Marie Fauré
El 21 d’abril passat, la pàgina web del diari francès d’extrema dreta Valeurs Actuelles publicava un text signat per 20 ex-generals amb el suport d’un centenar de oficials i d’un miler de soldats. En ell explicaven la necessitat de “retornar al país la seva grandesa”, fins i tot amenaçant amb un cop d’estat militar.
La data del 21 d’abril no es una casualitat. El 21 d’abril de 1961, els generals ja van fomentar un cop d’estat anomenat “putsch des généraux” en plena guerra d’independència d’Algèria, que no va prosperar. El 21 d’abril del 2002 era la primera vegada que el Front National arribava a la segona volta de les eleccions presidencials.
En un context d’atacs greus a les llibertats amb la validació de les lleis Seguretat Global i Separatisme, i algunes més en preparació, els militars ordenen al govern actual actuar amb més fermesa enfront de “l’antiracisme”, “l’islamisme i les hordes dels barris populars dels afores”. Parlen d’un país al límit de la guerra civil. Conclouen amb l’amenaça d’una intervenció de l’exèrcit “en una missió perillosa de protecció dels nostres valors de civilització i de salvaguarda dels nostres compatriotes en el territori nacional”.
Dos dies després, Marie Le Pen saludava el “coratge” dels autors del text i els cridava a unir-se a ella per a les eleccions presidencials de la primavera de 2022.
Davant d’una amenaça tan greu i tan directa a la democràcia, poques organitzacions van reaccionar ni condemnar el text i les paraules de la Le Pen, quan tota la classe política es tan ràpida a l’hora de condemnar un sindicat que organitza reunions no mixtes de persones racialitzades, com va passar amb la UNEF fa algunes setmanes. La ministra de l’exèrcit va esperar fins al 25 d’abril per expressar-se, qualificant el document de “irresponsable”, minimitzant el seu impacte, mentre el president Macron encara continua mut.
Aquesta normalització de les teories de l’extrema dreta és cada vegada més òbvia i preocupant, a l’igual que la presència dins els cossos de seguretat, policia i exèrcit, de membres clarament definits com feixistes i fins i tot neonazis. No es condemna de manera unitària i ferma uns militars que fan una crida a la guerra civil. Per al govern i la majoria dels partits, els “separatistes”, el problema, són les persones musulmanes i qui els dona suport. A més a més, a un any de les presidencials, el Rassemblement National (com s’anomena ara el Front National) i Marine Le Pen ja no disfressen les seves idees racistes i feixistes, fent un discurs polític general cada vegada més a la dreta, islamòfob, racista, lliberticida i d’odi de classe.
La situació actual posa en qüestió les capacitats de les organitzacions “clàssiques” d’esquerres per crear un contra-discurs i fer front a l’amenaça cada vegada més real d’una victòria dels feixistes a les properes presidencials.
Ja anem tard, però la clau podria ser el treball unitari i massiu directament dirigit en contra del RN i les seves teories, posant-lo en evidència pel que és. Cal aplicar les lliçons de moviments com Unitat Contra el Feixisme i el Racisme que va derrotar Plataforma per Catalunya i ara impulsa la campanya Stop Vox; cal crear una plataforma àmplia que vagi molt més enllà dels partits i sindicats tradicionals.
