els mercats borsaris mundials es van desplomar al març de l’any passat, molts inversors es van donar a la fuga per por que la propera pandèmia colpegés durament la majoria de les empreses que cotitzen en borses financeres.
Amb l’expectativa que els guanys caiguessin, els preus de les accions segurament serien les següents. Llavors, aquells amb milions de dòlars, euros etc. de sobres van haver de pensar en altres llocs per emmagatzemar els seus diners.
Els bancs oferien taxes d’interès molt baixes i era poc probable que els bons del govern generessin un rendiment prou alt.
Part d’aquests “diners extres” van acabar en monedes digitals i van ajudar a elevar el seu preu a nivells prèviament desconeguts. Molts inversors més petits es van creure el bombo publicitari i van invertir els seus estalvis en Bitcoins i els seus competidors, inclosos Dogecoin i Ethereum, pensant que el seu valor només augmentaria.
I així semblava. Per a març d’aquest any, el valor del Bitcoin havia augmentat al voltant d’un 800 per cent en el transcurs d’un any.
Però contràriament a les creences dels evangelistes de la moneda digital, el valor del Bitcoin i els seus rivals està sent manipulat per poderoses forces.
L’empresari de la informàtica Michael Saylor intenta centralitzar el mercat, formant el “Consell Miner del Bitcoin” amb les principals empreses mineres de divises.
Per la seva banda, Musk ha invertit més de mil milions d’euros en Bitcoins. Aquesta enorme inversió li permet manipular fàcilment el mercat, treure diners del Bitcoin redueix el seu valor.
Al voltant del 40 per cent de les monedes digitals estan en mans d’un petit grup d’inversors súper rics. El valor total de les monedes digitals importants equival a uns 1,5 bilions de dòlars.
Això sona com una enorme quantitat de diners fins que saps que el mercat global d’accions —sense comptar bons i monedes negociables— puja a uns 100 bilions de dòlars.
Lluny de ser una forma d’intercanvi més democràtica que pot eludir els poderosos, les últimes setmanes han demostrat que les monedes digitals són només un altre joc d’homes rics.
Aquest article va aparèixer a Socialist Worker, publicació germana de Marx21 a Gran Bretanya
