ES CA

David Karvala

Em fa mal haver de reconèixer-ho, però tinc amistats que s’han convertit en negacionistes del coronavirus. Parlem de persones amb les que he compartit projectes importants. Per això, sento la necessitat de respondre davant el que em sembla una deriva molt preocupant i perillosa.

Morts durant la pandèmia

Fins al moment, hi ha un total de més de 131 milions de casos confirmats de la Covid-19 a tot el món, amb més de 2.850.000 morts: l’equivalent a les poblacions senceres de les ciutats de Barcelona, ​​Sevilla, Bilbao i Salamanca juntes, mortes en un sol any.

Al Brasil, hi ha hagut gairebé 13 milions de casos, i més de 330.000 morts. EUA supera els 30 milions de casos, i més de 550.000 morts. La Covid-19 ha estat 185 vegades més mortífera que els atemptats de l’11-S. L’Estat espanyol supera els 3 milions de casos, i 75 mil morts, gairebé 400 vegades més que als atemptats de l’11-M.

Aquesta és la situació en què ens diuen que les precaucions davant el virus són exagerades, i atempten contra la llibertat.

És cert que les mesures oficials són de vegades incoherents. Vam escriure en aquest web el novembre passat de “la indignació, davant les normatives que ens impedeixen reunir-nos amb amistats o família per veure’ns en persona… encara que moltes persones encara han d’acudir al seu treball en un transport públic sobrecarregat i (com sempre) inadequat i passar el dia en condicions insegures.”

És innegable que hi ha hagut abusos policials als controls respecte a la Covid, sobretot abusos racistes. També hi ha un biaix polític, amb impunitat per als actes feixistes, mentre es reprimeixen les protestes d’esquerres. En general, els governs i les empreses intenten beneficiar-se de la situació de diferents maneres i hem de denunciar-ho.

Però la crisi és molt real. Negar aquest fet no forma part de cap projecte per aconseguir un món més just i democràtic.

Negacionistes: reptilians i feixistes

Dins de la galàxia negacionista hi ha coses molt estranyes, amb diferents teories solapades de conspiració (tot i que potser anomenar-les teories sigui atorgar-los massa racionalitat).

Una figura clau d’aquest àmbit a Gran Bretanya és David Icke. Va ser futbolista i se suposa que per això Marca va parlar d’ell el maig de 2020: “Icke [defensa] que el coronavirus, l’existència del qual nega llevat com a objecte de transmissió per la tecnologia 5G, forma part d’una estratègia de conspiració dedicada a aconseguir el domini del món per part de grups de pressió secrets… Entre altres coses, Icke assegura que el món està dominat per rèptils amb forma humana, als quals ell i altres diuen reptilians, als que pertanyen la Família Reial Britànica, l’expresident de EUA George W. Bush o l’actor i cantant Kris Kristofersson. També, que la Lluna és un cos buit habitat per aquests.” No perdré temps contestant a aquesta “teoria”.

Un factor clau a EUA ha estat “QAnon”. Com va advertir Unitat Contra el Feixisme i el Racisme (UCFR) de Catalunya el setembre de 2020: “El moviment ‘QAnon’ al·lega que hi ha un ‘cabal’ (grup secret) internacional de pedòfils satànics que dominen el món, que bàsicament ho controlen tot: els polítics, els mitjans de comunicació, Hollywood… De fet, reprodueixen molts dels elements de sempre de les visions antisemites”.

Tot això preocupa per les morts addicionals a causa de la Covid que podrien provocar, però és evident que el negacionisme també alberga un altre tipus de perill: el de la dreta, l’extrema dreta i el feixisme en tota regla.

Ja vam veure la defensa dretana de certes “llibertats”, enfront de mesures de seguretat pública en paraules d’Aznar l’any 2007, quan va defensar la “llibertat” de conduir borratxo. Ara, veiem com tant Trump com Bolsonaro neguen la serietat del coronavirus, oposant-se a les mesures de seguretat, com màscaretes i distàncies, en nom de la “llibertat”. A llocs com Països Baixos i Alemanya el negacionisme ha permès una estranya confluència entre gent New Age i feixistes. I a l’Estat espanyol també s’ha vist com l’extrema dreta, des de VOX fins a grupuscles neonazis, s’aprofiten del descontentament amb el confinament per guanyar adeptes.

Davant d’aquest panorama, és encara més preocupant el que es comenta al començament, que persones normals i corrents s’hagin empassat les falsedats en aquest tema.

Desconfiança en la ciència

Part de l’argument negacionista es basa en el rebuig a la ciència, suggerint que aquesta s’ha convertit en una “nova religió”, una veritat arbitrària que no es permet qüestionar.

És cert que hi ha greus problemes amb la ciència actual, ja que ha d’actuar sota el capitalisme. Les investigacions costen molts diners (en el cas del coronavirus, s’han invertit milers de milions d’euros de diners públics) i els resultats típicament es queden en mans d’una empresa privada, sota patent. Però malgrat tot, els i les científiques aconsegueixen fer treball real, i arriben a tractaments que funcionen. (Insisteixo, si les investigacions no es regissin pel mercat i la competència entre diferents estats i/o empreses, sinó que aquestes fossin internacionals, col·lectives i socialitzades, segur que hauria avenços científics majors i més ràpids.)

Es suggereix que la ciència representa el colonialisme occidental i se la contraposa al coneixement tradicional. El colonialisme és, per descomptat, un factor molt important, influeix per exemple en la poca disponibilitat de vacunes per a les persones empobrides dels països empobrits (les classes dirigents d’aquests països no tenen problemes, és clar). Però això no treu l’eficàcia demostrada de les vacunes.

Segur que tractaments tradicionals funcionen davant moltes malalties, i aquest fet també es podria demostrar mitjançant proves.

Però també hi ha molts tractaments que s’apliquen per pura tradició, sense que siguin efectius o positius. Això s’aplica tant a la medicina “avançada” del nord, com a tractaments tradicionals del sud global. La ciència ens pot ajudar a saber quines realment funcionen i quins no, tant al nord com al sud.

El problema no és la ciència, el problema és el capitalisme, que sovint, amb la seva recerca de beneficis a curt termini, va en contra de la lògica científica, com queda molt clar davant el canvi climàtic.

Des de la irracionalitat a l’antisemitisme

La preocupació que la ciència reflecteixi interessos capitalistes i colonials es basa en problemes reals, però el rebuig global vers la ciència comporta posicions que no tenen res de progressistes.

El problema és que negar la ciència en realitat suposa negar la racionalitat. I això ens deixa sense defensa davant les mentides racistes, masclistes, LGTBIfóbicas… Segons la visió “anticiència”, tots els arguments són igualment vàlids: els fets i la realitat serien només “una creença més”.

La propaganda nazi que culpava “els jueus” de tots els mals d’Alemanya era totalment irracional, sense cap base, però van aconseguir imposar la seva visió i dur a terme l’Holocaust. Que una societat que havia estat molt avançada i progressista cedís davant aquesta barbaritat té moltes explicacions, però el fet d’haver aconseguit superar la racionalitat és un element important.

I aquest exemple no és tan llunyà, si tenim en compte que el negacionisme actual inclou a molts elements antisemites. Alguns dels que van assaltar el Capitoli de Washington DC el 6 de gener portaven simbologia antisemita, com una dessuadora que es mofava d’Auschwitz.

Davant aquesta situació, no es pot mantenir que els “arguments” negacionistes es mereixin la mateixa consideració que les anàlisis científiques. Ja el març de 2019, El País va publicar un article titulat “L’era dels reptilians”, l’entrada denunciava que “Les teories conspiratives pressuposen que els dos costats d’una disputa científica o social han de tenir la mateixa veracitat”. Aquesta actitud ja s’havia obert camí a EUA, on diferents estats han intentat fer  que les escoles ensenyin l’evolució i el mite de la creació de la Bíblia com si fossin explicacions igualment vàlides de l’origen de la vida.

Algunes persones s’escandalitzen davant el fet que Youtube i Facebook eliminessin els comptes del conspiranoic David Icke. Evidentment, no ens podem fiar de Mark Zuckerberg, amo de Facebook, per protegir els nostres interessos.

Però de la mateixa manera que UCFR porta anys exigint que no es doni espai a la televisió a l’extrema dreta, tampoc hem de defensar el dret dels conspiranoics a difondre les seves mentides perilloses. I recordem que són perilloses en al menys tres sentits. Primer, perquè animen a la gent a abandonar les mesures de seguretat necessàries davant el coronavirus. Segon, perquè molts d’ells alimenten el rebrot del virus mortal de l’antisemitisme. I tercer, perquè tot això és la porta d’entrada per al feixisme en tota regla.

Parlem, però de debò

Rebutjar que es tractin les teories de conspiració com si fossin igual de vàlides que la ciència no suposa abandonar tot intent de diàleg.

No intentem “dialogar” amb feixistes, però sí que hem de discutir amb persones del nostre entorn que s’han deixat influenciar per ells, insistint que l’extrema dreta perjudica la gran majoria de la societat.

De la mateixa manera, no busquem “dialogar” amb David Icke o els inventors de QAnon, però sí hem d’intentar fer-ho amb persones que s’han deixat influenciar per les seves “teories”. Dit això, no és fàcil. La gran basa de les teories conspiranòiques és que, si et mostren fets que (“sembla que”) desmenteixen el que dius, això només confirma que “ells” (els reptilians, els satànics, els jueus…) intenten enganyar-te. De vegades serà impossible superar aquestes barreres, fins que la realitat s’imposi, potser, tristament, amb la mort d’un ésser estimat, però fins i tot llavors és possible que es reajusti la teoria per “explicar” aquest fet en termes de conspiració. Potser l’experiència de participar en una lluita concreta —laboral, veïnal…— aconsegueixi tornar la persona al món real. En tot cas, és una tasca difícil, i serà comprensible que sovint les amistats de la persona així afectada abandonin l’intent de recuperar-la.

Tant per evitar aquestes tragèdies personals, com per evitar la tragèdia global del creixement d’aquestes visions irracionals i, amb elles, el feixisme, és més urgent que mai la lluita unitària contra el racisme i l’extrema dreta.

PD: Déjà vu

Els arguments negacionistes davant el coronavirus s’assemblen al que se sentia fa 20 anys pel que fa al negacionisme del VIH, el virus que causa la SIDA. Llavors força persones seropositives es van deixar enganyar pels seus arguments i van abandonar el tractament antiretroviral: unes quantes van morir.

Els grups “dissidents” fins i tot van convèncer al aleshores president de Sud-àfrica, Thabo Mbeki, perquè retirés el tractament antiretroviral a la població del seu país, especialment a les dones embarassades seropositives. Com relata la revista de l’Escola de Salut Pública de Harvard:

“Més de 330.000 persones van morir prematurament a causa del VIH/SIDA entre 2000 i 2005 a causa de l’obstrucció del govern de Mbeki als tractaments que salven vides, i al menys 35.000 nadons van néixer amb infeccions pel VIH que podrien haver-se previngut.”

En el debat a Sud-àfrica es va suggerir que la ciència estava corrompuda per interessos industrials i es va denunciar l’ús de la ciència mèdica pels poders colonials, mentre que el govern de Mbeki va promoure “tractaments tradicionals” davant el VIH, com all, llimona i remolatxa, en lloc dels antiretrovirals. (Cal recordar que el govern de Mbeki tenia una política econòmica fortament neoliberal: l’exclusió de les drogues antiretrovirals va suposar una reducció important de la despesa en salut pública.)

Els negacionistes de la SIDA van ser una secta força aïllada i avui dia gairebé no existeix, mentre que llavors l’extrema dreta era bastant feble.

Però la negació del coronavirus està molt estesa, i l’extrema dreta brolla per tot el món, aprofitant-se del negacionisme, a més del racisme, masclisme, etc. És, per tant, encara més important avui que fa 20 anys reconèixer que representen un perill.