Juan Antonio Gilabert Gil
Al mes d’abril, va saltar la notícia que els equips de futbol més rics d’Europa es separaven de les competicions europees en vigor per crear la seva pròpia competició. Aquesta nova competició pretenia mirar pels interessos de tots els clubs de futbol del continent, però en realitat, era un absurd intent d’aconseguir més diners per a uns pocs.
Al mateix temps, la UEFA tenia pensat presentar i ho va fer, la nova organització de la Champions League, per intentar repartir més el pastís econòmic en temps de crisi entre més equips d’Europa.
Bombolla
Aquesta baralla entre els equips de futbol més rics d’Europa i la UEFA està fonamentada en la bombolla del futbol que es va crear abans de l’esclat de la crisi econòmica. La bombolla del futbol s’ha convertit en refugi econòmic dels grans fons capitalistes i cap dels actors esportius reconeix que cada vegada és més gran el deute econòmic que generen, mentre segueixen projectant mega projectes més ambiciosos, que generaran encara més deute.
El 10 de maig, els únics equips que seguien amb la idea de la Superlliga, eren el Reial Madrid, FC Barcelona i Juventus de Torí. El deute del Reial Madrid suma 901 milions d’euros, la del FC Barcelona és 730 milions d’euros i la del Juventus de Torí és de 385,2 milions d’euros.
Aquests tres últims defensors de la Superlliga defensen que el seu projecte és millor que el de la UEFA perquè, segons ells, als i a les aficionades al futbol ja no els interessen els partits amb equips inferiors i que, per això, estan perdent diners. Segons ells, les audiències estan baixant per la manca d’interès.
Aficions
Però això no és cert. Les aficions futboleres segueixen sent fidels, el que passa és que hi ha cada vegada més ofertes esportives, culturals etc. i això s’està notant. No a tothom li agrada el futbol. El mercat del futbol té un límit, com tot.
La resposta de la UEFA a la creació de la Superlliga, idea que s’ha mantingut durant anys, ha estat crear una Champions League amb més equips i semblant a les lligues nacionals, on es canviarà la fase de grups, per una lliga europea. Això farà suposadament, incrementar el nombre de partits i suposadament, els ingressos de la UEFA i dels equips de futbol.
Però aquesta idea de guanyar més diners amb més equips, enmig d’una nova crisi econòmica i sanitària, on ni tan sols poden entrar aficionadxs al camp, sembla una mica irreal.
Multinacional
A més, la UEFA és una multinacional, que no respon davant ningú i que rep diners públics de les federacions de futbol de cada país. És, per tant, un forat negre, on es perden els diners. A més, tots els equips de futbol europeu tenen grans deutes, generats per la bogeria del capital de gastar més.
Tot aquest embolic financer s’ha embolicat més, des que diversos equips europeus cotitzen en borsa, com la majoria d’equips de la lliga anglesa i molts de la resta d’Europa.
La cotització en borsa i la creació dels equips en societats anònimes esportives ha fet entrar en les seves directives a capitalistes, que només cerquen lucrar-se amb el món del futbol, incrementant la bombolla econòmica, que ha generat l’enfrontament entre els equips més rics d’Europa i la UEFA.
L’anunci de la Superlliga ha comportat l’enuig de l’afició al futbol i dels Estats europeus. Aquests últims s’han posicionat en contra de la Superlliga, perquè significaria deixar de cobrar de la UEFA grans beneficis, ja que les federacions de futbol de cada país són part de la UEFA.
La Superlliga significaria la creació de grans empreses esportives, amb grans interessos econòmics en molts sectors de l’economia, sense control estatal.
Enuig
L’enuig de l’afició ve més perquè la creació de la Superlliga, seria incrementar encara més el greuge econòmic entre clubs que el món del futbol ve patint des que es privatitzés, allà per 1990.
L’enuig de l’afició a tota Europa per la Superlliga s’ha de centrar en tornar a la pantalla d’abans dels noranta, on els equips eren societats esportives, sense capital estranger i regits per l’afició. A més, l’afició empoderada també hauria d’anar contra la màfia de la UEFA, que mai ha mirat pels seus interessos, creant més i més competicions esportives on el menys important és l’afició i els jugadors i l’important és el benefici. Això ho estem veient en l’exigència d’omplir els camps de futbol tot i estar en el pitjor de la pandèmia.
Hem de cridar fort Ni Champions League ni Superlliga! Volem competicions esportives des de baix, adaptades a les aficions, on s’anteposin els interessos esportius, abans dels interessos econòmics espuris aliens al món del futbol que tota l’afició adora.
