Georgiana Ciupag
Al mes de març Senegal va viure un dels episodis més intensos de protestes als carrers des de l’alliberament de l’ocupació francesa.
Les protestes, desencadenades per la detenció del líder opositor Ousmane Sonko, van deixar nombrosos saquejos, destrosses, 13 morts i un escenari polític soscavat.
Al matí del 3 de març, Ousmane Sonko —acusat de violació i amenaces de mort a una empleada d’un saló de bellesa— es dirigia al tribunal per prestar declaració mentre desenes de simpatitzants l’acompanyaven, quan va ser detingut per les forces de seguretat sota acusacions de desordre públic i instigació de protestes. N’hi va haver prou amb aquest fet perquè la ràbia, el descontentament, les frustracions davant les males gestions de l’actual govern, les contínues retallades de drets i llibertats, les polítiques que perpetuen el colonialisme agreujades per la crisi econòmica i sanitària esclatessin en 6 dies de protestes massives als carrers de tot el país i que han anat més enllà d’exigir l’alliberament del principal líder opositor i posar fi a les detencions arbitràries d’activistes i opositors.
Senegal està sota el mandat polític de Macky Sall, qui va guanyar les eleccions a l’abril de 2012 i les va tornar a guanyar el febrer de 2019. Entre l’oposició senegalesa hi ha sospites que el president busca la reelecció per a un tercer mandat després d’una revisió constitucional l’any 2016 per la qual no s’estableix límit d’edat ni de mandats per presentar-se a les eleccions, així com la retallada dels mandats presidencials, que passen de set a cinc anys.
Sall porta a terme una política neoliberal que provoca fortes desigualtats socials: el 40% de la població viu sota el llindar de la pobresa. L’analista polític Gilles Yabi, assenyalava en el seu últim Afrobarómetro dues dades molt preocupants pel que fa a la situació sociopolítica al Senegal: dos de cada tres senegalesos pensen que les lleis els tracten amb desigualtat i quatre de cada cinc consideren que han de tenir cura quan parlen de política . Això és molt inquietant en un país que se suposa que té una democràcia consolidada.
Macky Sall manté unes dinàmiques de dependència molt fortes amb el seu antic país colonitzador, fet que ha quedat reflectit en la caiguda perillosa de l’economia senegalesa després del confinament de França.
Aquest succés ha provocat un rebuig social generalitzat a les polítiques de l’actual president, així com a la presència francesa al país, i que el candidat opositor, Sonko —que a les eleccions de l’any 2019 va quedar tercer— ha sabut aprofitar, construint un discurs fortament crític amb l’actual Govern i mostrant la seva posició clarament en contra de la dependència del país de França.
Corruptes
Sonko és el líder de el partit PASTEF (Patriotes del Senegal per l’Ètica, el Treball i la Fraternitat) i va passar de ser inspector de duanes a denunciar i exposar pràctiques corruptes com els paradisos fiscals a l’estranger per part de l’elit senegalesa, i la existència d’una planta de processament de sorres minerals de 50 milions de dòlars, així com la revelació de documents que evidenciaven la corrupció del partit de Sall (Aliança per la República).
Va ser acomiadat com a resultat del seu activisme i a les eleccions legislatives de 2017 va aconseguir un escó com a diputat a l’Assemblea Nacional del Senegal per la coalició Alternativa Popular.
L’opositor s’ha guanyat la simpatia de molts joves senegalesos que veuen —a través dels seus discursos— el canvi sociopolític que el país necessita, i sobretot, l’esperança d’una independència real i efectiva de França.
Arran de la detenció, el dia 3 de març, es van desencadenar 6 dies de protestes intenses que es van estendre per tot el país i que van ser brutalment reprimides per les forces de l’ordre que van emprar foc real i gasos lacrimògens contra la població civil. El govern de Sall va restringir l’accés a xarxes socials i a cadenes de ràdio i televisió, mentre vehicles militars patrullaven pels carrers.
La detenció de Sonko i la seva valentia per enfrontar-se a la vella política senegalesa va ser l’espurna que va encendre la metxa de la frustració acumulada per una població ja durament castigada per les polítiques neocolonials, la manca de mesures per crear ocupació, la despulla constant de recursos i les poques opcions per a un futur decent, i que es va transformar ràpidament en un clam per exigir la dimissió de Macky Sall i del seu Govern.
Protestes
Més enllà de les reivindicacions polítiques, les protestes al Senegal són un crit de desesperació d’una societat que està farta de veure com els seus recursos estan sent saquejats pels països europeus, que tot i les xifres del creixement econòmic bona part de la població segueix sense mitjans per subsistir i les administracions públiques no ofereixen sortides vàlides.
Senegal és un país ric amb gent pobra i un govern incapaç d’acabar amb el neocolonialisme i que es dedica a vendre descaradament els seus recursos naturals —que són la base de supervivència per a la majoria de la població— provocant la migració forçosa de molts joves que no troben cap esperança en el seu propi país.
Probablement Ousmane Sonko no sigui el líder que molts senegalesos esperen, difícilment tindrà la capacitat per aplicar unes polítiques socials amb consciència de classe, justes i equitatives, enderrocar tot un sistema neocolonial que porta anys ancorat al país, garantir els drets i llibertats dels col·lectius més oprimits o afermar una democràcia consolidada, però la seva presència en l’escenari polític senegalès ha servit per despertar la consciència de la classe popular i exigir el canvi que tant anhelen.
Tampoc es pot obviar que sobre les espatlles de Sonko pesa una acusació de violació, encara pendent de resolució i amb moltes llacunes encara per omplir, i que ell mateix assenyala com un complot per part de l’actual Govern per eliminar-lo de l’escenari polític i que, alhora , fa pensar en Khalifa Sall, exalcalde de Dakar i rival de Macky Sall, condemnat per malversació de fons públics en un procés judicial que va deixar molts dubtes.
Les protestes al Senegal són una demostració de força popular i d’organització des de baix contra tot un sistema corrupte i contra un president disposat a tot per continuar en el poder.
