ES CA

Marie Fauré

La pandèmia que estem sofrint des de fa ja quasi 1 any ofereix al govern francès l’ocasió d’endurir la seva política repressiva, després de 2 anys de moviments socials al carrer.

El confinament declarat al març de 2020 va posar entre parèntesis la lluita de les armilles grogues, actives cada dissabte des del 17 de novembre de 2018, a la que es va afegir el moviment laboral contra la reforma de les pensions.

Aquestes manifestacions massives ja van provocar una reacció violenta per part de l’estat i de les seves forces de repressió, reacció que s’ha vist reforçada des de l’aparició de la Covid-19 i les seves conseqüències.

La situació sanitària va ser a l’origen de la proclamació d’un estat d’excepció o estat d’emergència sanitària, que permet al president Macron prendre decisions reunint un consell de defensa i aplicar mesures de restricció de llibertats en nom de la lluita contra l’epidèmia, com confinaments, tocs de queda, l’obligació de justificar desplaçaments i la prohibició de qualsevol moviment al carrer.

Aquestes decisions revelen la seva voluntat política de gestionar una crisis sanitària amb respostes repressives i inversió de diners no en la sanitat pública sinó en les forces policials.

A més a més, l’omnipresència de la Covid-19 i ara de les vacunes als mitjans de comunicació permet crear una cortina de fum amagant les lleis lliberticides que se estan adoptant, sense oblidar el pas enrere en l’ecologisme, amb la suspensió temporal de llei de prohibició de l’ús del glifosat, quan sabem que aquesta pandèmia és una conseqüència directa del canvi climàtic.

Antiavalots

La llei anomenada de seguretat global es podria relacionar amb la “ley Mordaza” que coneixem de l’Estat espanyol.

Aquesta llei, votada mitjançant un procediment accelerat que limita el dret d’esmenes de l’oposició al parlament, té com objectiu donar més poder a la policia, especialment els antiavalots, durant les manifestacions, amb la prohibició de gravar les actuacions policials, quan sabem que moltes denúncies per part de les autoritats es poden desmentir gràcies a aquestes imatges o al contrari permeten denunciar violències policials.

El text de llei té previst prohibir la presencia de periodistes sense autorització prèvia de la mateixa policia, el que constitueix un greu atac contra la llibertat d’informació i de manifestació, quan la policia tindria dret a utilitzar drons per gravar la gent al carrer.

La llei de seguretat global va acompanyada de tres decrets que amplien el dret de fitxatge d’Interior, amb informacions com opinions polítiques, conviccions religioses, problemes de salut física o mental, activitats a les xarxes, esports, etc. Aquestes decisions van directament dirigides en contra del moviment d’esquerres, al que s’intenta criminalitzar mitjançant una campanya dels mitjans de comunicació apuntant la “ultra-esquerra” com violenta, fins acusar-los de fomentar atemptats contra l’estat. Darmanin, ministre d’interior, no pensa deixar-ho aquí, i està preparant la creació d’una força policial especial per la primavera, la FAR (força de suport rápida), uns “super antiavalots” destinats exclusivament a la lluita contra els moviments de contestació al carrer, i que vindrien a reforçar els BRA-M (brigades de repressió de les accions violentes), creats l’any 2019 per reprimir les manifestacions de les armilles grogues.

Islamofòbia

Al costat de la ofensiva lliberticida i repressiva, el govern Macron ataca també el dret a la llibertat de pensament i de creences, amb una llei que està a punt de ser estudiada al parlament. Anomeda en principi llei contra el separatisme, porta ara el nom de “llei d’enfortiment del respecte als valors republicans”.

Dirigida contra “l’islamisme”, va de la mà d’una repressió arbitraria contra totes les associacions musulmanes, com el CCIF (col·lectiu contra la islamofòbia) que va ser tancat a finals d’octubre. Es veu clarament aquí una voluntat de moralització de la societat, amb una tornada a la primera fila dels suposats valors nacionals i de la defensa de la “grandesa de la nació”, fent el joc a l’extrema dreta.

Arsenal repressiu

Tot aquest arsenal repressiu creixent amb l’ajuda de la pandèmia va lligat a una voluntat d’atacs sense precedent en els pròxims mesos contra els drets laborals i socials. Si amb el primer confinament molts treballadors/es precaris, i sovint no organitzats, es van adonar del seu paper clau en el funcionament de l’economia capitalista i del seu poder de lluita, les reaccions de l’esquerra francesa estan fins ara massa dividides per poder crear un equilibri de poders a favor nostre.

Malgrat això, sectors nous com la joventut, els i les treballadores racialitzades i els/les sense papers s’estan organitzant per lluitar contra el racisme institucional de l’estat i de la seva policia, com els treballadors amb contractes temporals de l’estat que s’aixequen per denunciar la precarietat de la seva situació laboral.

Però, per arribar a una situació de mobilització massiva i potent, així com per lluitar contra un capitalisme cada vegada més violent, és necessari que la classe treballadora ens organitzem totes juntes per aconseguir un canvi de sistema i no només quedar-nos amb les engrunes que ens vulguin deixar.


L’autora és militant del Nouveau Parti Anticapitaliste, França, i participa a la xarxa Autonomie de Classe.