ES CA

Nikos Lountos

Trump ha perdut. La resistència dels moviments a EUA durant els últims quatre anys l’ha fet fora. És el primer president després de 1992 que perd unes eleccions. Trump va obtenir tres milions menys de vots que Clinton l’any 2016, però aquesta vegada han estat més de 5 milions menys que Biden, i també ha perdut estats crítics.

No és només una derrota per Trump, sinó també per tot el que ell simbolitza. Fa quatre anys es presentava com un far per a un contraatac de la dreta i de l’extrema dreta a tot el món, donant exemple a Bolsonaro al Brasil, força a Modi a l’Índia i ànim a tota mena d’extrema dreta i de feixistes des de Vox a l’Estat espanyol fins al PiS a Polònia.

Bandes neonazis

Les coses podrien haver anat per un altre camí. Però hem d’agrair al moviment que —des del primer dia de Trump a la Casa Blanca fins ara mateix, quan Trump està intentant agafar-se a el poder amb dents i ungles— es va enfrontar amb el racisme, el sexisme, les bandes neonazis i totes les polítiques de Trump.

Aquesta victòria pertany a el moviment Black Lives Matter —el moviment antiracista més gran des de la dècada dels 60—, a les dones que van lluitar envoltant la Casa Blanca una i altra vegada. Pertany a la classe treballadora que no va parar de lluitar, amb petites i grans batalles, des de la lluita per formar sindicats a McDonalds fins a la gran onada de vagues dels docents que van guanyar augments salarials a diversos estats i d’aquí fins a la resistència durant la pandèmia als magatzems d’Amazon i a les fàbriques.

Molta gent va sortir a celebrar als carrers. Les imatges de la gent plorant d’alegria, cridant, corrent pels carrers recorden més a ciutats que s’alliberen d’exèrcits d’ocupació que no pas a victòries electorals. Molta d’aquesta gent no va seguir els resultats per la televisió, sinó mobilitzada als centres electorals per enfrontar-se a les provocacions de la dreta que intentava aturar el recompte. I d’aquí directament als carrers per celebrar.

Biden??

Pocs són els que celebren la victòria de Biden com a tal. Gairebé ningú estava entusiasmat amb aquesta candidatura. Però, “‘La victòria de Biden fa que l’esquerra i les organitzacions progressistes se sentin reforçades”‘, ens explica la companya Virginia Rodino del nostre grup germà Marx21 a Baltimore.

La gent no està esperant que Biden canviï les coses, però està reclamant, entre altres coses: “‘Biden, tanqui els camps”‘ posa un cartell en una manifestació a Los Angeles, referint-se als camps-presons per a milers de migrants que estan esperant la seva deportació.

Trump no va poder realitzar cap de les seves promeses de fa cinc anys. Deia que anava a posar en marxa les fàbriques tancades al cor industrial dels estats del mediooeste. I deixa l’atur en el 15,5%, el pitjor nombre després dels anys 30. Prometia que anava a fer a “Amèrica gran una altra vegada” —és a dir tornar a l’imperialisme ianqui al seu punt alt dels anys 50 i 60— , i què va aconseguir? Que en tots els punts calents, des del nord d’Àfrica, fins al llunyà Orient, l’imperialisme ianqui hagi perdut el seu control a favor d’altres forces regionals. Fora de joc a Líbia, a Síria, al Caucas. Fins a l’Afganistan, al setembre, 20 anys després de la invasió, EUA va obrir el diàleg amb els talibans.

Res a esperar

La veritat és que no tenim res a esperar del partit Demòcrata. És una victòria que no els pertany. La direcció del partit va fer tot en que tenia al seu abast per bloquejar a Bernie Sanders i posar com a candidat a una persona que ve de les entranyes del mateix sistema, com Biden.

Com explica el nostre company Iannis Delatolas, de Marx21 a Nova York:

“Biden és un neoliberal que, com el seu partit, no té res positiu que oferir a la classe treballadora o la gent pobra. Què pot dir sobre el racisme i la violència policial la nova vice-presidenta Harris, la qual ha dit que està en contra de baixar els pressupostos per a la policia? Què pot dir Biden sobre el canvi climàtic, atès que al debat amb Trump va assegurar a tothom que s’oposa a qualsevol tipus de “‘New Deal verd”‘? El partit Demòcrata deixa clar a la classe dirigent que no accepta cap de les demandes que han sortit dels moviments socials.”

Oposició

“No deixarem que l’oposició a Biden vingui des de la dreta. És el nostre deure fer que l’oposició vingui dels moviments. Hem de esfondrar les lleis de Trump, com la que impedeix l’entrada a migrants de països musulmans. Seguir la lluita per alliberar els i les migrants i els seus fills i filles que estan als camps. I també parar els peus a Biden, perquè sabem cap on va. Diu que vol reformar ‘l’ObamaCare’ i el que pensa és deixar la sanitat encara més en mans de la gestió privada. Tot això mentre el coronavirus segueix matant a molta gent, especialment de la classe treballadora.”

“Trump se’n va. Però el que ha creat es queda. L’amenaça feixista segueix aquí, com veiem en els atacs feixistes després de la seva derrota a les eleccions. Com Marx21 hem començat la campanya ‘Unitat contra el Racisme i el Feixisme’ a Nova York perquè hi ha necessitat d’un front únic contra el feixisme. Hem de reforçar les files dels i les revolucionàries, en una època en què la crisi profunda i la polarització estan preparant l’esclat de noves lluites, i els moviments estan ja als carrers.”