Arwin van der Zwan
Quan l’any 2013 es va conèixer la notícia de la successió al tron va quedar clar que molts esquerrans tenen una actitud positiva sobre la reialesa. Per exemple, un dirigent del Partit Socialista (SP), Emile Roemer, va elogiar la reina per la seva “participació social”. Aquest suport a la monarquia, en un partit excomunista com és el SP, és una debilitat greu que l’esquerra no pot permetre’s.
Molts holandesos corrents senten que la família reial generalment té una influència positiva en la societat, tot i que és una relíquia antidemocràtica del passat. Per exemple, sovint s’afirmava que l’estatus i la imatge de la reina impulsats a través de les visites d’estat i missions comercials tenien un efecte favorable en l’economia holandesa. Menys tangible, però més important per a molts, era el punt de vista que la reina portava la idíl·lica unió que falta en la societat moderna. Tots aquests prejudicis han de ser refutats perquè el progrés social sigui possible.
Cost
Per contra, la monarquia juga un paper social molt negatiu per diverses raons, el que hauria de portar els socialistes a defensar de tot cor l’abolició d’aquesta institució antidemocràtica. El més sorprenent, és clar, són els alts costos que implica el manteniment d’una família reial. Tot i que els Orange, amb tots els seus milers de milions i participacions en les multinacionals holandeses més importants, són una de les famílies més riques del món, reben més de cent milions d’euros a l’any del tresor nacional.
A més, el cap d’estat no electe dels Països Baixos té una quantitat irraonable de poder polític. El monarca, com a cap de govern, és responsable del nomenament o jurament per reial decret de nombroses figures socials importants, com ministres, alcaldes i comissaris.
Des d’un punt de vista constitucional, el monarca ha de signar una nova legislació abans que pugui entrar en vigor. I els membres del Parlament van haver de jurar lleialtat a Willem-Alexander quan va prendre el tron de la seva mare.
Ideologia
Però el rei també té una forta influència ideològica en les persones. Els que estan al poder sempre afirmaran que el seu poder és just i que serveix al bé comú. El sentiment artificial d’unió que respon a sentiments nacionalistes és indispensable per mantenir-lo.
Durant el seu tradicional discurs de Cap d’Any, el rei va recordar recentment als seus súbdits que en temps de crisi tothom ha d’entregar-se i estem tots junts en això. Això amaga que les retallades en salut, educació i seguretat social són mesures que no afecten a l’elit de banquers i polítics. La popularitat de la monarquia fa que aquesta injusta història sigui acceptable per a molts.
Potencialment, el poder del monarca arriba encara més lluny. Si arribés al poder un govern d’esquerres amb un programa radical, la monarquia funcionaria com l’última trinxera en la qual l’elit pot refugiar-se.
La història mostra que això no és una fantasia. Arran de la Primera Guerra Mundial i la Revolució Russa, també va sorgir un ambient revolucionari als Països Baixos. En aquell moment, l’esquerra no va aconseguir convertir la ira i el descontentament de les classes baixes en progrés social. Amb els esforços de la reina Guillermina com a símbol d’unitat nacional, es va restaurar l’ordre als Països Baixos.
És molt poc probable que es qüestioni a la família reial holandesa en un futur pròxim. La família reial és molt popular entre la població holandesa i tots els partits polítics no tenen la voluntat de matar la monarquia. De fet, fins i tot el SP ha escombrat la seva aversió pública vers la família reial sota la catifa per tenir una millor oportunitat de co-governar.
Maria Antonieta
Però el que no és, pot arribar. Just abans de la Revolució Francesa, la reina Maria Antonieta també era adorada i semblava intocable. Però sota la pressió de la lluita social, tot es va tornar possible. Això també pot succeir aquí.
Els Orange són una família fastigosament rica d’aristòcrates no elegits, completament desconnectats de la vida de la gent comuna. Ells recapten milions de dòlars en impostos mentre erosionen l’educació i l’atenció mèdica. Són la personificació d’un sistema injust.
Utilitzen aquesta posició per frenar el canvi progressiu, el que també vol dir que el canvi real només és possible abolint la monarquia. Els socialistes tenen la tasca d’obrir els ulls a la gent, no de burlar-se de les bases del partit acusant-les d’oportunisme. Com va dir el socialista irlandès James Connolly el 1911: “Un poble mentalment enverinat, pel culte a la monarquia, mai no podrà lluitar per l’esperit de democràcia independent necessari per aconseguir la llibertat social”.
Aquest article va aparèixer al web d’Internationale Socialisten, el nostre grup germà als Països Baixos.
