Moira Nolan
Angela Davis és una figura clau del moviment d’alliberament negre des de fa més de mig segle.
Davis va ser catapultada a la fama internacional el 1970 quan el FBI la va posar en la seva llista de les persones més buscades i va publicar un cartell amb la seva foto on es podia llegir “armada i perillosa”.
No obstant això, per a milions de persones negres a EUA, Davis era un símbol del moviment per acabar amb el racisme institucionalitzat i especialment amb el seu sistema penitenciari.
De nena, a la dècada dels 40, Davis va créixer a la segregada ciutat de Birmingham, Alabama, en un barri conegut com Pujol de la Dinamita, a causa de la gran quantitat de cases de famílies negres que havien sofert atacs amb bombes incendiàries a mans del Ku Klux Klan. El moviment de drets civils dels 60 i les campanyes contra la guerra del Vietnam van ser trampolins per a un canvi radical més profund, ajudant a involucrar Davis en la lluita.
A la fi dels 60, les campanyes no violentes de masses liderades per Martin Luther King, que van derrotar la segregació en gran part al sud d’EUA, havien aconseguit un impacte per tot el país. Comunitats negres senceres van participar en les lluites contra la discriminació, per l’ocupació i per un habitatge digne, especialment a les ciutats de nord com Chicago i Detroit.
Una minoria va començar a veure que el veritable alliberament de les persones negres només podia anar de la mà de més justícia econòmica i que s’havien de vincular les accions individuals a una lluita més àmplia contra el sistema en conjunt.
Rebuig
Els elements més radicals del moviment d’alliberament negre van començar a rebutjar la no violència enfront de la brutal i creixent resposta per part de govern. Organitzacions com el Partit dels Panteres Negres va advocat per portar armes per poder defensar-se de la brutalitat policial en els seus propis barris.
Davis era una Pantera Negra i va pertànyer també al Partit Comunista d’EUA. Tenia molt clar, com va comentar més d’una vegada, que “l’únic camí veritable per a l’alliberament de les persones negres és el que condueix cap a un enderrocament total i complet de la classe capitalista”.
Una de les seves crítiques més ferotges al llarg de diverses campanyes va ser contra el sistema judicial d’EUA, que va denunciar, i segueix fent-ho, per la forma en què la llei s’utilitza contra la població negra. El cas de George Jackson va ser un exemple clar. Va ser detingut als 18 anys per robar 70 dòlars en una benzinera i se’l va condemnar a més de deu anys, set d’ells en règim d’aïllament. El 1971 va ser assassinat en un motí a la presó de Soledad.
Resistència
Des de la seva “respectable” posició com a professora de filosofia a la Universitat de Califòrnia, Angela Davis va jugar un paper clau en el Comitè de Defensa dels Soledad Brothers. El seu compromís la va portar a que fos amenaçada amb el seu acomiadament més d’una vegada. Ronald Reagan, llavors governador de Califòrnia, va liderar una caça de bruixes per aconseguir que Davis fora acomiadada.
La resistència massiva a tot el campus i més enllà ho va impedir. Malgrat això Reagan va aconseguir que el govern d’EUA trobés una excusa per perseguir Davis a un nivell superior.
A mesura que el moviment d’alliberament negre es va dissipar, el govern va dur a terme una repressió cada vegada més generalitzada contra els Panteres Negres. Unes 20 persones clau dins l’organització van ser assassinades en 18 mesos i figures destacades, com Huey Newton o Bobby Seale, acusades d’assassinat. Davis va ser acusada de subministrar armes a Jonathan Jackson, germà de George, el qual havia envaït un jutjat de Califòrnia, prenent ostatges, en un intent d’alliberar els Soledad Brothers.
Després del seu arrest a Nova York, Davis va ser detinguda durant 18 mesos i el seu alliberament es va convertir en una campanya central per a molts moviments durant mesos. Davis va arribar a rebre fins a 400 cartes al dia, de tot el planeta.
Els seus articles d’aquest període són els més apassionats i polèmics, amb una anàlisi molt profunda de la relació entre raça i classe que no s’havia dut a terme fins al moment. Mujeres, raza y clase, el llibre més llegit de Davis, és un intent de comprendre la dinàmica entre l’opressió i l’explotació en la societat capitalista.
La seva anàlisi difereix marcadament de les visions dominants en molts moviments contra l’opressió, perquè sempre ha entés que s’han d’implicar a sectors més amplis de la societat en les lluites per l’alliberament de les dones i de les persones negres.
La imatge és d’una obra de ceràmica de la Gema Barranco, Sevilla
