Juan Antonio Gilabert Gil
El món de l’esport comercial —el futbol a Europa i Amèrica Llatina, i el futbol americà, el bàsquet i el beisbol a EUA— genera enormes quantitats de diners. Només a l’Estat espanyol, aquest negoci representa més de 13 mil milions d’euros, i hi ha més de 31.000 empreses que viuen de l’anomenat “Mercat Esportiu”. Aquest mercat crea 200.000 llocs de feina, segons dades de 2017 elaborats pel Ministeri d’educació, cultura i esport; un 1% de l’ocupació a l’Estat espanyol.
Pandèmia
Estem enmig d’una pandèmia mundial, on fins al moment d’escriure hi ha més de 80 milions de casos de la Covid-19 i 1,8 milions de morts (segons xifres de l’OMS).
El contacte entre éssers humans és la base del contagi i el sistema sanitari públic en la majoria d’Estats de la terra és deficient: segueix estant molt ressentit per les retallades després de la crisi econòmica de l’any 2008.
A l’Estat espanyol, la sanitat pública ha patit grandíssimes retallades a mans de tots els governs, sota la batuta de la UE, organització subjugada als grans capitals del continent. L’economia no es pot aturar per un virus i si ho fa, ho farà sota la supervisió de les grans corporacions i les farmacèutiques, que decidiran el valor de les vacunes, que només elles desenvolupen.
A dia d’avui a l’Estat espanyol hi ha un 1,9 milions de casos i més de 50 mil morts registrades. Els hospitals estan al límit.
Darrera crisi
Com s’ha comentat, el sistema capitalista encara s’està ressentint dels efectes econòmics de la crisi de 2008. Això ha fet que les entitats esportives privades estiguin en contra d’aturar les competicions, siguin de l’esport que sigui i siguin al lloc de la terra que sigui.
A l’octubre de 2020 vam presenciar amb horror com la UEFA va intentar que als partits de Champions hagués públic a les grades dels estadis europeus. A l’Estat espanyol es va pressionar als governs autonòmics que tenen equips en aquesta competició. El Ministeri de sanitat va prohibir a la fi del confinament, que es va realitzar de març a juny de 2020, que hi hagués gent a les grades pel perill de contagi. L’organització privada de clubs de futbol europeu té poder econòmic com per intentar fer xantatge a les CCAA perquè el públic tornés a les grades, però no pel bé dels i les aficionades, sinó per intentar reflotar l’economia futbolera. Aquesta, durant anys, ha alimentat una bombolla que pot explotar en qualsevol moment i la Covid-19 és una bona agulla.
Les administracions públiques també estan interessades en què el futbol professional no s’aturi. Els clubs de futbol tenen deutes enormes: l’any 2018 aquestes superaven els 4 mil milions d’euros en total i els clubs deuen més de 400 milions d’euros a Hisenda. Des de totes les administracions públiques a dia d’avui, se segueixen aportant ajudes directes als clubs o a les federacions, o bé facilitant llicències d’obres per ampliar estadis o infraestructures, generant més deute públic. Aquesta ha estat una de les maneres en què es va contribuir a la bombolla immobiliària que va explotar el 2008.
Un exemple d’això és l’estadi olímpic de la Cartuja. Un estadi públic a Sevilla abandonat per inútil, perquè la ciutat no ho necessitava. Es va construir per intentar que la capital d’Andalucía tingués els jocs olímpics i va estar afavorit pels clubs de la ciutat, encara que per la pressió social no el van ocupar. Avui dia, l’estadi té el cartell de es ven i el marró és de la Junta de Andalucía, que s’encarrega de pagar totes les despeses.
Seguint amb els diners foscos del món del futbol, cal dir que, a l’any 2018, l’Estat va concedir a la Real Federación Española de Fútbol (RFEF) 18,5 milions d’euros, que era un 25% del seu pressupost. Però la RFEF, que és una organització privada que organitza a totes les federacions de futbol de l’Estat espanyol, no diu en què i com s’inverteix i l’Estat no té interès a investigar-ho, per no interrompre el negoci, perquè es porta un tros dels guanys en entrades, etc.
El mateix passa amb la Lliga, organització privada que agrupa tots els equips professionals de futbol de l’Estat i que no ha de donar explicacions dels diners públics que rep i l’Estat tampoc pregunta, ja que obté guanys també per aquest costat. I això mateix passa a nivell europeu amb la UEFA i a nivell mundial amb la FIFA, organització planetària que regula a totes les confederacions de futbol i que és un forat de diners públics amb poder sobre les nacions i que arrossega des de la seva fundació una ferum a corrupció espectacular, que ha omplert moltes pàgines de diaris i hores de televisió… Si a tot això se li sumen els diners ingressats per TV i publicitat tindrem un monstre que s’ha convertit en un dels pilars econòmics del sistema capitalista.
Culpable
A data del 21 de novembre de 2020, la FIFA és culpable de propagar la Covid-19 a l’exigir partits de seleccions nacionals a tots els continents. Els futbolistes han de deixar les seves bombolles de convivència habitual a les ciutats on juguen per anar a jugar amb les seves seleccions a l’altra banda de món, ja que en el món de el futbol els fitxatges s’han convertit en un mercat internacional, de la mateixa manera que la resta d’esports de masses.
Aquesta bogeria de jugar partits tot i la Covid-19, ja s’està cobrant contagiats a l’Estat espanyol, com va passar l’estiu de 2020 amb la Ponferrada, que va portar el virus a A Coruña o en el cas de l’equip d’Alcalá de Guadaira, que desapareixerà per no poder pagar les mesures de seguretat, ja que fins als equips de les baixes categories estan obligats a jugar partits de Lliga. En totes les divisions de la Lliga, se succeeixen infectats i els clubs són obligats a jugar partits encara que les seves plantilles estiguin delmades. L’important és guanyar diners.
Davant d’aquesta situació, el que s’hauria de fer és suspendre els partits de futbol i la resta de competicions esportives per equips, perquè són un perill per a la societat, donada la quantitat de gent que mou arreu del món.
A més, hauríem de nacionalitzar a les organitzacions esportives perquè estiguin sota el control de les i els aficionats i perquè els comptes estiguin clars. En aquest sentit, l’afició futbolera ha vist com, des de 1992, estan perdent poder de decisió, amb l’obligació que tots els equips de Segona i Primera Divisió es converteixin en SAD (Societat Anònima Esportiva), sota l’excusa de sanejar els comptes .
Però el que va passar i segueix passant és que els equips de futbol estan caient, un rere l’altre, a les mans de fons voltors o en grups de pressió que l’únic que volen és diners. Així arriben a programar partits de Lliga que acaben a les dotze de la nit, ja que és més important que el partit es vegi en una altra part de món que a Sevilla, per exemple. Un exemple de cap a on va el futbol ho veiem a la Gran Bretanya on els clubs fins i tot cotitzen en borsa.
El virus ens mostra el costat fosc de l’esport, on importen més els guanys de les empreses que les agrupacions d’aficionats que es reunien per passar-ho bé. Pel bé de totes i tots, fins i tot dels i de les que no us agrada el futbol o l’esport en equips, hem d’exigir la paralització de tota l’activitat esportiva i tornar a abans del 1992. A més, cal una auditoria pública perquè es tornin tot els diners públics que s’aboquen al sac trencat del futbol.
