Lolay Segura
“Com a persona, com a dona i com a esposa, la dona no té la menor possibilitat de desenvolupar la seva individualitat. Per a la seva tasca de dona i mare només li queden les engrunes que la producció capitalista deixa caure a terra”.
Clara Zetkin (1857-1933) va ser una destacada socialista alemanya i lluitadora incansable pels drets de les dones treballadores, així com contra la guerra. Les dones i els homes socialistes d’avui li devem molt al seu valor, intel·ligència i valentia.
Clara Eissner va néixer el 1857 en un petit poble de Saxònia (Alemanya), filla d’un mestre rural. Va cursar estudis de magisteri a Leipzig, entre els 19 i 21 anys, època en la qual va contactar amb estudiants i migrants russos i on es va iniciar en les idees socialistes, i també allí va conèixer a Ossip Zetkin, un rus que seria la seva parella.
En aquesta època, Saxònia era una de les regions més industrialitzades d’Alemanya i va ser el bressol del moviment obrer, tant de partits com de sindicats. La principal indústria era la del tèxtil on treballaven moltes dones. Una sisena part dels 7.000 membres de la Federació de Treballadors del Tèxtil eren dones i participaven en el sindicat en igualtat amb els homes.
Exili
El 1878, Clara va començar a militar al Partit Socialdemòcrata Alemany (SPD): poc després el règim d’Otto von Bismark va prohibir aquest partit i els seus militants van ser perseguits. Clara i Ossip Zetkin van seguir militant i al setembre de 1880 aquest, al costat d’altres companys, va ser arrestat i expulsat d’Alemanya. Uns mesos més tard, Clara va prendre la decisió d’exiliar-se.
A la primavera de 1882, Clara Zetkin va anar a Zuric, una de les ciutats àlgides de la socialdemocràcia europea. Aquí va escriure i va distribuir literatura clandestina i també va conèixer a molta gent migrada de diversos països, com Louise Michel, activista destacada de la Comuna de París i Jenny Marx. Al novembre de 1882, va anar a París per reunir-se amb Ossip: van tenir dos fills, encara que mai es van casar.
Entre 1889-1890 va haver un gran auge del moviment obrer que es va reflectir en la creació de partits socialistes a diferents països i es va fundar la Internacional Socialista, més coneguda com la Segona Internacional, organització fundada a París el 1889 per partits socialdemòcrates. Clara Zetkin va ser delegada de les socialistes de Berlín i va contribuir en els treballs preparatoris, així com en la redacció dels informes i documents fundacionals.
Crítiques cap al feminisme burgès
A Alemanya el moviment de dones treballadores es va caracteritzar per estar integrat dins del moviment socialista general i dins del partit socialdemòcrata, que tenia una posició clara davant de l’ordre establert i on les qüestions de les dones es tenien molt en compte, tant en l’aspecte teòric, com en el pràctic. Al congrés fundacional de la Segona Internacional, Zetkin va defensar la necessitat immediata d’abordar la lluita de les dones per part dels partits socialistes i de guanyar a les seves files a les dones obreres. Aquestes posicions la van enfrontar, d’una banda al sufragisme, que a l’estar integrat majoritàriament per dones de posicions benestants no tenia un horitzó més llunyà que l’equiparació de drets civils i polítics amb els dels homes de la seva mateixa posició, i per altra banda també va trobar resistències dins el propi moviment socialdemòcrata.
El 1891 Clara Zetkin va fundar la revista La Igualtat, que durant 25 anys va ser un dels canals d’expressió més importants de les dones socialistes de la seva època. Va arribar a tenir 125 mil subscriptors i des de 1907 seria l’òrgan oficial de la Internacional de Dones Socialistes.
La seva posició sobre l’alliberament de la dona també es posa de manifest en escrits com “Només amb la dona proletària triomfarà el socialisme” en què defensa el treball de la dona fora de casa, amb el qual aconsegueix una independència que, en principi, és una condició per a la seva llibertat. També argumenta que la lluita d’alliberament de la dona treballadora, en contraposició a la de la dona burgesa, no és una lluita contra l’home de la seva pròpia classe, ja que, juntament amb ell, la dona treballadora lluita contra el sistema capitalista.
Clara Zetkin va tenir la visió per entendre, al costat d’altres dones, com la russa Alexandra Kollontai, l’important que era impulsar les demandes de justícia i igualtat de les dones treballadores i va proposar instaurar un dia en homenatge a les dones obreres que havien donat la seva vida per exigir millors condicions laborals.
Les raons d’aquesta proposta eren evidents per a les dones socialistes. En el curs dels anys anteriors a 1910, havien tingut lloc nombroses vagues d’obreres i obrers a Estats Units i a Europa. El 1908, 40.000 costureres industrials de grans fàbriques nord-americans s’havien declarat en vaga demandant el dret a unir-se als sindicats, millors salaris, una jornada de treball menys llarga, entrenament i el rebuig a la feina infantil. El 8 de març de 1909, 129 empleades de la fàbrica tèxtil Cotton de Nova York que s’havien tancat en ella per aconseguir les seves reivindicacions, van morir a causa de l’incendi que es va generar en el lloc, sembla ser que el foc va ser provocat pel propi amo.
Durant la II Trobada Internacional de Dones Socialistes (1910) realitzat a Copenhaguen, a què van assistir més de cent delegades de 17 països, per reivindicar els drets de les dones i el sufragi femení, Clara Zetkin i Kathy Duncker van presentar la proposta que el març 8 fos el Dia Internacional de la Dona treballadora.
Contra la guerra
Durant la Primera Guerra Mundial, Clara Zetkin, i Rosa Luxemburg al costat d’altres influents membres del SPD, van rebutjar la política pactista d’aquest partit amb el govern, la qual suprimia les vagues obreres durant el conflicte armat. Així mateix va fer una crida a les dones socialistes perquè s’oposessin enèrgicament a una guerra que només beneficiava a la burgesia masclista, clerical i explotadora.
Va convocar una conferència internacional de dones socialistes, la tercera, que va tenir lloc a la ciutat de Berna (Suïssa) al març de 1915, reunint a 70 delegades de vuit països europeus. En aquesta conferència es va condemnar la guerra imperialista amb la consigna “Guerra a la guerra”, pel que va ser empresonada des del 23 de juliol fins al 12 d’octubre d’aquest mateix any, després de la qual cosa no va poder intervenir activament en aquesta lluita.
Al setembre de 1915, mentre Clara i la seva amiga Rosa Luxemburg es trobaven a la presó, va tenir lloc la Conferència de Zimmerwald, una important conferència de dirigents socialistes que s’oposaven a la guerra, en què les dues dones van ser homenatjades per la seva implacable lluita.
Clara Zetkin, al costat de Rosa Luxemburg i altres socialistes, va ser una de les fundadores de la Lliga Espartaquista (1916), un moviment revolucionari marxista que va tenir molt protagonisme en la revolució alemanya que va esclatar al novembre de 1918.
Al gener de 1919, la Lliga Espartaquista i altres sectors van fundar el Partit Comunista d’Alemanya (KPD), partit a què es va unir Zetkin, sent triada representant al Reichstag (parlament federal alemany) entre 1920 i 1933.
De 1921 a 1933 també va formar part de la direcció de la Internacional Comunista (Comintern). El 1923, Zetkin va escriure un dels primers anàlisi del feixisme, on va insistir en la necessitat d’una lluita unitària de la classe treballadora en contra seu. A mesura que creixia l’estalinisme, Zetkin va ser molt crítica amb diverses de les posicions terribles promogudes des de Moscou. Per exemple, va rebutjar el sectarisme i el seu abandonament de la lluita unitària, però Zetkin mai va arribar a trencar obertament amb Stalin.
Quan Adolf Hitler i els nazis van prendre el poder el gener de 1933, el Partit Comunista va ser il·legalitzat. Clara Zetkin es va exiliar de nou, aquesta vegada a la Unió Soviètica, on va morir poc després, el 20 de juny de 1933 a Moscou a l’edat de 76 anys.
A la foto, Clara Zetkin amb Rosa Luxemburg, el 1910.
