Dones en la història

ES CA

Kadijatu Dem Njie

El 28 de juny se celebra el dia de l’Orgull, en commemoració dels disturbis de Stonewall (Nova York) de 1969. Aquest esdeveniment marca un abans i un després en la lluita pels drets de les persones LGTBI+.

Aprofitant aquesta data volem recordar dues figures que van estar al cor del moviment d’alliberament LGTBI+: Sylvia Rivera i Marsha P. Johnson, que tenien tan sols 17 i 23 anys quan van passar els disturbis.

Rivera i Johnson van cercar ampliar la lluita contra l’opressió a una lluita més global dirigida a combatre el sistema. La política radical i revolucionària d’aquestes dues activistes va jugar un paper crucial en el desenvolupament dels moviments LGBTI+. Els avenços que hem aconseguit avui es deuen en part a elles.

Sylvia Rivera

Sovint es passa per alt la figura de Sylvia Rivera als llibres d’història, però va ser una de les activistes més influents de la seva generació. Rivera va néixer en una família llatina pobra a Nova York el 1951 i va tenir una infància tràgica. Quan tenia tres anys, la seva mare soltera es va suïcidar, deixant-la òrfena a la cura de la seva àvia.

Als 11 anys, la seva àvia la va fer fora per la forma en què presentava i expressava la seva identitat de gènere. Es va trobar sense llar i obligada a prostituir-se per sobreviure. Rivera va trobar refugi en un grup local LGTBI+ on va adoptar el nom de Sylvia.

Un any després dels disturbis de Stonewall a l’edat de 18 anys, es va unir a la Gay Activists Alliance (GAA). Va ser una escissió del Front d’Alliberament Gai (GLF), el moviment nascut dels disturbis de Stonewall.

Però el radicalisme de Sylvia va créixer amb el temps i es va involucrar en una miríada de moviments al llarg de la dècada de 1970. Incloent la lluita pels drets de les persones negres al costat de les Panteres Negres, el moviment contra la guerra al Vietnam i la lluita per l’alliberament de la dona. Va ser durant aquest temps que va desenvolupar la creença que la resistència efectiva ha d’unir diferents lluites.

Juntament amb Marsha P. Johnson van formar la Street Transvestites Action Revolutionaries (Star), organització centrada en ajudar i acompanyar persones LGTBI+ sense llar. El seu treball va ser reconegut molt més tard amb l’aprovació de la Llei d’Orientació Sexual i No Discriminació, coneguda com la llei Sylvia Rivera, l’any 2002. Legislació que preveu la discriminació contra les persones LGB en “ocupació, habitatge, instal·lacions públiques, educació, crèdit i exercici dels drets civils” a Nova York.

Rivera solia pronunciar discursos que es consideraven “controvertits” a les manifestacions. Va argumentar perquè el moviment d’alliberament gai de llavors adoptés una posició més radical, el que a vegades la va fer bastant impopular.

Hauria de ser recordada pel seu compromís per un canvi radical de la societat per aconseguir la veritable alliberament, quan el món estava fortament en contra seu.

Marsha P. Johnson

Sovint se cita Johnson com la primera persona que va llançar un maó a la policia durant els disturbis de Stonewall. Llancés la primera pedra o no, és inqüestionable que va jugar un paper clau en la fundació del moviment d’alliberament pels drets LGTBI+.

Marsha va néixer en una família de classe treballadora negra. A una edat primerenca va començar a experimentar amb la seva presentació de gènere, però va haver de parar a causa de l’assetjament i els comentaris negatius de la seva mare. No va experimentar més amb la seva sexualitat o identitat de gènere fins que es va anar a Nova York a l’edat de 17 anys, segons s’explica amb 15 dòlars i una bossa de roba.

Johnson era una habitual de bar Stonewall Inn i va participar activament en els disturbis de 1969.

Els disturbis en si van ser en resposta a una batuda policial violenta, una situació amb la qual es trobaven els locals LGTBI+ amb regularitat. Van durar uns dos dies i van involucrar al voltant de mil manifestants. Molts d’ells procedien d’entorns pobres i marginats. Els disturbis van impulsar el radicalisme dins el moviment, amb la formació de grups de drets dels homosexuals a diferents ciutats.

En el cas de l’Estat espanyol es va crear el Movimiento Español de Liberación Homosexual (MELH) el 1970, primera organització en la defensa dels drets de la comunitat LGTBI+ en el territori espanyol.

Després de Stonewall, Johnson va estar involucrada a diferents accions i protestes primer com a membre del GLF i després de l’STAR.

Tant a Johnson com a Rivera se’ls va prohibir assistir a algunes marxes de l’Orgull, per la seva aparença poc convencional i idees polítiques. La seva resposta, per a gran decepció dels activistes moderats, va ser participar de totes maneres.

L’augment dels atacs LGTBIfòbics i la retallada en els drets del col·lectiu a tot el món mostren que les reformes no són suficients. Per això les idees de Sylvia Rivera i Marsha P. Johnson són tan rellevants en l’actualitat.

Van veure les lluites de les persones LGBTI+ com una lluita revolucionària que exigia un canvi de sistema, encara que no s’identificaven explícitament com a socialistes.

Quan diferents empreses intenten fer de l’Orgull un negoci, hem de proposar una alternativa radical que es basi en la lluita i la solidaritat. Hauríem d’aprendre com elles van vincular la lluita per l’alliberament LGBTI+ amb altres lluites contra l’opressió.