Michelle Robidoux
El descobriment de les restes de 215 nens i nenes de les Primeres Nacions a l’escola residencial més gran de Canadà ha provocat una onada de dolor i ira a tot el país.
L’anunci va ser fet per la Primera Nació Tk’emlúps et Secwépemc a finals de maig.
L’Escola Residencial Indígena de Kamloops, en l’anomenada província de la Colúmbia Britànica, va ser una de les 139 “escoles” establertes a la fi del segle XIX. Va ser part d’un intent per part de govern canadenc de destruir les societats i la cultura indígenes, que eren obstacles per al projecte de “construcció de la nació” de l’Estat colonialista d’ocupació.
El govern canadenc va separar per la força als nens i nenes de les seves famílies i els va sotmetre a càstigs físics per parlar idiomes indígenes. També van patir horribles abusos físics i sexuals.
L’última escola va tancar el 1996.
La revelació sobre aquesta fossa comuna és la punta de l’iceberg. La Comissió de la Veritat i la Reconciliació (TRC en les seves sigles en anglès), establerta en 2008 per registrar la història i els impactes de les escoles residencials, va documentar la mort de més de 6.000 estudiants.
L’expresident de la TRC, Murray Sinclair, va dir que el nombre de nens i nenes que van morir en aquestes escoles podria arribar a 25.000 o més.
Com va dir el parlamentari del Nou Partit Democràtic (socialdemòcrata), Mumilaaq Qaqqaq: “Això no és un descobriment, sinó una confirmació. Els indígenes han estat parlant de cossos enterrats en aquestes escoles durant dècades”.
El segrest per la força de nens i nenes, així com les seves quantioses morts està sent àmpliament reconegut com un genocidi. Però la mateixa lògica funciona en les polítiques de govern liberal de Justin Trudeau en l’actualitat.
Cindy Blackstock és directora executiva de la First Nations Child and Family Care Society of Canada. Va dir que el seu “comportament vers els nens i nenes de les Primeres Nacions, els métis i els inuit no s’ha allunyat molt de l’actitud que va permetre que s’establissin les escoles residencials”.
Desproporcionat
Els nens i nenes indígenes segueixen sent separats de les seves famílies en quantitats desproporcionades. Segons les dades del cens de 2016, encara que els nens i nenes indígenes constituïen el 7,7 per cent de la població, representaven més del 52 per cent dels nens i nenes en llars d’acollida aquell any.
El govern de Trudeau ha gastat uns 100 milions de dòlars canadencs en la lluita contra els pobles indígenes als tribunals. Però només ha implementat una de les sis crides a l’acció de la TRC sobre els nens i nenes desapareguts i la documentació i protecció dels llocs d’enterrament.
Mentrestant, el govern està gastant milers de milions en impulsar oleoductes i gasoductes a través de terres indígenes.
La hipocresia de Trudeau està cada vegada més exposada.
Hi ha una continuïtat entre els horrors de les escoles residencials i les polítiques actuals de robatori de terres, criminalització i brutalitat del govern de Trudeau. Com va dir un comentarista: “No és un capítol fosc. És tota la trama “.
Per a molts colons, aquestes revelacions trenquen la mitologia de Canadà com “pacificador” i defensor dels drets humans.
Les i els socialistes hem de tenir-ho clar: Canadà sempre ha estat un estat colonial genocida i segueix sent-ho.
El Gran Cap Stewart Phillip de la Unió de Caps Indis de la Columbia Britànica va criticar el govern de Trudeau. “Crec que es quedaran realment commocionats per la reacció violenta que vindrà després d’aquesta horrible revelació de les atrocitats del sistema escolar residencial genocida”, va dir.
La major solidaritat dels no indígenes amb les lluites indígenes està remodelant el terreny polític. Vam veure això en Turtle Island i des Idle No More fins al moviment massiu Shut Down Canada l’any passat. Ara, això inclou també cada vegada més solidaritat sindical.
Aquesta revelació de l’abast dels crims de Canadà contra els pobles indígenes està sacsejant al Canadà fins als fonaments.
Michelle Robidoux és una activista de Toronto i del nostre grup germà al Canadà, International Socialists
Aquest article va aparèixer en anglès en Socialist Worker.
La foto a sota mostra una protesta davant de l’estàtua de Egerton Ryerson, fundador del sistema de “escoles residencials”, al campus de la Universitat Ryerson, el 31 de maig de 2021, a tres dies de la descoberta dels cossos dels 215 nens. La foto a dalt és d’una setmana més tard.
