Marta Pych
El tema dels drets trans s’ha ignorat a Polònia durant anys. El silenci dels autoproclamats “progressistes” ha donat pas a la intimidació transfòbica dels conservadors.
El benestar de les persones transgènere no preocupa el govern polonès. Un exemple recent d’això és el tuit de la jutgessa del Tribunal Constitucional Krystyna Pawłowicz, en què va atacar a una nena transgènere de 11 anys.
El motiu del tuit va ser que els professors d’una escola polonesa havien decidit que es dirigirien a la nena pel seu nou nom. La jutge Pawłowicz va respondre amb un tuit en què va publicar les dades personals de l’estudiant. Això va portar a missatges d’odi vers la nena, la seva família i l’escola.
Això és part d’una estratègia governamental més àmplia, similar a les ‘zones lliures de LGTBI+’. Aquestes zones són regions municipals que declaren no benvinguda a l’anomenada ‘ideologia LGTBI+’. Si bé les ramificacions legals de tals accions són menors (la més dràstica és la prohibició dels esdeveniments de solidaritat amb la comunitat LGTBI+), això fomenta la intimidació de les persones transgènere.
Opressió
Les persones LGTBI+ s’enfronten a una opressió i una por aclaparadores. Per a una persona LGTBI+ a Polònia, pot semblar que tota la societat està conspirant contra tu. L’assetjament i la violència són experiències quotidianes. Són especialment les reunions de l’extrema dreta les que estan plenes d’amenaces violentes contra la comunitat LGTBI+.
Però l’hostilitat generalitzada en la societat i la incomprensió dels familiars també és perjudicial per a la salut mental de les persones transgènere. Com a resultat, el percentatge de persones transgènere a Polònia que intenten suïcidar-se és del 41 per cent. La culpa de l’opressió que experimenten les persones transgènere recau en el govern, els mitjans de comunicació i els grups de pressió que posen a la societat en contra seu. Un d’aquests grups de pressió, per exemple, difon propaganda homofòbica i transfòbica a través de cartells despectius en camions.
El problema també rau en l’àmbit legal. Per canviar el seu gènere en el certificat de naixement, les persones transgènere es veuen obligades a demanar als seus propis pares. Això genera dilemes morals i obstacles burocràtics en el procés de transició de gènere. A més, la manca d’una educació sexual adequada és perjudicial per al benestar dels i de les joves transgènere. El govern està frustrant tots els intents d’introduir l’educació sexual a les escoles.
Manifestacions
Si bé això pinta un panorama preocupant per als drets trans a Polònia, també cal esmentar les fantàstiques iniciatives de base d’organitzacions com Kampania Przeciw Homofobii (Campanya contra l’homofòbia) i Trans-fuzja. Les activitats d’aquestes organitzacions se centren en el suport psicològic i legal per a les persones transgènere, així com en la defensa de les persones LGTBI+.
També hi ha nombroses manifestacions contra la violència vers les persones queer. Encara que aquestes protestes estan sent reprimides brutalment, hi ha un sentiment de solidaritat entre nosaltres. Cada arrest d’un activista porta al fet que milers de manifestants surtin als carrers en solidaritat. Per exemple, quan la popular activista LGTBI+ Margot va ser arrestada a l’agost de l’any 2020, es van organitzar accions de solidaritat arreu del país. A través d’aquestes expressions de resistència mantenim el cap alt i trobem cada vegada més aliats en moviments d’esquerres. La consciència en la societat polonesa està creixent de manera constant i, per tant, el canvi sembla estar cada vegada més a prop.
Marta Pych és membre d’Internationale Socialisten, grup germà de Marx21 als Països Baixos, i actualment viu a Polònia. Aquest article va aparèixer originalment al web del grup.
A baix, el grup germà de Marx21 a Polònia, Pracownicza Demokracja, a la manifestació de 20.000 persones a Varsòvia al juny de 2021, a favor dels drets de les minories sexuals a Polònia.
