Marie Fauré
Divendres passat el ministeri de l’interior notificava per correu, al Col·lectiu contra la Islamofòbia a França (CCIF), la seva intenció d’iniciar els tràmits per a la seva dissolució. Gérald Darmanin compleix així les seves amenaces i afirma actuar “d’acord amb les instruccions del President de la República i del Primer Ministre”.
Atacant d’aquesta manera una organització, el paper de la qual és lluitar contra la violència i la discriminació islamòfoba, entre altres coses i en particular mitjançant el suport a les víctimes i la publicació d’un informe anual que elabora un inventari d’islamofòbia a França, les autoritats donen un pas més en la seva política autoritària i islamòfoba.
Sota l’etiqueta de “reforç dels principis republicans” en realitat, s’amaga el desig de silenciar la CCIF i, a través d’ella, als que s’enfronten a l’estigma i la discriminació contra els musulmans.
Repressió racista
Aquesta repressió racista es pot veure també en la manera que té el govern de desallotjar als i les migrants dels afores de París.
Després que la policia desmuntés un campament sense oferir una solució a les persones que hi vivien, els i les migrants, per denunciar la seva situació sense sortida, es van instal·lar a la plaça de la República, al centre de la ciutat. Darmanin i el prefecte Lallemant van enviar una vegada més a la seva policia per desallotjar-los, amb una violència que va ser denunciada gràcies als enregistraments de moltes persones presents en aquell moment. La violència policial contra els y les migrants també és la violència policial contra els periodistes, que són les primeres víctimes de la repressió durant les manifestacions.
Així, el ministre de l’Interior vol prohibir la denúncia de la violència policial i la denúncia de la islamofòbia. Tots han d’entendre que són dues cares d’una mateixa política, l’objectiu és silenciar qualsevol crítica al seu “ordre republicà”, en un moment en què el govern està en fallida per la seva gestió de la crisi sanitària i tem un esclat social.
És aquesta por a la reacció popular el que els fa atacar totes les llibertats del poble, mitjançant lleis que donen dret a la policia a gravar a tots en qualsevol moment, i prohibint al mateix temps l’enregistrament d’actuacions policials i la presència de periodistes a les manifestacions (o tan sols dels periodistes que ells escullen), o castigant amb 45.000€ de multa i 3 anys de presó als que faran culpables de “molestar la tranquil·litat de la universitat”. Universitats que per casualitat són els únics espais d’educació tancats amb l’excusa de virus, quan sabem que molts moviments surten de la mobilització estudiantil.
El règim té por i només s’aguanta per la força de la repressió. No s’equivoca, quan puja el pressupost de la policia, en comptes d’ajudar el sistema sanitari i la classe treballadora la més impactada per la crisi econòmica.
Davant d’aquests atacs, cada dia més gent surt al carrer, en manifestacions per tot el país. Tot el moviment social i el moviment obrer hauria alçar-se contra aquesta nova mesura autoritària: està en joc el futur de la lluita antiracista i, en general, de totes les lluites i de les nostres llibertats.
