Rory Anderson i Héctor Serra
Els partits a favor de la independència d’Escòcia han obtingut la majoria a les eleccions al parlament escocès. El Partit Nacional Escocès (SNP) va obtenir més vots que mai abans a les eleccions parlamentàries escoceses.
A la fi d’aquest període, hi haurà governat Escòcia durant 19 anys.
Els verds escocesos, partit a favor de la independència, també van aconseguir avanços.
Junts, el SNP i els Verds tenen 72 dels 129 escons de la cambra.
La primera ministra escocesa Nicola Sturgeon va afirmar dissabte que un segon referèndum sobre la independència era “una qüestió de principi democràtic fonamental”.
El Partit Alba que l’antic dirigent del SNP, Alex Salmond, va presentar al març, no va tenir èxit i es va quedar sense escons.
Els partits unionistes tampoc van aconseguir avanços. En alguns districtes, hi va haver una escandalosa transferència de vots entre laboristes i conservadors, depenent de quin dels dos tenia més possibilitats de guanyar al SNP.
Això demostra com el Partit Laborista s’ha mogut més a la dreta sota el lideratge d’Anas Sarwar.
Campanya
Parlem amb activistes de base sobre la campanya electoral.
Keir McKechnie pertany als grups de la campanya d’independència All Under One Banner (Tots sota una bandera) i Now Scotland (Ara Escòcia). “Els resultats a Escòcia són un gran rebuig a Boris Johnson i als Tories”, ens va dir.
“El tema clau d’aquestes eleccions va ser la independència i ara una clara majoria ha votat per posar fi a la unió amb la Gran Bretanya”.
Les qüestions de classe van estar, en general, absents en la campanya electoral. John Kelly, el responsable de temes salarials del sindicat d’ensenyament EIS-Fela, ens va comentar: “Problemes com l’acomiadament i la recontractació i els atacs de la patronal no han tingut cobertura en aquestes eleccions”.
“El SNP es va negar a donar suport al meu propi sindicat en la lluita contra la substitució de professors per formadors”.
Pèrdues
Pauline Brady, una destacada activista per l’augment salarial del 15 per cent al sistema sanitari NHS, pensava el mateix que John. “Tots els partits principals estan desconnectats dels problemes a què s’enfronta la gent de la classe treballadora”, va dir.
Pauline va comentar que l’oferta del SNP d’un augment salarial del 4 per cent per als treballadors de l’NHS —enfront de l’1 per cent que ofereix el govern britànic— “no serveix per restaurar el salari que el personal sanitari ha perdut”.
“Qualsevol que cregui que ser un 3 per cent millor que un conservador és prou bo, ha d’examinar-se a si mateix”.
Gil, un jove activista de Extinction Rebellion a Glasgow, estava d’acord en que les promeses del SNP són simbòliques. “El SNP encara ha d’establir un pla genuí i ben dissenyat per frenar les emissions i garantir que els treballadors i les comunitats que depenen d’indústries que hauran de tancar rebin suport”, va dir.
Quan se li va preguntar sobre la independència, Pauline va dir: “Ha de ser una independència socialista, en cas contrari, l’austeritat que hem sentit sota Westminster no millorarà”.
John va estar d’acord: “Escòcia pot esdevenir una societat més justa. No obstant això, tenim clar que un canvi important només pot arribar si s’enderroca el sistema podrit en què vivim. El canvi social no vindrà del parlament”.
Dissabte, Boris Johnson va insistir en la seva determinació d’aturar el segon referèndum.
Sturgeon va declarar que el SNP presentarà una proposta de llei per a un nou referèndum. Ella va dir: “Si Boris Johnson vol aturar-lo, haurà d’anar als tribunals”.
Aquesta estratègia deixarà la iniciativa a les mans del poder judicial.
Fins i tot aquest xoc legal és incert. El programa electoral del SNP només compromet el partit a pressionar per un referèndum quan la pandèmia hagi acabat.
Quan se li va preguntar sobre l’alternativa, Keir va dir: “El següent pas clau és assegurar-se que aquesta majoria es mobilitzi amb urgència en una campanya massiva de manifestacions i protestes. Necessitem obligar Westminster a cedir i exercir la màxima pressió sobre el SNP i els Verds per fixar la data per al segon referèndum ara, no més tard”.
Aquest article va aparèixer a Socialist Worker, la nostra publicació germana a Gran Bretanya.
