Tendència Socialista, Rússia
Des del mes passat, el conflicte armat al sud-est d’Ucraïna ha corregut el risc de tornar a entrar en una fase “calenta”.
Mitjans de comunicació ucraïnesos, europeus i de l’oposició russa acusen el govern de la Federació Russa d’estar portant a les seves forces armades a la frontera amb Ucraïna per envair el seu territori.
Al seu torn, els mitjans progovernamentals russos acusen Ucraïna i a l’OTAN de preparar-se per trencar la treva amb les repúbliques no reconegudes de Donetsk i Lugansk.
El Comandament Europeu d’Estats Units (EUCOM) ha posat a l’exèrcit en alerta màxima a causa del moviment de tropes russes. Al mateix temps, l’exèrcit rus ja es troba molt a prop de la frontera amb Ucraïna.
Ucraïna: entre dos imperialismes
Rússia es beneficia de la continuació de la guerra al sud-est d’Ucraïna perquè el perllongat conflicte no permet que Ucraïna es converteixi en un membre oficial de l’OTAN i s’uneixi a la UE. Si Ucraïna se suma a aquestes aliances, Rússia rebrà una forta bufetada en el seu “pati del darrere”, el que podria servir de precedent per a altres Estats que en depenen i comportar una reacció en cadena.
Estats Units i l’OTAN en el seu conjunt busquen pressionar el Kremlin perquè finalment Ucraïna ingressi a l’esfera dels seus interessos. L’imperialisme nord-americà és, amb molt, el més poderós del món; al llarg dels darrers 7 anys ha expulsat la major part del capital rus d’Ucraïna, reemplaçant-ho pel seu propi. La classe dominant reaccionària d’Ucraïna rep avui ajuda econòmica i suport polític d’Estats Units, Kíev té grans subsidis monetaris d’institucions financeres occidentals (com el FMI), l’exèrcit ucraïnès rep ajuda dels seus “col·legues” europeus, tot això posa a Ucraïna en una posició dependent.
D’altra banda, seria un gran error suposar que el capital rus no té avui influència a Ucraïna, o que la té només en els territoris ocupats de sud i sud-est. L’imperialisme rus afecta Ucraïna amb els seus deutes, préstecs, inversions, contractes congelats i actius per a grans i petits projectes, baixos salaris dels treballadors migrants, tractats militars i internacionals, així com pressió lingüística i cultural. L’imperialisme rus està fent tot el possible per evitar un desenvolupament més independent d’Ucraïna.
Sobre aquesta base, es pot dir que Ucraïna està sent destrossada per dos imperialismes: “l’oriental” i “l’occidental”.
Conflicte interètnic
Entre l’esquerra russa domina la idea que la part ucraïnesa és tan culpable de l’existència d’un conflicte armat en el territori de les regions de Donetsk i Lugansk com la part russa. La majoria dels activistes d’esquerres a Rússia parteixen de la posició que Ucraïna és un dels costats “forts”, mentre que la “República Popular de Lugansk” i la “República Popular de Donetsk” es consideren el costat “feble”, oblidant que en termes històrics es tracta d’un conflicte de nació oprimida i nació opressora.
Respecte a aquesta qüestió, per la nostra part considerem que la majoria de l’esquerra russa s’equivoca. Set anys després de l’inici de la guerra, és obvi que la Federació de Rússia està donant suport militar a les formacions separatistes sota el seu control; hi ha evidències directes que Rússia està involucrada en la conducció de les hostilitats al sud-est d’Ucraïna. Rússia tampoc amaga ara que les seves tropes estaven presents a Crimea abans del “referèndum” sobre la independència.
Davant aquesta situació, la conclusió suggereix per si mateixa que Ucraïna és una banda “feble” i actua aquí com una “víctima” de la lluita imperialista. La victòria de l’imperialisme rus avui podria portar a grans pèrdues territorials per part d’Ucraïna en el futur. I, encara que això sembla poc probable, en el pitjor dels casos, hi ha l’amenaça que el poble ucraïnès perdi la seva condició d’Estat. Tots dos resultats dels esdeveniments conduirien a conseqüències més reaccionàries: l’enfortiment de les posicions de la imperialista classe dirigent russa, una bel·licositat i agressivitat encara més grans, així com una major expansió russa i ampliació de la seva influència a escala internacional. Un resultat encara pitjor d’aquest desenvolupament dels esdeveniments seria la intensificació múltiple de les lluites interètniques en la pròpia Ucraïna.
També veiem l’eventual victòria de la classe dominant ucraïnesa com reaccionària: això consolidaria la seva posició de poder, enfortiria el seu estatus i donaria lloc a una nova onada de nacionalisme ucraïnès radical. A més, tal resultat dels esdeveniments conduiria a una major consolidació del poder de l’imperialisme occidental a Ucraïna. I, encara que la part ucraïnesa no reclama actualment el territori dels Estats veïns i no té ambicions imperialistes, per les raons anteriors descrites, considerem incorrecte donar suport a la burgesia reaccionària ucraïnesa en aquesta guerra.
Les tasques de l’esquerra
Correm el risc de repetir-nos, però considerem necessari assenyalar que la principal tasca dels moviments d’esquerres que operen als Estats imperialistes és oposar-se al seu “propi” imperialisme, aquí s’aplica el principi invariable: “L’enemic principal sempre és a casa”. Però no es pot oblidar la inadmissibilitat de donar suport a “l’imperialisme estranger” en aquest cas. Tots dos imperialismes, “l’oriental” i “l’occidental”, són igualment reaccionaris, independentment de quin d’ells tingui més poder.
No som representants del moviment d’esquerres ucraïnès, però, tot i això, intentarem posar sobre la taula les tasques que té per davant l’esquerra que actua a Ucraïna.
L’esquerra ucraïnesa té un doble desafiament. Primer, cal lliurar una lluita contra els imperialistes que estripen el país, així com contra el propi govern, que està ajudant a consolidar les forces imperialistes aquí. En segon lloc, cal resistir-se davant l’expansió armada, que pot conduir no només a una exacerbació de les contradiccions interètniques, al creixement de forces xovinistes i feixistes, a l’opressió cultural, sinó també possiblement a la desaparició de l’Estat ucraïnès com a tal.
Sobre la base de la naturalesa dual de la tasca de l’esquerra ucraïnesa, es pot concloure que només amb l’enderrocament de l’actual govern de Kíev i el seu reemplaçament per un govern obrer democràtic, hi haurà l’oportunitat de desfer-se de la dependència imperialista d’Ucraïna i protegir el país i el poble de l’agressió armada per part de qualsevol persona…
Ni la burgesia ucraïnesa, ni la russa, ni la burgesia occidental són capaces de resoldre aquest conflicte sense conseqüències tràgiques. El resultat del conflicte amb el paper dominant dels capitalistes conduirà a nous conflictes, encara més grans, encara més sagnants. Només el poder de la classe treballadora, amb el suport d’altres classes i grups oprimits, pot resoldre el conflicte existent amb un resultat favorable.
Tendència Socialista és un grup anticapitalista a Rússia que defensa el socialisme des de baix. Aquest article va aparèixer en rus a la seva pàgina web.
