Jesús Melillero
La matinada de diumenge 16 a dilluns 17 de maig i d’aquest mateix dilluns a dimarts, a Ceuta han entrat unes 8.000 persones (segons les autoritats espanyoles han expulsat en “calent” ja al 70%, molts d’ells menors) mentre que a Melilla han tractat d’entrar 80 (l’ONG melillense PRODEIN denúncia a través de Twitter també maltractaments i devolucions il·legals). Marroc fa servir a gent pobra i a nens com a arma llancívola perquè l’Estat espanyol ha deixat que el líder d’el Front Polisario i president de la República Àrab Sahrauí Democràtica, Brahim Ghali, sigui tractat en un hospital per estar malalt de coronavirus.
Però l’Estat espanyol no és una víctima. Com he comentat està fent devolucions en calent. L’exèrcit i altres forces repressives han fet el que per a ells hauria de fer el Marroc: violar els drets humans. Porten anys, al costat de la UE i d’Estats Units armant i finançant al Marroc perquè faci la feina bruta, tal com ho fa Turquia a l’est de la Mediterrània.
El manteniment d’aquests règims repressius no és per por de Mohammad VI o Erdogan. Multinacionals espanyoles s’aprofiten que al Marroc la gent treballadora no tingui drets civils ni laborals. Inditex és un clar exemple d’això.
El problema de fons són les inhumanes fronteres i que hi hagi humans de primera, de segona o de tercera. Des d’un punt de vista socialista, hem de defensar la lliure circulació de les persones; sota cap pretext podem defensar un Estat imperialista i capitalista en nom d’una “sobirania nacional” al servei dels rics.
No és una “Marxa Verda”, com la que va fer el Marroc per ocupar el Sàhara el 1975. Tristament, alguns activistes sahrauís la comparen amb aquest pas de persones, donant arguments a l’extrema dreta. Tampoc és una invasió: és una tragèdia humana, persones que com a tals no mereixen tirs ni cap maltractament.
Racista
Què hem d’exigir a l’Estat espanyol? El més immediat seria atendre les persones migrants i respectar el seu dret de moviment. Això implica trencar amb la política racista de la UE, Frontex, responsable de desenes de milers de morts.
Pel que fa al Sàhara Occidental, segons l’ONU, l’Estat espanyol té l’obligació com a antiga potència administradora de realitzar un referèndum sobre el seu estatus. La veritat és que, durant aquests anys, els drets d’aquest poble —ni parlar de la gent del Rif o del conjunt de la població marroquina— mai han estat una prioritat per als governs espanyols en els seus tractes amb el Marroc. Dit això, la solidaritat amb els drets nacionals del poble del Sàhara i del Rif es mostra, no amb declaracions hipòcrites, sinó en la pràctica, alliberant a les i els presos catalans i permetent l’autodeterminació de Catalunya, Euskal Herria, etc.
Així mateix, com esquerra revolucionària hem de donar suport tant a la lluita de poble rifeny, maltractat durant dècades pel règim marroquí, com al dret a la independència de Catalunya.
El nostres objectius estratègics han de ser la superació tant dels estats espanyol i marroquí; la desaparició de les fronteres al nord d’Àfrica i la construcció d’un Magrib democràtic i socialista.
Jesús Melillero és anticapitalista a Melilla
