El passat mes de març, la Conferència sobre Retrovirus i Infeccions Oportunistes (CROI) va emetre una crida per un enfocament global i solidari del coronavirus.
Un any després de l’inici de la pandèmia de la Covid-19, després de més de 100 milions de casos i 2,5 milions de morts a tot el món, podem alleujar la pressió sobre les nostres comunitats, sistemes de salut i economies al prioritzar la immunitat veritablement global davant la pandèmia. Però la desigualtat global en l’accés a les vacunes Covid-19 està causant morts innecessàries i prolongant la transmissió pandèmica i viral que impulsa les variants que soscaven l’efectivitat de la vacuna.
La crida fa especial èmfasi en demanar als líders mundials que comparteixin coneixements sobre les vacunes i ampliïn la capacitat mundial per a la producció de les mateixes. Necessitem utilitzar vacunes aquest any per controlar les epidèmies arreu del món i no només en uns pocs països d’ingressos alts.
Els líders han de saber que l’objectiu que les vacunes estiguin disponibles només per a una petita proporció de persones en països d’ingressos baixos i mitjans aquest 2021 és una elecció política i no una cosa inevitable.
La producció de vacunes a l’Àfrica, l’Àsia i l’Amèrica Llatina pot expandir-se en uns mesos si la tecnologia i el coneixement es comparteixen més àmpliament, i no a través d’uns pocs acords limitats.
Suspendre temporalment l’aplicació de la propietat intel·lectual sobre les tecnologies Covid-19 durant la pandèmia, com es va proposar en l’Organització Mundial de Comerç (OMC), no destruirà la innovació i la investigació.
Els països de renda alta vacunen a milions de persones cada dia. Diversos països, inclòs EUA, planegen posar les vacunes a disposició de tota la seva població adulta en el primer semestre d’aquest any. No obstant això, els països que depenen del programa COVAX —una plataforma que té com objectiu garantir l’accés just i equitatiu a les vacunes per a tots els països del món— només tenen prou vacunes per arribar al 3,3% en aquest moment. Fins a finals d’aquest any, COVAX espera proporcionar el 20% a la població, o potser el 27% si tot va segons el planejat. Això és molt menys del que es necessita per controlar la pandèmia.
Els països d’ingressos més alts no acceptarien una taxa de vacunació tan baixa. El mateix estàndard s’aplica a tots els països del món. Si això no canvia substancialment, les vacunes Covid-19 no estaran àmpliament disponibles a 85 països fins a l’any 2023.
D’altra banda es distribueixen existències limitades de vacunes segons la riquesa i la geografia, no la ciència, la salut pública o les necessitats humanes. A nivell mundial, són principalment les comunitats negres les que estan excloses dels beneficis de la ciència. A l’Amèrica Llatina, els països amb taxes de mortalitat que es troben entre les més altes del món tenen menys dosi que els països amb menys necessitat, però més riquesa. Als països africans, molts hospitals inundats per la Covid-19 no tenen vacunes per als treballadors de la salut. Alguns països asiàtics amb alts nombres de Covid-19 i grans poblacions només tenen dosi per a una porció minúscula de la seva població. En totes aquestes regions, hi ha una excel·lent capacitat humana i tècnica que es podria desplegar mitjançant la transferència de tecnologia.
Fa vint anys, científics i experts en salut pública a la Declaració de Durban van demanar als líders mundials que acceptessin la ciència del tractament per al VIH i compartissin medicaments eficaços amb qui els necessitaven. La lenta resposta a això va matar milions de persones. No podem repetir aquest retard. Hem de superar l’escassetat artificial obrint el fantàstic treball dels científics i descobridors de vacunes, sovint finançat directament o indirecta amb fons públics, a tots els països.
Estem davant d’una crisi sanitària mundial. És hora d’utilitzar totes les eines legals i de salut pública disponibles per dur més vacunes als que més les necessiten, d’acord amb la crida de l’OMS, ONUSIDA i altres. Això requereix augmentar la producció mundial de vacunes, la transferència de tecnologia, l’aixecament temporal de les regles de propietat intel·lectual i la posada en comú de coneixements.
Les empreses que han rebut finançament públic han de concedir llicències de forma voluntària i compartir els seus coneixements amb diversos productors i, en lloc de treballar amb un nombre limitat de productors contractats, realitzar un esforç coordinat amb diversos productors, com suggereix l’OMS. Atès que la majoria de les empreses s’han mostrat reticents a fer això, els governs han d’actuar. Dos terços dels membres de l’OMC donen suport l’adopció de mesures per suspendre les normes de propietat intel·lectual de l’acord sobre els Aspectes dels Drets de Propietat Intel·lectual relacionats amb el Comerç (ADPIC) durant la pandèmia.
Com va dir recentment el director general de l’OMS sobre aquesta emergència, “Si no és el moment de fer això ara, quan ho serà?”.
El govern d’Estats Units ja està encoratjant a empreses com Moderna, Johnson & Johnson i Pfizer a compartir coneixements sobre la producció de les vacunes, que s’han desenvolupat amb un important finançament públic i amb el suport de països de tot el món. Estats Units ha de finançar la urgent renovació i expansió de les fàbriques a l’Àfrica, l’Àsia i l’Amèrica Llatina per a la producció d’aquestes vacunes, i revertir la política de Trump d’oposició a la suspensió dels ADPIC.
Els governs d’Europa i altres països d’alts ingressos estan fent el mateix, utilitzant la seva influència política, legal i financera per expandir la producció global oberta de vacunes finançades pels contribuents i cessar la seva oposició a la suspensió dels ADPIC.
Els socis de COVAX reconeixen que no és acceptable ni suficient arribar al 3% de la població en la primera meitat de l’any o al 20% de la població a la fi de l’any, i que necessitem una major producció i menors preus. Els socis de COVAX han de donar recolzar conjuntament un esforç global per controlar la pandèmia a tot arreu amb una producció global oberta i una suspensió dels ADPIC, fent que les tarifes i els termes dels contractes siguin transparents per a tothom.
Els governs de l’Àfrica, l’Àsia i l’Amèrica Llatina estan ampliant la solidaritat, establint com a objectiu per al proper any el controlar la pandèmia i utilitzant tots els mitjans legals a la seva disposició per ampliar la producció i l’accés a les vacunes.
Investigadors i experts tècnics de tot el món comparteixen els seus coneixements i donen suport a la obertura de la ciència per a tothom.
En un món d’immensa desigualtat, les vacunes contra la Covid-19 ens ofereixen l’oportunitat de brindar igualtat immunològica a tots en tot el món, independentment dels seus ingressos, raça o nacionalitat, per estar protegits contra la SARS-CoV-2.
La pandèmia de la Covid-19 no acabarà per a nosaltres fins que acabi per a tothom.
