Marx21
Tothom està fart del virus i del confinament. Se suposa que estem en la segona onada, i d’aquí a poc possiblement tindrem la tercera.
Encara més greu que aquesta frustració és que molta gent està sense feina i sense ingressos. Les cues per als bancs d’aliments són cada vegada més llargues. Com denuncien els moviments per l’habitatge, hi ha desallotjaments cada dia, de famílies que no poden pagar el seu lloguer o hipoteca.
Després hi ha la indignació, davant les normatives que ens impedeixen reunir-nos amb amistats o família per veure’ns en persona… encara que moltes persones encara han d’acudir al seu treball en un transport públic sobrecarregat i (com sempre) inadequat i passar el dia en condicions insegures.
I tornant al punt central, fins ara s’han confirmat més de 58 milions casos de la Covid-19 a tot el món, amb 1.382.106 morts. A l’Estat espanyol, les xifres són de 1.556.730 casos i 42.619 morts. En realitat, hi ha moltes més morts a causa d’aquesta crisi, perquè les estadístiques no inclouen a les persones que van morir d’altres patologies i no van ser ateses correctament a causa del col·lapse del sistema sanitari amb el virus.
És que la Covid-19 arriba després d’anys de retallades de plantilla, falta d’inversió i d’afavorir el sector privat. El personal sanitari fa el que pot, però està al límit. La situació a les residències i centres de gent gran també és gravíssima, el que també ha provocat moltes morts.
Amb tot, sobren motius pel cansament, la frustració i la ràbia.
Però aquesta ràbia pot anar en diferents direccions, algunes d’elles molt perilloses.
Contra el negacionisme conspiranoic
Alguna gent respon a l’evident hipocresia dels governs negant el propi problema de virus. Rebutgen tota mesura de protecció: les mascaretes, les distàncies de seguretat… Aquesta visió negacionista és perjudicial en dos sentits.
D’una banda, directament perquè el virus existeix i ha matat a molta gent: les incoherències i incompetències dels governs no fan desaparèixer aquest fet. Negar-se a prendre mesures de protecció provocarà més morts.
De l’altra, perquè aquesta negació sol anar acompanyada per teories conspiranoiques que alimenten a l’extrema dreta. Algunes de les “protestes anti mascaretes” i “per la llibertat” han estat protagonitzades directament per neonazis. I les “teories” en si van acompanyades de velles mentides antisemites —la mentida de la “conspiració mundial jueva” impulsada pels nazis en els anys 30— i tot tipus d’irracionalitat.
Segons un conegut negacionista de la Gran Bretanya, la terra està dominada per reptilians d’una altra galàxia (o una altra dimensió, no queda clar) que ens controlen a través dels illuminati, una societat secreta de polítics, aristòcrates i banquers titelles… Seria per riure, si no fos perquè té milers de seguidors, als quals deixa sense protecció davant el virus… i davant l’antisemitisme i les idees de l’extrema dreta en general.
Contra els governs
Però si aquestes teories tenen influència és perquè, massa vegades, els nostres governants actuen com si fossin d’una altra dimensió. Prenen decisions que no tenen cap sentit en termes humans.
Hem d’insistir que el problema real és que són d’una altra classe; és la classe dirigent a la qual no li importen les nostres vides, o els nostres interessos. La mateixa que respon a interessos aliens, que no són d’una altra galàxia sinó del capital.
Així que l’alternativa a les teories irracionals negacionistes no són les polítiques governamentals. Aquestes només responen a una altra irracionalitat: la recerca sense fre de beneficis, encara que sigui a costa de la humanitat i del planeta.
Contra el virus, contra el capitalisme
La crisi de la Covid-19 és producte del capitalisme, com bé explica el nou fulletó que acabem de publicar, Política y pandemia, però com aquest també explica, alhora accentua les desigualtats i les altres crisis ja existents.
Les promeses del “govern més progressista de la història” de “no deixar ningú enrere” es queden en el cinisme o, com a mínim, en l’auto engany.
Les persones pobres, les que tenen treballs més precaris… surten encara més perjudicades amb aquesta crisi. El racisme ja existent, que concentrava a més persones negres/racialitzades en aquests sectors —i especialment en el treball domèstic i altres serveis— es torna encara més mortífer.
Però que ningú es confongui, encara que aquesta terrible situació colpeja de manera especial a certs sectors, perjudica en major o menor grau al conjunt de la classe treballadora.
La crisi de la Covid-19 és un exemple més del disfuncional que és el sistema capitalista, que és urgent construir una alternativa. És una mostra més del conflicte d’interessos entre l’1% —la alta burgesia terrícola— que controla el món, i la resta, el 99%.
Les xarxes de suport mutu que s’han creat, des de baix, en molts barris confirmen —de nou— que les persones normals i corrents podríem fer les coses molt millor que els dirigents actuals. No tenim cap interès a destrossar el planeta; no tenim cap interès a treure profit econòmic o polític de qualsevol vacuna que sorgeixi; no tenim cap interès a lliurar diners públics a la sanitat privada… sobren exemples de com podríem canviar les coses perquè el nostre interès és fer les coses d’una altra manera.
Perquè així ocorri, haurem de lluitar contra el sistema actual i reemplaçar-lo del tot, per un altre tipus de societat on la gent corrent estigui al comandament, de forma col·lectiva i democràtica. Com hem vist amb Podemos (com hem vist abans amb Syriza a Grècia) la idea de canviar el món mitjançant les institucions acaba en desastre.
A Marx21 ens dediquem a les lluites des de baix, i dins d’aquestes lluites immediates impulsem la nostra visió de canvi anticapitalista real, del socialisme des de baix. Si t’agrada el que diem, uneix-te al grup.
