ES CA

Héctor Puente Sierra

Nou preses i presos polítics catalans van sortir en llibertat el passat 23 de juny, després dels indults anunciats per Pedro Sánchez.

Inclouen a Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, d’Òmnium Cultural i l’Assemblea Nacional de Catalunya, 6 antics consellers del govern català, i Carme Forcadell, expresidenta del Parlament.

La seva detenció, arran del referèndum sobre el futur de Catalunya de l’1-O de 2017, per la seva activitat política i les seves idees, va ser escandalosa.

Després d’un llarg judici polític, les nou persones van ser condemnades l’any 2019 a entre 9 i 13 anys de presó, a més de llargs períodes d’inhabilitació per ocupar càrrecs públics.

En declaracions a simpatitzants fora de la presó de Lledoners, a prop de Manresa, Jordi Sánchez va dir: “Que ningú s’equivoqui, la repressió no ens ha vençut i no ens vencerà”.

Els indults són només parcials. Les inhabilitacions segueixen en vigor i els indults podrien revertir-se en qualsevol moment en els propers 4 a 6 anys.

Mentrestant, Carles Puigdemont, Anna Rovira, Anna Gabriel i més persones que van fugir de l’Estat espanyol per escapar de la persecució segueixen a l’exili.

Jordi Cuixart va dir en una entrevista amb el Nacional abans dels indults: “porto més temps a la presó amb Pedro Sánchez que amb Rajoy. La repressió va a més, això és una obvietat. Més de 3.400 represaliats, exiliats… I, després de 4 anys dels més de 1.000 ciutadans ferits de l’1-O, no hi ha ni un sol policia condemnat.”

Incomoditat

El càlcul de Pedro Sánchez és que aquest gest li permetrà reduir les tensions i solucionar la crisi.

També reflecteix la seva incomoditat davant la decisió de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa que equipara l’Estat espanyol amb Turquia en el seu tracte vers dirigents independentistes. Sánchez ha cridat al diàleg i es reunirà amb l’actual President, Pere Aragonès.

El moviment independentista diu que la condició prèvia per a les negociacions és que estiguin sobre la taula un nou referèndum vinculant i una amnistia per a totes les persones represaliades.

Però el govern espanyol no s’ha mogut de la seva posició de fa quatre anys: qualsevol referèndum que qüestioni la unitat de l’Estat espanyol és il·legal i no pot celebrar-se. Fins i tot el llavors govern conservador britànic va anar més lluny que el PSOE i Podemos, en permetre el referèndum escocès l’any 2014.

El “govern més progressista de la història” està a la defensiva, després de patir una aclaparadora derrota a les eleccions a la comunitat de Madrid i la seva mala gestió de la crisi del coronavirus.

La dreta s’encoratja. El partit ultra VOX va créixer enormement arran de la repressió que va seguir al referèndum, en un context en el qual tots els partits polítics espanyols van intensificar el seu nacionalisme.

Els partits de dreta ja han començat a recórrer els indults. Intentaran utilitzar aquest tema per enderrocar el govern de coalició i exigiran més dures mesures contra les forces independentistes.

Manifestacions massives, desobediència civil i vagues generals van desafiar a l’Estat espanyol l’any 2017. Les protestes massives van ressorgir l’any 2019 a l’anunciar-se les draconianes sentències.

En un nou desafiament a l’Estat espanyol caldrà aprendre les lliçons correctes de 2017. El moviment no va ser derrotat perquè anés massa lluny o fos massa combatiu.

Superar el poder d’un Estat capitalista requereix un poder per igualar-lo. Això vol dir mirar no a la Unió Europea i l’anomenada “comunitat internacional” —van tancar els ulls davant la repressió abans i ho tornaran a fer— sinó al poder de la gent treballadora, tant dins de Catalunya com a tot l’Estat espanyol.